ARQUITECTURA
Balears 24/11/2017

Posidònia: una altra manera de construir és possible, reduint les emissions de CO2

L’Ibavi inaugura una exposició sobre el projecte Life Reusing Posidònia al Casal Solleric

Margalida Mateu
4 min
Posidònia: una altra manera de construir és possible, reduint les emissions de CO2

PalmaPosidònia, calç, maons i ceràmiques de proximitat i cuites amb biomassa, fusteria reciclada, gestió de residus, estalvi d’aigua, marès de Cas Busso i palets són alguns dels materials que s’han emprat per a la construcció de catorze habitatges de protecció oficial a Formentera, un projecte europeu que du per títol Life Reusing Posidònia i molt més que arquitectura. Es tracta d’una iniciativa engegada des de l’Ibavi i la direcció general d’Energia i Canvi Climàtic del Govern.

El projecte s’inicia l’any 2009, quan encarrega un estudi a una consultora ambiental. Llavors encara no hi havia la preocupació que hi ha ara per temes d’eficiència energètica que avui dia és una obligació, ja que a partir de 2018 tots els edificis públics hauran de ser de la màxima classe energètica. Fou aleshores quan l’Ibavi va rebre un solar a Formentera amb la possibilitat de construir-hi un nou projecte d’habitatge públic i la possibilitat de fer l’edifici més energètic possible. En aquell moment va ser encarregat per Catalina Cladera, que llavors era la gerent de l’Ibavi.

D’aquí sortiren els 14 habitatges de protecció pública de Formentera que són la base de Life Reusing Posidònia. Segons el director del projecte, Carles Oliver, “hem après a fer feina amb uns certs indicadors com el de l’eficiència energètica; és a dir, que els edificis no consumeixin energia quan els utilitzes, que no hi faci ni fred ni calor; en conclusió, que hi faci bon estar, una cosa tan bàsica”, assenyala l’arquitecte. Una de les claus d’aquest benestar ha estat treballar amb l’aïllament de les cases. Aquí és on la posidònia entra en joc, utilitzada com a aïllament de la teulada. Una altra de les variants és “com es fan les cases”, afegeix l’arquitecte, que és al que s’han dedicat més esforços i on hi ha manco normativa. “Hem estudiat què passa. Per exemple, la producció de formigó suposa el 5% de la contaminació mundial i ningú s’ho ha mirat de cara. De la manera com construïm els edificis també contamina molt; però no tan sols contamina, sinó que el problema rau en les modalitats de producció i consum. Cada vegada que nosaltres construïm alguna cosa en un sistema globalitzat la producció de la qual es fa fora del país o del continent, apareix una cadena d’intermediaris tan alta que perds el control de que passa amb la producció”.

D’aquesta manera, l’equip d’arquitectes de l’Ibavi ha aplicat el concepte de traçabilitat; “és a dir, que la gent sàpiga on i com es fan les coses que es compren o amb quines condicions venen”. En aquests edificis de Formentera només s’ha utilitzat l’1% de formigó que s’empra en un edifici normal (i per complir amb la normativa sísmica) i s’ha estudiat la traçabilitat de tots els productes que han entrat dins l’obra, “de manera que sabem d’on venen el 90% dels materials que hem utilitzat. Aquesta és la gràcia de l’edifici: no com de bell pot ser, sinó que sabem cada cosa d’on ve”, assegura Oliver.

De fet, les rajoles provenen de Felanitx i han estat cuites amb clovelles d’ametla; els maons són de Vilafranca i també han estat cuits amb clovelles d’ametla; la fusta de les vidrieres és del País Basc, de gestió controlada (cada vegada que tallen un arbre, en sembren un altre); les fustes de dins són reciclades de segona mà provinents de Deixalles; les bigues són d’Àustria; la calç de les façanes ve de Felanitx i també “hem donat a guanyar a les fàbriques d’aquí. De Formentera ens hauria agradat utilitzar material de la zona, però no hi ha cap fàbrica, així que hem emprat l’excedent del que hi ha a l’abast de l’illa, és a dir, la posidònia”. A més a més, les cases disposen d’acurats sistemes de gestió de l’aigua. Es tracta “de cercar allò que sobra, com es feia antigament, no hem inventat res”, creu el director del projecte.

Amb l’edifici de protecció de Formentera partia de la hipòtesi que construir amb els materials de l’arquitectura tradicional permetria estalviar un 50% de contaminació i han pogut comprovar que l’estalvi ha estat del 63%. “Mentre cercàvem maneres modernes de ser més ecològics, ens hem oblidat que durant milers d’anys ho érem per necessitat”, enraona Oliver, qui aprofita per reclamar que “totes aquestes fàbriques tradicionals -com són les pedreres de marès, les fàbriques ceràmiques de rajoles o de calç que couen amb biomassa- siguin considerades patrimoni etnològic”. De fet, les fàbriques que couen amb biomassa -per exemple a Manacor, Felanitx o Vilafranca- “pensam que són de les darreres que hi ha a Espanya”.

Doblers europeus

El projecte té el finançament de la Unió Europea en un 50% i és de governança ambiental; això vol dir que va més enllà de la construcció d’un edifici per passar a ser un projecte que ofereix dades a totes les administracions amb competències mediambientals per ajudar-los a fer normativa de construcció sostenible. Així, i gràcies a una col·laboració amb la UIB, l’edifici és ple de sensors a través d’un sistema de monitoratge que fa que n’hi hagi 20 que calculen l’edifici les 24 hores del dia durant un any.

El projecte arriba ara a Mallorca en forma d’exposició que s’inaugurà ahir al Casal Solleric de Palma, després d’haver estat a Formentera i a Eivissa, i passarà també per Barcelona, Sevilla, Madrid, Còrsega, Sardenya, Sicília i Creta; finalitzarà a París el juny del 2018. L’objectiu de l’exposició “és conscienciar la població; volem canviar els models de producció i consum creant una nova demanda, i per a això necessitam que la gent conegui que hi ha una altra manera de fer les coses en arquitectura”, conclou Oliver.

stats