Mallorca serà la seu del parlamentarisme per uns dies

PalmaDurant quatre dies, Mallorca serà el centre de debat sobre institucions representatives, ja que més d’un centenar d’investigadors d’universitats d’arreu del món (Espanya, Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya, Àustria, Hongria, Polònia, Romania, Croàcia, la Xina, Brasil, Xile, l’Argentina, els EUA...) presentaran les seves recerques sobre temàtica parlamentària.

Serà en el 68è Congrés de la comissió internacional per a l’estudi de la història de les institucions representatives i parlamentàries, organitzat per la Universitat de les Illes Balears i la Comissió internacional per a la història de les institucions representatives i parlamentàries, una associació amb una llarga trajectòria, que comença a desenvolupar-se cap a finals de la Segona Guerra Mundial i que, fins avui, ha espargit el debat sobre el parlamentarisme mitjançant la difusió en congressos, en els quals estudiosos i investigadors d’arreu reflexionen sobre la representativitat des de l’edat mitjana fins a l’actualitat.

A les Balears, Sebastià Serra i Busquets, catedràtic d’història contemporània a la UIB, és l’únic soci membre que pertany a aquesta associació internacional i fa uns anys, al congrés que es va celebrar a Cracòvia, va proposar que Mallorca pogués ser la seu d’un d’aquests congressos, atès que no s’havia fet mai a l’illa.

Del 6 al 9 de setembre

Així va ser, i el congrés és ara una realitat. Entre el 6 i el 9 de setembre, congressistes d’arreu del món especialitzats en història medieval, història contemporània, dret polític i constitucional i dret públic, a més d’estudiosos de la branca de la sociologia, debatran sobre la història de les institucions i la seva importància per a la societat.

De teló de fons, també hi haurà el Parlament de les Illes Balears, la Fundació Bartolomé March, l’Arxiu del Regne de Mallorca, la UIB, o Es Baluard.

La temàtica d’aquest congrés girarà al voltant de la realitat política i institucional de bona part del món on hi ha parlaments d’estructura multinivell. Més enllà dels parlaments dels estats, existeixen altres cambres legislatives subestatals en els estats descentralitzats i, en les darreres dècades, noves institucions legislatives (com el Parlament Europeu) i assemblees representatives d’entitats supranacionals (com l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa). Segons Sebastià Serra, que també n’és l’organitzador, “durant les jornades també es pretén reflexionar sobre les formes de representació política, amb especial atenció a la representació parlamentària al llarg de la història. Tot plegat conforma un objecte d’investigació interessant per als especialistes en estudis parlamentaris”.

Salut del parlamentarisme

Segons Serra, el parlamentarisme actual viu moments de “pros i contres; en alguns llocs se cerca cada vegada més la relació directa amb els ciutadans, indrets i països a on hi ha dificultats per desenvolupar-hi la tasca parlamentària”.

Pel que fa a les Balears, Serra creu que “hi ha llums i ombres, però dins d’aquestes mitges tintes és fonamental que hi hagi una democràcia parlamentària que ens mostri, ara més que mai, la urgència del parlamentarisme i de la seva transparència. Crec que s’avança en una cosa, i és en el fet de frenar un poc el bipartidisme que ha imperat durant anys i en l’augment de la pluralitat. Aquest és un progrés que s’ha observat en els darrers anys, el fet d’anar més enllà de dues formacions hegemòniques que es van alternant i d’activar la participació ha fet que cada vegada siguin més freqüents els govern en minoria, els governs en coalició, noves fórmules que crec que són positives”.

Durant el congrés, també es debatran aspectes molt diversos i qüestions al voltant dels autoritarismes, assajos democràtics, perspectives i agents d’Amèrica i d’Europa, l’estat de les autonomies a l’estat espanyol.

El congrés s’ha organitzat des del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB i la Comissió internacional, conjuntament. Des de la Universitat de les Illes Balears, també hi col·labora el Departament de Dret Públic i el de Pedagogia. A més, les institucions de les Illes Balears han donat suport logístic i hi ha una quinzena d’estudiants i d’alumnes de la UIB que hi col·laboren.