IGUALTAT
Balears 10/03/2017

Més denúncies per violència de gènere, però encara massa silenci

Les Illes Balears són la comunitat amb la ràtio més elevada de dones maltractades

Anna Schnabel
4 min
Més denúncies per violència de gènere, però encara massa silenci

PalmaAndalusia i Madrid són les comunitats on més denúncies per violència masclista es presentaren l’any passat, encara que les Balears tenen la ràtio més elevada de dones maltractades. Concretament, parlam de 93,31 casos per cada 10.000 dones, segons el balanç que va publicar ahir el Consell General del Poder Judicial. Amb tot, cal tenir molt en compte que només un 20% de les víctimes de violència masclista denuncia i que, per tant, aquestes xifres no són més que la punta de l’iceberg. Sota l’aigua queda oculta una gran quantitat de casos a l’ombra, sense protecció. Les dades alerten del creixement del nombre de víctimes, però també ressalten l’increment de denúncies i peticions de mesures de protecció.

“Quan una dona està atrapada, molts pics no diu res perquè té vergonya, o bé problemes econòmics, o bé està enamoradíssima i no és capaç de frenar els peus de l’agressor, o bé perquè hi ha infants pel mig. Moltes vegades, algunes esperen sortir de la situació conflictiva quan els nins s’han fet grans”, explica Francisca Sastre, advocada de família que treballa amb casos de violència de gènere.

Protecció

L’any 2016 varen comptabilitzar-se 5.268 denúncies a les Balears i només varen ser sol·licitades un 14,5% d’ordres de protecció sobre el total de víctimes, tenint en compte que aquesta darrera xifra és una de les més baixes del territori estatal.

Amb tot, en el conjunt de l’Estat el balanç indica que les denúncies per violència de gènere, les condemnes als maltractadors i les mesures de protecció a les víctimes varen créixer l’any passat. Cal tenir present que les xifres no indiquen si s’han incrementat els maltractaments o les denúncies. Al marge de les estadístiques, queden una gran quantitat de casos que no arriben a mans de la justícia.

L’Institut Balear de la Dona disposa d’una guia pràctica que explica què pot fer una dona quan és amenaçada -en primer lloc, telefonar a la policia o a l’112 i demanar ajuda seguint les indicacions d’assistent. Igualment, la guia assenyala quines són les millors opcions si hi ha infants involucrats o què cal fer en cas d’agressió. L’Institut disposa de serveis jurídics, socials, psicològics, laborals i cases d’acollida. Qualsevol dona pot dirigir-s’hi al telèfon 971 17 89 89 o a l’adreça electrònica ibdona@caib.es. En cas d’urgència, l’atenció és immediata.

En aquest sentit, la Conselleria de Salut va presentar ahir el seu protocol d’atenció sanitària davant la violència masclista a les Balears, una eina que ha de permetre als professionals del món sanitari atendre de manera integral les víctimes i unificar les actuacions dirigides a detecar, atendre, informar i donar-los suport. Demanar a les dones sobre aquesta qüestió haurà de ser una pràctica habitual en les consultes. Inclou informació sobre aspectes ètics i legals, sobre com abordar la violència masclista en l’embaràs, com abordar les agressions sexuals, el tràfic de dones i nines, la mutilació genital femenina...

Trencar el silenci

Una trava a l’hora de denunciar és la necessitat de demostrar que, efectivament, s’ha produït una agressió, ja sigui física, verbal o psicològica. Segons explica Sastre, “és convenient que psicòlegs o metges acreditin situacions clares de violència de gènere”, ja que “un jutge ha de ser imparcial i basar-se necessàriament en alguna prova”. Per això és convenient guardar els missatges de WhatsApp, gravar converses intimidatòries o fer qualsevol cosa que pugui avalar el relat d’una dona en risc”.

No obstant això, tal com explica Susana Portillo, que és una de les treballadores socials de l’Institut, existeix una greu mancança formativa dels professionals que assisteixen les víctimes, ja que la formació en violència de gènere és la que permet tenir una visió completa del problema. A vegades les agressions són invisibles, però no deixen de ser agressions”, assevera.

Per altra banda, quan una dona recorre a l’Institut, els treballadors socials no demanen que demostri les agressions i “en cap cas li neguen assistència”. A més, “una dona pot entrar al centre d’acollida amb o sense denúncia i demanar assessorament i orientació sense rebre cap mena de pressió per part nostra”, subratlla. “Aquest és un espai per poder parlar i fins i tot cridar, plorar, insultar, si cal, perquè ningú no les jutjarà”.

A més, Palma disposa d’un Servei Integral de Víctimes de Violència de Gènere, ubicat al Centre Flassaders, on treballadores socials ofereixen informació, orientació i assessorament tant a víctimes com a professionals que les atenen. També ofereixen un servei d’acompanyament personalitzat i d’acollida, a banda d’una eina de geolocalització gestionada des de la Creu Roja que mobilitza els recursos policials quan són requerits, tan sols pitjant un botó.

El repte: denunciar

Denunciar al jutjat permet obtenir una ordre de protecció, l’assignació d’un policia-tutor i un advocat de manera immediata, que la dona quedi a casa i l’home se n’hagi d’anar, explica Portillo. No obstant això, “si bé denunciar és la millor opció”, no sempre ha de ser la passa prèvia per trencar la roda: “Quan una dona entra en un centre d’acollida, es treballa perquè sigui ella la que vulgui posar la denúncia, sempre respectant la seva decisió”.

stats