El Consell Agrari
El motiu prioritari que hi ha darrere la moguda no pot ser agrari
Dimecres passat es va celebrar el Consell Agrari Interinsular, una reunió tranquil·la, amb bastants unanimitats com és d’esperar en punts de força major que deixen poc marge per a la discrepància: les inundacions, la Xylella fastidiosa... Problemes imponderables, tots ells, que han de ser resolts a partir del consens i el suport al sector agrari. Per això, quan es llegien a la premsa informacions que es referien a uns pretesos enfrontaments del sector amb la Conselleria, era clar que s’estava distorsionant la realitat per confondre l’opinió pública i sobretot per atacar el conseller Vicenç Vidal. Esbrinar totes les claus interpretatives de l’episodi seria llarg, però n’hi ha una de clara: el motiu prioritari que hi ha darrere la moguda no pot ser agrari, ha de ser d’una altra índole, perquè els temes agraris no justifiquen una confrontació en la qual s’amenaça amb tractorades i s’exigeixen dimissions.
Les inundacions
Han passat dies i molts de camps continuen inundats
Les inundacions han causat mals reals a la pagesia i altres àmbits. La prova és que han passat dies i molts de camps continuen inundats. La quantificació exacta dels danys és tan difícil com innecessària. Tan sols és possible fer-la de manera aproximativa. Sobretot perquè hi ha molta gent i moltes zones de les Balears que no tenen cap mal i, en canvi, altres persones i altres llocs han rebut fort. Els mals són localitzats i, per tant, no generalitzables. I sols té sentit pal·liar els danys realment produïts, en especial quan aquests afecten la viabilitat de l’explotació agrària. Voler entrar en inflades quantificacions generals sembla que obeeix a l’interès per afegir llenya al foc i entrar en torcebraços. Mentrestant el govern de l’estat posa en marxa ‘ajudes’ que ni beneficiaran els conreus assegurats ni els no assegurats, és a dir: cap. El Govern balear és l’únic que ha mostrat interès per donar suport als pagesos.
La ‘Xylella fastidiosa’
Fa la impressió que el problema és l’alarma que s’ha escampat
L’altre dia hi havia uns periodistes que cercaven visitar explotacions afectades per aquesta plaga i els varen haver de dir que no n’hi havia cap. Efectivament, de moment la Xylella fastidiosa no ha afectat els conreus vius, ben atesos i dels quals els pagesos tenen esment. De fet, fa la impressió que el problema real no és la Xylella, sinó l’alarma que s’ha escampat sobre el tema. El més probable és que les Balears, i en definitiva tot Europa, prest o tard hagin de conviure amb la Xylella. Com passa a altres llocs del món des de fa més d’un segle. Les actuacions contra aquesta plaga són definides per criteris tècnics i protocols d’actuació molt específics, i en conseqüència sobre aquest tema en el Consell Agrari no hi va haver cap discrepància i tothom coincidí a assenyalar que les actuacions de la Conselleria han estat encertades i transparents.
Els pagaments
Es mou una revolta entorn d’un berenar de porcella?
Els pagaments als pagesos van endarrer. El retard es constata en el pagament de les ajudes a inversions a les explotacions, en les quals el pagès rep un percentatge d’ajuda però ha de bestreure la totalitat del cost. No es pot negar aquesta evidència, però tampoc no podem oblidar que el programa del PDR 2014-2020 es troba en el segon any de la seva execució i en els anteriors programes hi va haver el mateix retard en els primers anys. Crida l’atenció que la nostra comunitat autònoma, així i tot, sigui una de les que més han pagat als pagesos en desenvolupament rural. El mes de desembre era la sisena comunitat autònoma pel que fa a despesa pública total dels programes. Ara bé, a les altres comunitats autònomes, la majoria de les quals han pagat més poc, no se sent parlar de tractorades ni d’altres rebomboris. Què està passant que, a pesar d’atendre els mals de les inundacions, fer front a la Xylella i accelerar-se els pagaments, es mou una peculiar revolta entorn d’un berenar de porcella?
La moguda
La d’aquests dies és similar a altres d’anteriors
Els pagesos en aquesta pel·lícula són poc més que una tereseta. La moguda d’aquests dies és similar en tots els seus punts a altres mogudes produïdes amb anterioritat. Els actors són bàsicament els mateixos, les causes dels moviments són semblants i el guió és ben conegut. Qualcú que diu que parla en nom dels pagesos els ha convertit en un escut humà, no per defensar-los sinó per protegir les seves conveniències privades. El moviment, més que de signe polític, que també ho és, sembla ser amb major mesura de defensa d’interessos econòmics personals i familiars concrets que es consideren amenaçats. L’escassa entitat de les reivindicacions agràries, que no vol dir que no existeixin, posa més en relleu el vertader caràcter de la moguda.
