CAS POLICIA LOCAL

Rodríguez hauria espiat el jutge Castro i l'exfiscal Horrach per desacreditar-ne les investigacions

La 'policia secreta' de Palma hauria estat constituïda per agents sense formació amb l'objectiu que obeïssin qualsevol ordre i no qüestionassin la legalitat

El Grup de Blanqueig de Capitals i Delictes Econòmics, que participa en la investigació del cas de la Policia Local, assegura en un informe que l'exconseller d'Interior José María Rodríguez hauria utilitzat el Servei d'Informació i d'Anàlisi Policial (SIAP) de la Policia Local de Palma per espiar jutges, fiscals, polítics, funcionaris i empresaris. La Policia destaca en un informe que just després de la creació d'aquesta 'policia secreta' començassin a publicar-se notícies als mitjans amb relació a jutges i fiscals, com José Castro, Pedro Horrach i Juan Carrau

Els agents subratllen que Rodríguez tingués diverses causes obertes en el Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, el titular del qual és el jutge Castro. "Rodríguez podria estar intentant sotmetre a coaccions, de manera continuada i a través de l'aparició a la premsa de notícies, jutges, fiscals i alts càrrecs d'altres administracions", remarca l'escrit.

Contra els obstacles d'una "maquinària criminal"

Castro, Horrach i Carrau, entre d'altres personalitats que haurien incomodat els interessos de la " maquinària criminal" liderada per Rodríguez, foren el blanc de "programades campanyes de descrèdit" –tal com publicà ' El País' el març del 2012– a través d'informes de la Policia Municipal elaborats expressament per llançar "sospites insidioses" sobre els patrimonis i la família del jutge i els fiscals. El Grup de Blanqueig recorda que aquell presumpte cas d'espionatge encarregat pel Partit Popular va ser duit al Congrés dels Diputats de la mà del Pacte, que també es declarà víctima del que considerà una derivació més del cas Gürtel.

Cal tenir en compte que per, realitzar aquestes investigacions al marge del control judicial, l'exconseller d'Interior hauria adquirit "avançats mitjans tècnics" –aparells d'espionatge adquirits pel Govern autonòmic, en els quals hauria invertit més de 25.000 euros– i s'hauria assegurat la disposició d'un " personal policial apropiat, dòcil i disciplinat, pagat generosament amb fons públics i allunyat de qualsevol control institucional més enllà de les persones que els han col·locat a dit al lloc, amb les finalitats esmentades".

Aquesta hauria estat, precisament, la raó de ser del SIAP, creat el 2012. Però perquè l'"organització funcional parasitària" –en paraules de la Policia– fos una "maquinària criminal perfecta i autosuficient", calia crear certes unitats que li permetessin, per una banda, obtenir "certa informació" i, per l'altra, “reprimir” qualsevol persona que posàs en dubte qualsevol actuació que anàs contra els seus interessos.

Escassa formació per assegurar-se'n l'obediència

La Policia destaca que diversos conflictes sorgits en el si del SIAP posaren de manifest que aquesta unitat era gestionada per un control superior "aliè als principis d'accés a la funció pública, igualtat de mèrit i capacitat" i amb la "connivència de comandaments, sindicats, responsables polítics i funcionaris tècnics". 

Amb tot, la gran majoria dels agents que haurien format part del SIAP no disposaven d'estudis més enllà del graduat escolar, i eren escollits a dit principalment pels excomandaments policials Rafel Estarellas i Antoni Vera, investigats en la causa. Al final, el que es perseguia era la composició d'una unitat formada per persones "mal·leables", la "falta de coneixements tècnics i jurídics" de les quals "possibilitava l'obediència de qualsevol tipus d'ordre, sense qüestionar-ne la legalitat".

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF