LLENGUA

Joan Veny Clar: "La política pot reconfigurar la realitat lingüística del territori"

Un dels filòlegs més prestigiosos de les Balears es mostra molt preocupat per la política lingüística de Bauzá

Joan Veny i Clar (Campos, 1932) és un dels filòlegs més prestigiosos que han treballat la llengua catalana. Especialitzat en dialectologia, és membre de l'Institud d'Estudis Catalans. Des de fa anys, dirigeix l'Atles Lingüístic del Domini Català.

Com valorau l'evolució del PP balear pel que fa a la llengua pròpia de les Illes?

Més que evolució, hi ha hagut una involució. Durant els mandats d'en Cañellas, i fins i tot del mateix Matas, hi havia un cert respecte per la llengua. El govern Matas va firmar un conveni amb l'Institut d'Estudis Catalans per ajudar a sufragar l'Atles Lingüístic del Domini Català, una obra nacional, que mostra l'estat real de la llengua durant els anys 60 i 70 del segle passat. Aquesta col·laboració s'ha trencat amb el govern Bauzá. La supressió de la immersió lingüística, reconeguda per la Unió Europea com a eficaç pedagògicament, ho diu tot. Fa impossible l'assimilació dels nouvinguts, i arracona el català d'una manera que serà cada cop més palpable.

Quines conseqüències pot acabar tenint per a la llengua pròpia de les Illes Balears la política lingüística del Govern Bauzá?

Les conseqüències, si tot continua així, seran molt negatives. Ara bé, les coses poden canviar. Encara que, coneixent la societat baleàrica, costa pensar que pugui haver-hi segons quins canvis... El PP diu que l'únic que vol és protegir el castellà. És absurd que ens vulguin fer creure que una llengua amb quatre-cents milions de parlants arreu del món, amb una literatura brillant, necessita ser protegida a costa d'una llengua molt més petita.

No els basta que el castellà sigui la llengua més forta. Necessiten que sigui l'única... Què es pot fer quan la política decideix obviar les veritats científiques relacionades amb la llengua i comencen a inventar-se el Lapao, el baléà, etcètera?

La política pot desvirtuar les realitats lingüístiques. Les llengües no vénen determinades pels límits polítics o administratius, tal com sembla que pensen els que ara denominen Lapao al català de la Franja, obviant tots els criteris lingüístics i històrics imaginables.

Quins efectes pot tenir el fet de denominar Lapao al català de la Franja i balear –o mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer– al català de les Illes? El nom pot fer la cosa?

Evidentment, la política pot reconfigurar la realitat lingüística d'un territori. Basta veure el que va passar a la Catalunya Nord. Exercida de manera brutal, la política pot extingir llengües, minoritzar-les o transformar-les decisivament. Fins i tot pot fer creure a la gent que parla una llengua diferent de la que parla. Ara bé, jo crec que avui la gent està més informada que mai, i és molt més difícil enganar-la.

S'ha gestionat bé la riquesa dialectal de l'idioma, o la por a la dispersió ens ha dut a neutralitzar la varietat de la llengua, reforçant el català estàndard i menystenint tots els altres?

El model de llengua que s'està impartint des de l'Institut és un model participatiu. No és un estàndard radical, que tingui en compte només un dialecte, com va passar a Itàlia i a França, on el toscà i el francià s'imposaren sobre els altres. El català és una llengua amb poques diferències dialectals, a més. Perquè el territori és modest. I també perquè tenim dialectes constitutius, que deriven directament del llatí, i dialectes consecutius, resultat de la denominada reconquesta, on arriben uns dialectes ja fets. Aquest és el cas de les Balears, que no presenta diferències gaire profundes respecte del català central. Pompeu Fabra ja va incloure, tant a la seva Gramàtica com al seu Diccionari del 1932, una sèrie de mots propis de les Illes Balears i del País Valencià. I l'Institut els ha incrementat notablement. El model català de llengua no és, per tant, exclusivista. Això no vol dir que no hi hagi hagut persones que han pecat d'un excés de centralisme.

Heu fet mai un cop d'ull a la gramàtica de s'Acadèmi de sa Llengo Baléà?

No. Però un dia vaig llegir un paper amb les idees de s'Acadèmi. Vaig quedar esfereït dels disbarats, mentides i errors que s'hi acumulaven. A més, el paper estava escrit en castellà. I era ple de faltes. Jo els recomanaria que fessin un curs de gramàtica històrica, de lingüística romànica i d'història de la llengua. I que el curs sigui intensiu i molt llarg.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF