300 ciutats més barates que les Illes limiten el preu del lloguer

PalmaLa declaració de zona tensionada, una mesura que preveu la Llei estatal d’habitatge i que permet aplicar limitacions al preu del lloguer, ha començat a donar els fruits a municipis com Barcelona, on segons dades oficials ha caigut un 6,4% el preu mitjà dels contractes nous. Segons dades de l’Institut Català del Sòl (Incasol)els preus mitjans del lloguer a municipis catalans han baixat prop d’un 5%. Tenint en compte que la situació de l’habitatge a les Balears és pitjor que a la major part de l’Estat, hi ha algun motiu objectiu per no aplicar-hi aquesta mesura, amb una situació extremadament greu?

La resposta a aquesta pregunta no és senzilla. Abasta des de l’“objectivament no observam encara cap resultat que ens faci canviar d’opinió”, del director general d’Habitatge del Govern, José Francisco Reynés, al “no té lògica que no es faci al territori més castigat de l’Estat” de l’economista i expert en habitatge Eduard Robsy. El Govern insisteix que no es declara zona tensionada cap municipi de les Illes no només per una posició purament política de dinamitar les iniciatives estatals. Hi ha experts que, tot i reconèixer que la situació és molt complicada, asseguren que tota mesura serà poca per aturar una escalada insostenible per als ciutadans.

Els preus del lloguer han pujat a les Balears al voltant d’un 10% en un any, i ara mateix superen de bon tros la immensa majoria dels 300 municipis que, segons dades del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, ja han rebut la declaració de zona tensionada. Amb l’excepció de Barcelona i Sant Sebastià, els costos d’arrendar un habitatge a Palma, Calvià i Santa Eulària estan molt per damunt d’aquells que es poden beneficiar de límits dels preus gràcies a la declaració de zona tensionada. En general, la realitat a les Illes justificaria aquesta mesura des d’un punt de vista objectiu, segons les dades. En opinió d’Eduard Robsy, “s’imposa la política de blocs i prejudicis ideològics, i [el Govern] aplica una decisió que s’ha pres fora del nostre territori”, assenyala, en referència al posicionament del Partit Popular estatal.

Límits obligatoris només per als grans

La declaració de zona tensionada permet aplicar límits legals al preu del lloguer i limitar-ne les pujades segons l’índex de referència establert anualment pel Ministeri. Aquests topalls són obligatoris per a grans tenidors –propietaris amb més de deu habitatges– i de caràcter voluntari, però incentivats fiscalment per a petits propietaris. La mesura és temporal –normalment de tres anys– i serveix per protegir els llogaters existents i els nous contractes que entren al mercat, la qual cosa evita pujades desproporcionades, alhora que dona marge a l’Administració per posar en marxa altres polítiques d’habitatge, com la construcció de pisos socials i la regulació de l’oferta.

Segons Robsy, “cal tenir en compte l’angoixa de les famílies que viuen de lloguer a les Illes i que veuen com s’acosta el moment de la renovació, i saben que els en voldran apujar un 30 o un 40% el preu”. En aquest sentit, l’expert i empresari immobiliari Pedro Garcia insisteix que “sí que hi ha hagut una rebaixa dels preus als municipis declarats tensionats, per exemple entorn d’un 5% a Catalunya, segons fonts oficials”. Però Garcia adverteix que les mesures de limitació del preu del lloguer també han tingut efectes secundaris que considera preocupants, ja que “hi ha hagut propietaris que han retirat els pisos del mercat del lloguer”, adverteix. Aquest argument, el de la baixada de propietats en el mercat de lloguer, és un dels principals del Govern per no fer cap tipus de declaració de zona tensionada a les Illes. Segons Reynés, també hi ha dades de l’Administració a Catalunya que contradiuen l’optimisme per haver limitat els lloguers:“Els pisos en millors condicions s’han retirat del mercat i això ha provocat que quedin els més petits per llogar. Automàticament, el preu mitjà del metre quadrat ha pujat, i se situa als 16,14 euros. Això demostra que la mesura no té l’impacte tan positiu que alguns pretenen justificar”, apunta el director general.

La declaració de zona tensionada no es pot assolir de manera automàtica, sinó que cal acreditar una evolució dels preus del lloguer a l’alça, comparant-los amb l’índex de referència establert per l’Administració; la proporció de persones amb dificultats per accedir al lloguer o la relació entre renda mitjana i cost del lloguer, i l’oferta limitada de pisos disponibles en relació amb la demanda. “Observant el que passa a les zones on s’ha declarat, crec que objectivament no milloraria la situació a les Illes. I no ho dic captiu d’una posició política, per molt que algunes veus ho afirmin així. A més, a Barcelona hem vist com s’ha desplomat la promoció de pisos que fan els promotors exclusivament per llogar (built to rent). Això demostra que, si limites el lloguer, automàticament es desactiva part de l’oferta”, explica Reynés.

En canvi, Robsy analitza la situació des d’un punt de vista oposat. “El primer que cal dir és que el preu ha baixat prop del 2% als municipis que han aplicat la mesura, i que ha arribat a un 5% a Barcelona. A les Illes hem pujat un 9,7%, amb un cas extrem com Eivissa, que arriba al 22%”, detalla. “Crec que la diferència és evident i demostra que sí que ha funcionat”, conclou l’expert.

El director general d’Habitatge admet que “la situació és molt complicada”. “En som conscients, i crec que també hem de tenir en compte que hem aprovat mesures que només tenen un any de vigència. És important continuar en la línia de promoure més habitatges orientats a les persones amb menys recursos i, de moment, no apostar per mesures que podrien desincentivar els propietaris a continuar en el mercat del lloguer”, afegeix Reynés.

Per la seva banda, García considera que s’ha de fer una passa més enllà i “sortir del debat limitat sobre si una zona ha de ser declarada tensionada o no”. “És tan complicada la situació, que el que necessitam és facilitar que es faci més habitatge d’una vegada. No pot ser que els promotors ho vulguin, els constructors, també, la societat ho reclami insistentment, i continuem a la coa absoluta en promoció d’habitatge públic i de sòl per fer pisos”, assegura.

García recorda que “demogràficament, hem experimentat un creixement desorbitat”. “No es fa habitatge i continuam discutint detalls concrets d’una norma. Crec que és ben hora que diguem les coses pel seu nom, i entenguem que el dèficit augmenta any rere any. Hem de recordar que estan a punt de caducar 24.000 contractes de lloguer a les Illes i el problema és que el mercat no pot oferir ara mateix habitatge per a la demanda que hi ha. Els poders públics han d’estar-hi a l’alçada”, reclama.