CAS POLICIA LOCAL

Objectiu: "buidar els comptes municipals que els ciutadans omplen amb els seus impostos"

L'informe de la policia veu indicis de delictes en una trentena de persones

L'informe de la Policia Nacional que ha investigat el cas de corrupció a l' Ajuntament de Palma és demolidor. L'escrit, de gairebé 800 pàgines, assenyala l'existència d'una “estructura paral·lela a la política i funcionarial" liderada per l'expresident del PP de Palma José María Rodríquez, que, "a manera de rèmora o paràsit, està causant des de fa molts anys un perjudici a la ciutadania i una brutal erosió de la seguretat jurídica”. En aquesta estructura, hi estan implicats, segons la policia, una trentena de persones, entre polítics, funcionaris i sindicalistes, i es referencien una dotzena delictes.

La policia exhibeix proves i indicis de la creació de legislació específica que beneficia personatges concrets, amb menyspreu absolut a l'interès general; la manipulació d'oposicions que col·loca funcionaris amics en llocs de l'administració real però que, amb les seves actuacions i omissions, beneficien l'administració parasitària; manipulació, a través de decisions preses en òrgans no aptes per a això, de tot tipus d'actuacions administratives, amb la complicitat dels òrgans sindicals i funcionarials que haurien d'estar encarregats de la seva vigilància; la defenestració d'aquells funcionaris que no s'avenen als desitjos de l'administració parasitària i el meteòric ascens dels que hi són dòcils; l'acompanyament i participació d'alguns empresaris en aquesta tasca invasiva i depredadora dels cabals públics.

Conclusions

L'informe conclou que “la història de la corrupció política i administrativa a les Balears, com a la resta d'Espanya, podria estructurar-se d'una manera simplificada en branques que s'entremesclen, i les unes i les altres serien necessàries, en major o menor mesura, per, finalment, buidar els comptes municipals que els ciutadans omplen amb els seus impostos.

També s'ha demostrat que, per aconseguir aquest objectiu delictiu de control de l'Administració, la seva estratègia es va portar a terme cronològicament en diverses fases.

1a El control de determinats òrgans polítics, de determinats tècnics gestors dels recursos humans i de determinats representants sindicals, per així controlar l'accés a la funció pública i a la policia de determinades persones.

2a El control, com si es tractàs del càncer més virulent, d'aquells òrgans que interessaven especialment a l'organització criminal per valer-se'n. Els objectius estratègics d'aquesta segona fase varen ser els òrgans encarregats d'atorgar llicències com a primer òrgan de control de la legalitat urbanística i d'activitats, i la Policia Local com a òrgan de control del compliment d'aquesta legalitat.

3a Va consistir en l'ús d'aquests funcionaris i policies com a instruments de l'organització criminal. És a dir, no amb una finalitat delictiva concreta, sinó com a instrument útil als diversos objectius que tingués l'organització criminal. En aquesta fase, la retribució d'aquesta corrupció funcionarial i policial va ser diversa i, en alguns casos, "especialment repugnant i antijurídica". És més, en aquesta fase és quan els funcionaris i policies corruptes no només obtenen les esmentades retribucions, sinó que a més esdevenen “models” d'una manera d'actuar d'aquesta administració corrompuda.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF