Canonades per tot Mallorca per combatre l’escassetat d’aigua

PalmaLa solució més viable als problemes creixents d’abastiment d’aigua a Mallorca és l’ampliació de la xarxa de canonades que transporten aigua des de les tres dessaladores que hi ha a l’illa. És el diagnòstic que fa la Conselleria de Medi Ambient, que ha estimat que la construcció d’una dessaladora nova com la de Palma costaria més de 70 milions d’euros. En canvi, ampliar la xarxa fins a Manacor i Llucmajor, amb ramals que abastissin el Pla, sortiria per poc més de 50. Les canonades ja estan posades damunt el mapa, però fer-les funcionar serà una tasca lenta.

La Direcció General de Recursos Hídrics dóna per fet que l’aigua dessalada arribarà a Manacor a finals de legislatura. El projecte per abastir els pobles del Pla fins a arribar a Llucmajor va més a poc a poc. Si tot anàs molt bé, l’any 2020 es podria començar l’obra. També hi ha línies pintades que arriben a Cala Millor i als pobles del Migjorn, però ara mateix aquest horitzó es considera de ciència-ficció. Igualment tenen mala ferida els problemes d’abastiment a la serra de Tramuntana. Es tracta d’una zona amb pocs aqüífers i una orografia complicada. Si cada quilòmetre de canonada al Pla pot costar uns 400.000 euros, a la Serra les dificultats tècniques es multipliquen i, per tant, també els costos.

Algun d’aquests processos es podria accelerar si l’Estat acceptàs finançar el Pla d’infraestructures del Govern, en el qual són prioritaris els projectes que assegurin el subministrament d’aigua potable, tal com va explicar divendres la consellera d’Hisenda, Catalina Cladera. De moment, però, a la Direcció General de Recursos Hídrics es fa feina sense pensar en els doblers de Madrid.

Projecte redactat

El projecte per fer arribar l’aigua dessalada a Manacor s’ha dividit en dos trams. El primer va de Maria de la Salut a Petra i costarà uns 12 milions d’euros. El projecte ja està redactat i va una mica més avançat que el segon tram, de Petra a Manacor, que costarà uns 14 milions i només té l’avantprojecte acabat. A banda, però, caldrà fer més inversions milionàries. Urgeix, especialment, una renovació a fons de la dessaladora de Palma. Les membranes, bàsiques per al procés de depuració, tenen una vida mitjana de 10 anys i les que hi ha ara ja n’han complert 16. Des de la Conselleria, calculen que la posada a punt que necessita la infraestructura suposaria uns 18 milions d’euros. No es descarta, fins i tot, plantejar una ampliació de les dessaladores d’Andratx i Alcúdia si persisteixen la sequera i els alts índexs de pressió humana, especialment a l’estiu. L’estat actual dels aqüífers no deixa cap altra alternativa, asseguren, que incrementar la producció d’aigua dessalada, fomentar-ne el consum responsable, resar perquè plogui i esperar que els aqüífers es recuperin després d’anys de sobreexplotació. En aquest sentit, la directora general de Recursos Hídrics, Joana Maria Garau, demana la implicació de les entitats responsables de les tarifes: els ajuntaments. I és que, històricament, explica, han estat reticents a utilitzar aigua de dessaladora perquè és més cara i apujar el rebut sempre és impopular. Això explica, en part, que instal·lacions com la d’Andratx hagin estat cinc anys sense produir-ne ni una gota o que la d’Alcúdia només funcionàs durant un parell de setmanes a l’any. Davant la incertesa de la durada del cicle sec que estam experimentant i la certesa que les reserves hídriques de l’illa estan, actualment, al 47%, Garau considera que no queda més remei que consumir aigua dessalada per donar un marge de recuperació als aqüífers.

Dues tarifes

En aquest sentit, els convenis que s’estan signant amb els consistoris ja inclouen preus més cars per a l’estiu i uns de més econòmics per als mesos d’hivern. La intenció és fomentar la utilització d’aigua dessalada durant l’hivern i poder gaudir dels aqüífers durant l’estiu. D’aquesta manera, diu Garau, “el ciutadà podrà tenir aigua de millor qualitat durant els hiverns i ens permetrà cuidar els aqüífers. I si la pressió demogràfica no augmenta més, és possible que hi hagi una certa recuperació”, especialment si torna a ploure amb normalitat.

En mans dels consistoris queda decidir com traspassen a la tarifa aquest doble preu: si en van canviant el preu o fan una mitjana anual ponderada. Aquesta setmana, Muro ja ha anunciat una pujada del rebut del 16,51%. Per Garau, l’autèntica revolució arribarà el dia que aprenguem a valorar el preu que mereix poder beure un tassó d’aigua directament de l’aixeta.

Ciutadella o el dilema de molts ajuntaments

Menorca és l’illa amb més recursos hídrics de les Balears. Actualment, les reserves estan al 59%, més del doble que Eivissa. Amb tot, la directora general de Recursos Hídrics assenyala que la qualitat de l’aigua que serveix Ciutadella és molt dubtosa. El motiu seria la sobreexplotació dels pous del Cargolí i ses Arenes. La penetració de l’aigua de mar n’ha augmentat els nivells de salinitat, fins al punt que no són aptes, per exemple, per abastir la bassa de reg que es va construir per assegurar l’activitat agrícola als llindars de la ciutat. El mes de maig,es va recepcionar, finalment, la dessaladora que hauria d’ajudar a resoldre el problema. Ara, però, segons Garau, l’Ajuntament és reticent a fer-la servir pel temor de la impopularitat de l’augment del rebut. “Jo hi veig una clara oportunitat de millorar aquests aqüífers” mentre s’aprofiten unes instal·lacions (dessaladora, depuradora, bassa de reg) “que hem pagat entre tots”.