Sis municipis de les Illes han demanat ser zona tensionada
El Govern balear rebutjarà la petició de sis municipis per limitar els lloguers i defensa que la mesura “no milloraria la situació”, malgrat la pressió dels ajuntaments i de l’oposició
PalmaAlmenys sis municipis de les Balears –Maó, Ciutadella, Esporles, Santa Maria, Pollença i Algaida– han demanat al Govern que els apliqui la normativa estatal que els permet ser declarats zona tensionada i automàticament poder limitar els preus de lloguer d’habitatges en el moment de la renovació dels contractes. L’Executiu ha confirmat a l’ARABalears que “en un període breu de temps es resoldran aquestes peticions i, en principi, seran totes en sentit negatiu”. “Pensam que fer-ho no en milloraria la situació”, explica el director general d’Habitatge, José Francisco Reynés. “Entre totes les administracions hem de posar tot el que tenim a l’abast per millorar la vida dels ciutadans, i així ho farem, però no hi ha cap garantia que limitar els preus sigui beneficiós”, reitera el màxim responsable en matèria d’habitatge del Govern.
El PSIBfins i tot va dur al Parlament la possibilitat que els ajuntaments poguessin demanar aquesta figura directament a l’Estat si podien acreditar que reunien les condicions d’emergència que requereix la llei, però la majoria conservadora del PPi Vox va votar en contra de la proposta, de manera que l’únic que pot autoritzar la mesura ara mateix és el Govern autonòmic.
Segons el director general, una vegada que s’ha aplicat la declaració de zona tensionada, “a Barcelona hi ha 444 persones com a demandants d’un pis els primers 10 dies que surt al mercat de lloguer”. “Les Balears tenim una mitjana de 129 persones, i això demostra que les xifres donen suport a la nostra opinió i no recomanen de moment apostar per aquesta fórmula”, explica a l’ARABalears.
Els municipis declarats zona tensionada pertanyen principalment a Catalunya, el País Basc i Navarra. Només hi ha una excepció a comunitats autònomes governades pel Partit Popular. És el cas de la Corunya, on la seva batlesa, Inés Rey, va demanar “lleialtat institucional” a la Xunta a l’hora d’aplicar les mesures, ja que tot i donar-hi llum verda, la comunitat popular havia mostrat les seves reticències.
