PRECARIETAT

L’emancipació juvenil a les Illes cau un 15% en un any

La precarietat laboral i l’augment del preu de l’habitatge dificulten que els menors de 30 anys surtin de casa
L’emancipació juvenil a les Illes cau un 15% en un any

Els joves de les Balears tenen cada vegada més dificultats per emancipar-se. Un mercat laboral marcat per la parcialitat i la subocupació i un mercat immobiliari on pugen tant els preus del lloguer com els de compra d’habitatge han provocat que, en un any, el nombre de joves d’entre 16 i 24 anys que estan emancipats caigui un 14,6%. En el cas de les persones d’entre 30 i 34 anys, aquest percentatge també ha registrat una reducció respecte de l’any passat, tot i que menys pronunciada: entre els darrers tres mesos del 2016 i els del 2015, va caure un 10,5% el nombre de joves emancipats en aquesta franja d’edat.

De les 170.798 persones d’entre 16 i 29 anys que hi havia a les Balears durant el darrer trimestre del 2016, unes 41.000 s’havien emancipat. Així, la taxa d’emancipació va situar-se en un 24%, una xifra que, tot i la baixada experimentada enguany, continua situant les Balears quatre punts percentuals i mig per damunt de la taxa estatal.

La situació no és diferent per a les persones d’entre 30 i 34 anys: de les 87.432 que hi havia, 65.288 s’havien emancipat, cosa que representa una caiguda d’un 10,5% respecte de l’any anterior i una taxa d’emancipació per a aquest segment de població del 74,7%.

El mercat laboral

Segons un informe publicat ahir per l’Observatori de l’Emancipació, el fet que a les Illes es generi ocupació a un ritme més accelerat que a la resta de l’Estat no dona garanties d’emancipació a la població jove, ja que molts dels llocs de feina que es generen són al sector terciari -sobretot als serveis relacionats amb el turisme- i, per tant, són de baixa qualificació i impliquen, generalment, un salari baix. Com a conseqüència, els joves de les Balears es troben en la circumstància que l’esforç que han de fer per emancipar-se està més enllà de la seva capacitat d’endeutament.

En concret, les persones d’entre 16 i 24 anys que es vulguin independitzar a les Illes han de fer front a despeses equivalents a gairebé el 120% dels seus ingressos. Aquest percentatge es redueix fins al 80% si s’amplia la franja d’edat fins als 29 anys, però continua essent necessari el 85,6% dels ingressos d’un jove assalariat per comprar un habitatge i el 99,7% si es vol llogar, un percentatge prou lluny del 30% que els experts recomanen com la proporció de salari que un treballador ha de destinar a despeses mensuals d’habitatge. A l’estudi afirmen que, a més, aquest esforç per a l’emancipació “s’ha incrementat en els darrers dos anys”.

En cas de poder-s’ho permetre, els joves accedeixen a habitatges amb superfícies inferiors als 50 m2. Si es tracta d’immobles que es troben en règim de lloguer i de joves de fins a 24 anys, els metres quadrats es redueixen fins als 20. La situació millora en els casos en què s’opta per la compra i no pel lloguer, però d’una manera molt lleugera.

Una de les explicacions per a les dificultats a l’hora d’emanicipar-se és l’augment del preu del lloguer de l’habitatge, ja que el cost de les rendes ha crescut, en el darrer any, un 13,8%, cosa que deixa les Balears com la tercera comunitat amb un increment més pronunciat de tot l’Estat.

En canvi, la capacitat adquisitiva dels joves és, a les Illes, més baixa que en el conjunt de l’Estat i, a més, s’han reduït en el darrer any tant el salari mitjà (un 1,31%) com els ingressos de les llars joves (un 7,8%). La població jove sense salari s’incrementa discretament i, si bé els contractes indefinits augmenten un 37,4% entre els menors de 30 anys, la contractació eventual, que genera inestabilitat i precarietat, continua creixent: al 2016 va ser un 21,5% més alta que durant el 2015.

L’estudi també té en compte la relació que s’estableix entre el nivell d’estudis de les persones joves i la seva capacitat per emancipar-se i conclou que com major nivell de formació major és la taxa d’emancipació.

De fet, els joves amb estudis superiors registren una taxa del 31,8%. No obstant això, aquest segment de la població ha caigut un 14,6% en el darrer any, un descens més pronunciat que el que han experimentat els joves que no tenen estudis o que han acabat l’Educació Primària -que han minvat un 10,35%.

Moviments migratoris

Les Balears són la comunitat que més joves reben, tant d’altres territoris de l’Estat com estrangers. A l’informe de l’Observatori d’Emancipació s’explica que, al segon semestre del 2016, les Illes van rebre 20,2 persones estrangeres menors de 30 anys per cada 1.000 habitants balears. D’aquesta manera, el saldo migratori de les Illes amb l’estranger va ser d’un 45,7% per als menors de 30 anys i d’un 70,4% per als joves d’entre 30 i 34 anys.

Si bé aquesta proporció de persones que arriben des de més enllà de les fronteres de l’Estat i tenen menys de 30 anys s’ha reduït un 36,8% respecte del segon semestre del 2015, els joves nouvinguts d’entre 25 i 29 anys han registrat un augment del 68,8%.

Les xifres són també de signe positiu pel que fa als moviments migratoris d’altres comunitats cap a les Illes. Quant als menors de 30 anys, el resultat del saldo migratori és del 48%, mentre que en el cas dels joves d’entre 30 i 34 anys aquest indicador puja fins a arribar al 109,%.

Així, creix el nombre de persones que arriben a les Illes tant de l’estranger com des d’altres comunitats tot i la precarietat del mercat laboral, però també augmenta la població de nacionalitat espanyola que viu a les Balears i que emigra a l’estranger fugint, precisament, d’aquestes condicions laborals i del mercat immobiliari. En concret, un 51% en els joves de menys de 30 anys i un 109% en aquells que en tenen entre 30 i 34.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF