Publicitat
Publicitat

Mallorca era el quarter general dels Àngels de l'Infern a Europa

Segons l'Audiència Nacional el grup utilitzava dones com a missatgeres i prostitutes i les castigava tancant-les en gàbies per a cans

"A l'illa de Mallorca es decidien les accions més importants dels Àngels de l'Infern a Europa", explica la interlocutòria en què el jutge de l'Audiència Nacional espanyola Eloy Velasco ordenava, el 25 de juliol, l'empresonament de "la figura més important" del grup a Europa, Frank Arim Hanebuth, el "veritable creador del chapter (capítol) de Mallorca" després de la dissolució del de Hannover a causa la pressió policíaca.

La interlocutòria detalla tota l'estructura organitzativa del capítol mallorquí del Hell Angels Motor Club, que dibuixa com el quarter general de l'entitat al continent, un centre d'operacions que dirigia negocis basats en la prostitució, el tràfic de drogues, el blanqueig de doblers, extorsions i amenaces, etc.

El grup feia servir a l'illa una desena de dones -incloent-hi les esposes de dos germans que n'eren membres- "per amagar els seus beneficis il·lícits, fer funcions de missatgeres i transportar doblers en efectiu". Algunes, completament sota el seu control, també eren usades per prostituir-les -donant-los beneficis- i les traslladaven d'un país a l'altre segons les necessitats del col·lectiu. Les sancionaven quan ho trobaven necessari i fins i tot les castigaven tancant-les "en gàbies de cans".

Un home clau

Qui havia decidit el càrrec de cada un dels dirigents a Mallorca era Hanebuth, segons la interlocutòria, que també destaca el paper de Khalil Youssafi, vicepresdent de l'entitat que havia anat "escalant" llocs dins dels Àngels de l'Infern "passant de ser un simple prospect" a Luxemburg a vicepresident del capítol del grup a Mallorca. Se'l considera "l'encarregat de relacionar-se amb altres grups criminals per aconseguir els mitjans necessaris per fer les seves activitats delictives", a més d'una peça clau amb bones relacions amb els principals dirigents del grup.

L'entitat també comptava amb col·laboradors que no compartien l'estètica dels membres principals i amb altres persones o col·lectius per a delictes que requerien "certa especialització", com falsificar documents, aconseguir dones per a prostituir-les i abastir-se de drogues; a més d'activitats que requerissin coneixements informàtics i de borsa o d'eines de comunicació que esquivassin la vigilància policíaca.

La interlocutòria també destacava "l'alt nivell de vida" dels membres del grup, que tenien cotxes d'alta gamma, llogaven habitatges de luxe i compraven objectes cars com ara joies i rellotges. El jutge va decidir la presó provisional sense fiança per a Hanebuth tenint en compte que hi havia el perill que fugís amb l'ajuda de l'organització. L'acusa de delictes de pertinença a organització criminal, blanqueig de doblers, extorsió i relacionats amb la prostitució.

Policies corruptes

En les activitats dels Àngels de l'Infern a Mallorca també haurien participat quatre "membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat" -policies corruptes-, ja fos directament o a través d'intermediaris, "per a la obtenció d'informació classificada" i "gestions" en què haurien usat la seva autoritat "a canvi de doblers o altres beneficis".

En l'operació que l'Audiència Nacional espanyola va dirigir a finals del mes passat contra els Àngels de l'Infern -amb la col·laboració de la justícia i la policia europees- es varen fer una trentena de detinguts, dotze dels quals acabaren a la presó incondicional i sis més podien sortir-ne pagant la fiança corresponent. La majoria de les detencions es varen fer a Mallorca, tot i que algunes també varen ser a Alemanya. A allà, però, per error es deixaren anar tres persones després d'arrestar-les.

En aquesta trama s'investiguen els delictes de pertinença a organització criminal, proxenetisme, contra la salut pública, blanqueig de doblers, tinença il·lícita d'armes, extorsió, amenaces, coaccions, segrest, homicidi, falsedat en documents oficials, estafa piramidal, revelació de secrets professionals, suborn, omissió del deute de perseguir delictes per part de membres de cossos policials, tinença i ús d'explosius, encobriment, lesions i robatori amb força.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 18/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF