MEMÒRIA HISTÒRICA

Presons i repressió a Palma: els punts foscos d’una ciutat que no vol oblidar

Desenes de persones realitzen una ruta a Ciutat per recordar els assassinats del franquisme
TANCATS Les sales Augusta van ser una presó. També la provincial, a pocs metres. / JAUME ROSSELLÓ

Hi ha ombres de les Balears franquistes que continuen enfosquint la història de les Illes i dels seus habitants. Però també hi ha un sector social que tracta de posar llum sobre els esdeveniments més ferotges de la repressió durant la Guerra Civil i en temps de postguerra. Ahir, una trentena de persones es va reunir a Palma per fer un homenatge solemne per recordar les víctimes de la desaparició forçada. És la primera concentració de 2017 que organitza Memòria de Mallorca i, ara també, Sa Feixina sí que tomba, tot i que des de fa quatre anys cada primer dissabte de mes es reuneixen pel mateix motiu. En aquesta ocasió, es va preparar una ruta per diversos punts foscos de Palma. Llocs de silenci, de repressió, d’assassinats.

Observatori de David Ginard: Aurora com a símbol

“Són avantpassats nostres, no només de les famílies. Pensau en ells quan us trepitgin els drets”, explicava la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver. Amb el mateix to crític, va reclamar un dels objectius principals de l’associació: anul·lar els judicis franquistes vigents. Les paraules les entonava davant una trentena de persones a la plaça de l’Olivar, reunides per homenatjar les víctimes. “El millor homenatge que podem fer avui és combatre la memòria dels nostres perduts”, cridava un dels manifestants, tot recordant que es compleixen 80 anys dels afusellaments a Porreres. “Hem necessitat 80 anys de democràcia per treure els nostres morts de la terra”, prosseguí.

A la concentració, hi van acudir alguns activistes de Catalunya i del País Valencià. “Us envejam”, comentaven en relació a la creació de plataformes i les accions aconseguides fins ara, com l’exhumació de la fossa de Porreres. També pel que està per venir. En aquest sentit es va expressar Oliver, qui explicà que el febrer es presentarà l’avantprojecte de la llei de memòria històrica al Parlament balear. Oliver va assegurar que “vigilarem perquè surti bé”.

Entre barrots

La primera parada de la ruta organitzada pels col·lectius va ser la presó provincial de Palma, a pocs metres del mercat de l’Olivar i no gaire més lluny del segon punt principal: les actuals sales de cinema Augusta. Antigament magatzems de fustes de Can Mir, aquest espai es va convertir en presó. Una placa recorda que “hi van patir internament un miler de presoners polítics, molts dels quals foren afusellats”. Els primers mesos de la Guerra Civil, alguns eren posats en llibertat, però després eren assassinats per escamots franquistes. Oliver va apuntar que “molta gent trobada a les fosses venia d’aquest centre de repressió duríssim”. Ningú no hi volia anar. Alguns testimonis asseguren que alguns de tancats al castell de Bellver els portaven a aquesta presó. “Els vespres a les 8 es feia el silenci. Pels altaveus deien noms de persones. Pensaven que els posaven en llibertat, però l’endemà venia la família a dur-los menjar”, relatava Oliver. Un cop ja començaven a intuir que no serien alliberats, sinó assassinats, “sortien amb les mans fermades -Oliver explica que s’han trobat restes a Porreres amb filferro a les mans- i sense por, cridant ‘Visca la República, companys, no ens oblideu”.

Emocionada, Oliver retratava el que era una situació de cruesa i crueltat extremes. Per darrere passava algun veí, gens content amb la manifestació, a crits de “¡Viva España!”. La trentena de concentrats no ho entenia, perquè confonien conceptes. Si més no, més d’un no veia amb uns ulls el record de les víctimes silenciades durant tants d’anys.

Just a baix de la placa que ret l’homenatge se situa el nom de l’avinguda Joan March. “No hi ha dret que hi hagi això aquí”, protestava Oliver. “March va ser contrabandista que finançà la guerra a Franco. No vull que hi hagi una placa en honor al meu padrí amb el nom de Joan March a baix”, criticava. Les paraules anaven dirigides a l’Ajuntament. De fet, entre els assistents a la ruta, hi havia el regidor de Cultura, Llorenç Carrió. A ell també se l’instà a “posar-se d’acord” amb el Consell de Mallorca per l’esbucament de la Feixina. “El feixisme no es disfressa, és feixista i no es pot dir res més. Demanam a l’Ajuntament que no es deixi trepitjar”, denunciava Oliver.

La darrera aturada de la ruta va ser al carrer Reina Maria Cristina, davant la que fou Casa del Poble de Palma durant la República. Es recordaren les roges del Molinar, membres del Partit Comunista víctimes de la repressió i assassinades i duites a la fossa de Porreres. Aquí, una d’elles, Aurora Picornell, va ser detinguda el 19 de juliol del 1936.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF