GÈNERE LINGÜÍSTIC

Desdoblar: bandera d’igualtat?

La fórmula d’emprar el gènere gramatical femení en els discursos és cada vegada més freqüent. Aquest fet ha encetat un debat lingüístic entre partidaris i detractors del seu ús

En els darrers anys som testimonis d’un intent de modificar la llengua que persegueix la igualtat entre dones i homes. Es tracta del llenguatge no sexista que comença a veure’s reflectit en els discursos polítics, en alguns mitjans de comunicació, en l’àmbit educatiu i fins i tot en el dia a dia d’aquesta societat consumidora i productora d’informació a través de les xarxes socials. Alguns dels arguments que s’empren per defensar el desdoblament donen lloc a errors gramaticals i que provoquen incoherències en els discursos, ja sigui escrits o orals.

Del gènere i el sexe

Els errors gramaticals afecten, sobretot, el gènere, i estan produïts per un desdoblament de masculí i femení que uns creuen necessari per visibilitzar la dona, i que d’altres consideren que no serveix per aconseguir una societat més igualitària. Sigui com sigui, assimilar els termes gènere i sexe és una equivocació. Neus Nogué, professora de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona (UB), explica que s’hauria de “distingir entre el sexe, que és un tret biològic que afecta els éssers vius, i gènere, que és una paraula que entre altres significats fa referència al de gènere gramatical” (masculí i femení, en el cas del català). Eulàlia Lledó, doctora en Filologia Romànica per la UB, està d’acord amb Nogué i afegeix que el concepte de gènere també “s’entén com el conjunt de diferències culturals i històriques existents entre dones i homes que no són genètiques ni biològiques, sinó construïdes socialment”.

És en aquest punt que ens trobam amb una primera dificultat: els termes amb què designam els gèneres gramaticals en català i en altres llengües romàniques: masculí i femení. Aquells que opinen que s’abusa del desdoblament argumenten que, si en comptes de dir-se masculí i femení, distingíssim entre gènere 1 i 2, aquest debat probablement no existiria. I és que algunes paraules que designen persones tenen un gènere coincident amb el sexe del referent, però no sempre és així. Pensem en les paraules 'criatura' (femení) i 'infant' (masculí): totes dues fan referència a persones dels dos sexes. En canvi, 'arbre' (masculí) o 'taula' (femení) designen un referent asexuat.

El problema recau, sobretot, en el plural, on el desdoblament es fa més palès. Ens hem acostumat a escoltar en molts discursos el 'tots i totes' o 'ciutadans i ciutadanes' que tant ha calat en la classe política. Segons la Declaració sobre el gènere que va publicar el 2009 el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears (UIB), “per a referir-se a qualsevol col·lectiu d’homes i dones cal utilitzar les formes no marcades de manera sistemàtica”, és a dir, el gènere gramatical masculí. La UIB explica que la construcció artificiosa del desdoblament per incloure els dos sexes “atempta contra el bon ús de la llengua, consagrat no només en les gramàtiques, sinó també en la nostra tradició literària”.

Ara bé, Eulàlia Lledó considera que el desdoblament “pot fer pesat i carregós el text”, però afegeix: “el sol fet que una dona no se senti inclosa en el masculí, per a mi és motiu suficient perquè s’usi una altra fórmula”.

Per contra, Neus Nogué afirma que “per molt que es desdobli el gènere i per molta visibilització que es faci de la dona en la llengua, si no avancem en els nostres drets com a dones, aquesta estratègia no serveix de res” i critica que s’utilitzi aquesta qüestió per fer ‘política d’aparador’: “Deixem la llengua tranquil·la”, etziba la professora. Tot i això, davant la preocupació d’aquells que creuen que la doble forma pot afectar greument la llengua, Nogué afirma que veu “complicat que es gramaticalitzi aquest desdoblament”. Lledó també creu que el desdoblament no afectarà negativament la llengua: “a la llengua costa fer-li mal”, i una prova és que el català ha resistit períodes durant els quals usar-la estava prohibit. Per tant, això vol dir que en cap cas el desdoblament afecta negativament la llengua.

La classe política insistent

D’altra banda, recentment el grup de Compromís al Congrés dels Diputats ha registrat una proposició no de llei, amb motiu del Dia de la Dona, que, entre altres coses, planteja la possibilitat d’eliminar el complement ‘dels Diputats’ de la inscripció que figura a la façana del Congrés perquè ho considera llenguatge masclista. “Que la cambra baixa es digués només Congrés no perjudicaria la llengua”, afirma Nogué, ja que es tracta de suprimir un masculí genèric més o menys prescindible. De fet aquesta denominació ja s’usa molt en els mitjans de comunicació.

Però els desdoblaments, com ja s’ha dit, a vegades provoquen incoherències. Per exemple, quan es comença un discurs desdoblant i després s’obvia la doble forma. Un cas diferent és el de la salutació inicial. “Encetar un discurs amb un 'Benvolguts i benvolgudes' és un signe cordial per adreçar-se a un públic general”, defensa Nogué. En altres casos, diu, el desdoblament és “selectiu”: “En el programa electoral d’algun partit d’esquerres apareix 'treballadors i treballadores', però quan es designa la figura del financer no hi ha desdoblament”. Aquí hi ha els ‘bons’ -els que s’han desdoblat- i els 'dolents' -els que no s’han desdoblat.

Però on realment es manifesta un llenguatge androcèntric que menysprea les dones és en els doblets aparents, –paraules que tenen significats diferents segons si estan en femení o en masculí. Així, tenim 'governants' al Govern i 'governantes' netejant als hotels. Un altre exemple el tenim en el fet de referir-nos a qualitats positives amb paraules que en el seu significat literal designen atributs masculins -diem que una cosa és 'collonuda', que un acte és 'cavallerós'– i designam càrregues negatives amb paraules femenines –'putada', 'mala pècora', 'harpia', etc. Fer veure que desdoblar és avançar en la igualtat és una idea barata. El que caldria és actuar damunt el veritable problema de la discriminació de sexe.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF