L’opció de la quitança al deute autonòmic divideix les comunitats

MadridEl deute públic a Espanya camina desbocat i les comunitats amb un pitjor panorama exigeixen solucions, però en això, de nou, hi ha discrepàncies. Fixar una quitança a la que han contret les autonomies és de moment una possibilitat, encara que per aquesta liciten ja amb força alguns governs. La Comunitat Valenciana és la que es pronuncia més clarament a favor de condonar un percentatge del deute acumulat. Quin seria aquest percentatge ens duria a la fase següent de la negociació, constituiria fer la segona passa sense haver fet la primera.

Conveniència

Ara toca debatre sobre la quitança. És necessària? És convenient? El conseller valencià d’Hisenda, Vicent Soler, ha arribat a assegurar que simplement aconseguir que el ministre Cristóbal Montoro no descarti l’opció és ja un èxit. Més enllà de les variants polítiques, la valenciana és la comunitat més endeutada d’Espanya, un 42,5% del PIB regional (gairebé 44.000 milions d’euros), la qual cosa s’explica en gran manera per l’infrafinançament històric que ha anat denunciant el govern del socialista Ximo Puig.

La seva veïna del sud, Múrcia, coincideix en les causes de l’expansió irrefrenable del deute, però no és tan taxatiu sobre la solució. Al deute a la regió (de 8.300 milions d’euros, un 29% del seu PIB) li ha passat el mateix que a altres comunitats i el govern murcià ho explica bé en el correu remès a l’agència Efe, en el qual, igual que València, denuncia el seu històric infrafinançament. Es resumeix així: arriba la crisi, baixen els ingressos, baixen els recursos i sorgeixen els problemes per finançar serveis com ara la sanitat, l’educació o la dependència.

Què han fet les comunitats? Demanar doblers del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) dissenyat per Montoro i endeutar-se. Sense abandonar el Mediterrani, l’Executiu balear afirma que la condonació del deute és “una compensació raonable” a causa d’aquest “insuficient finançament” que la crisi, a més, ha agreujat.

Catalunya fa anys que suporta un pes excessiu del deute. També fa anys que el posa a dieta. El resultat és que ha aconseguit alleugerir aquest llast, com reconeix el Banc d’Espanya, però el percentatge nidifica pel 35,4% del seu PIB, assenyala l’AIReF. No obstant això, el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, va afirmar el passat 30 de març que no té gaire clar que la quitança sigui la solució. El front mediterrani, per tant, no apareix cohesionat en aquest tema, però no gaire lluny sorgeixen adhesions a la quitança, com a Castella-la Manxa. Després hi ha els executius autonòmics que no veuen malament la quitança, encara que amb reserves. Andalusia, per exemple, la defensaria sempre que estigui supeditada a l’eliminació dels interessos del FLA, quelcom que no comparteix Castella i Lleó, que vol fixar un llindar de condonació de deute sobre el volum total d’aquest, no només sobre el que es derivi d’aquest fons.

El PP governa La Rioja i també es mostra obert a analitzar la possibilitat de la quitança. La seva posició, no obstant això, està guiada pel consens, així que quitança, sí, però amb el màxim grau d’acord. Similar és la posició de Cantàbria, partidària de parlar sense apriorismes. “És temps de suggeriments”, apunten les seves fonts.

Galícia i les Canàries són dues de les tres comunitats que compleixen el dèficit i estan acollides a un fons diferent, el de Facilitat Financera, pel qual no han de pagar interessos tan elevats. Per tant, són també dues de les comunitats menys endeutades. Això de la quitança, en opinió dels governs de les dues comunitats, cal estudiar-ho molt bé abans de prendre decisions. Descarten que la condonació es faci només pensant en les autonomies amb deutes més alts. Aquesta possibilitat no fa gaire gràcia a Madrid, la comunitat menys endeutada (no arriba al 15%), a Extremadura i a Astúries, dues autonomies, per cert, governades pel PSOE, per la qual cosa l’aposta per la quitança, per tant, no és quelcom que provingui de posicions partidistes.

Què fer amb el deute és un dels nusos gordians de la reforma del sistema de finançament autonòmic, en la qual treballen ja diversos experts del govern i de les comunitats autònomes. Efectivament, com recorden en la Generalitat valenciana, el ministre no ha descartat la quitança, però tampoc l’ha defensada.

Millora econòmica

Al cap i a la fi, la millora econòmica arrossega a la millora del deute, que enguany baixarà al 98,8%, gairebé un punt menys que la que va tancar el 2016. Ho pronostica el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat, ja al Congrés.

L’AIReF, aquesta mateixa setmana, va emetre un informe sobre les seves previsions. Les corporacions locals seran l’únic sector de l’administració que complirà els objectius marcats. De fet, ja ho han anat fent, però les altres, no. Trigaran 20 anys a aconseguir-ho.

El deute autonòmic anirà baixant, fins a assolir el 24,1% del PIB l’any 2020, gràcies al fet que la majoria de les comunitats contindran el que han de contenir, llevat d’Aragó, Cantàbria, Extremadura i Múrcia.