NOUS TEMPS, LA MATEIXA LLUITA

Defensar la protecció de Menorca des de Catalunya

Menorquins pel Territori va néixer per denunciar pràctiques institucionals d’afectació general

Un grup d’estudiants menorquins a Catalunya va decidir l’any 2014 crear un moviment motivat per algunes decisions polítiques preses els darrers anys i que han tingut un impacte en el territori illenc. Menorquins pel Territori, amb una vintena d’activistes, es va configurar per denunciar pràctiques institucionals sobre qüestions d’afectació general.

Tot i ser conscients que des de la distància és difícil lluitar davant un seguit d’injustícies, una membre del moviment, Maria Gutiérrez, ho té clar: “No podem quedar quiets mentre es destrueix la terra que estimam”. Gutiérrez assegura que el repte que tenen no és fàcil, però la implicació de tots els membres és cabdal per mantenir una mirada crítica cap a les accions que s’han convertit en una amenaça contra Menorca. Per aquest motiu, la membre de Menorquins pel Territori creu que l’objectiu és “conscienciar i mobilitzar els menorquins que viuen fora de l’illa sobre aquests atacs, però també volem fer una crida a la gent que no sigui de Menorca”.

La lluita de la carretera

La reforma de la carretera general és el principal focus d’actuació de Menorquins pel Territori. Aturar les obres, proposar alternatives i conscienciar els ciutadans de les mancances del projecte iniciat pel Partit Popular va ser l’objectiu. La mobilització d’aquests joves no solament va ser visible en el tram afectat o al carrer, on arribaren a congregar 1.500 persones contra la construcció de macrorotondes. Un grup d’activistes va ser rebut per qui llavors era conseller insular de Mobilitat, Luis Alejandre, i també va rebre la visita a Barcelona de la consellera insular d’Ordenació Territorial, Marta Vidal. Maria Gutiérrez explica que aquests mesos “van ser molt intensos. Ens van rebre al Consell, però els arguments que ens donaven eren estrictament tècnics, i ja se sap que un projecte polític es pot justificar, tècnicament, de moltes maneres”. El mateix va succeir amb la visita de Vidal a la capital catalana. Gutiérrez vol deixar clar que es tracta d’un moviment independent, ja que “hi ha sensibilitats de tot tipus i no estam vinculats a cap partit polític. Únicament volem fer obrir els ulls a tots els que no preveuen les conseqüències de la viabilitat d’un projecte que pot provocar danys irreparables a la nostra terra”. Una membre del moviment admet que “en la lluita per la carretera vam viure moltes adhesions. Molta gent s’hi interessà i hi va participar. És cert que ara mateix s’ha refredat, però quan cal mobilitzar-se els menorquins som sensibles”.

No a les prospeccions

Un altre tema que va generar interès entre els simpatitzants de Menorquins pel Territori va ser el dels diferents projectes d’extracció petrolífera que afectaven la costa illenca. En relació amb aquesta qüestió, Maria Gutiérrez recorda amb certa nostàlgia la manifestació protagonitzada a principis de l’any passat. El lema principal del grup és ‘Qui estima Menorca no la destrueix’, una cita que s’ha fet pròpia de molts ciutadans que a poc a poc han conegut els detalls de determinats projectes que posaven en perill l’illa. Gutiérrez creu que “els projectes petrolífers són una amenaça real. N’hi ha diversos i hem d’aconseguir allunyar-los del nostre litoral. L’impacte dels sondejos sísmics és molt elevat i no ens podem exposar”. Tot i que fa mesos que es parla poc d’aquestes iniciatives, des de Menorquins pel Territori “estam pendents de tots els moviments”.

Son Salomó, en el punt de mira

Avui dia, una de les preocupacions de Menorquins pel Territori és el parc fotovoltaic de Son Salomó, a Ciutadella. Maria Gutiérrez comenta que “ens preocupa que un projecte afecti un paisatge tan especial. És ple de monuments i elements com la paret seca, que són incompatibles amb una iniciativa d’aquestes característiques”. Els promotors del parc fotovoltaic de Son Salomó volen ampliar el parc solar per generar més energia. De fet, es passaria a més de 180 hectàrees i el consum energètic a Menorca en renovables presentaria un increment molt rellevant, d’un 3 a un 20%. Gutiérrez reconeix que “és un tema complicat perquè estam a favor de les renovables, però entenem que potser el projecte creix en molta proporció. A més a més, i malgrat que l’empresa es compromet a fer millores en els monuments patrimonials, el que fas malbé és el paisatge cultural”. I és que a Menorquins pel Territori hauran de pronunciar-se en les pròximes setmanes sobre un tema que aixeca diverses sensibilitats. La societat arqueològica Martí i Bella, o la de Líthica-Pedreres de s’Hostal, ja hi han manifestat rebuig.

El moviment continua i des de menorquinspelterritori.org es pot col·laborar de moltes maneres. Maria Gutiérrez confia que “persones de totes les edats i procedència s’interessin per les qüestions que afecten una illa que estimam i que no ha de perdre l’essència d’una Reserva de la Biosfera”. Qui estima la terra no la destrueix.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF