Antoni Pasqual i la cúpula de Carreteres amb UM, a judici pel cas Peatge

La jutgessa d'Instrucció número 5 els imputa a ells i a la UTE els delictes de suborn, frau a l'administració, malbaratament i un perjudici públic de 41 milions d'euros

Antoni Pasqual, exconseller d'Obres Públiques amb Unió Mallorquina; Francisco Orejudo, exdirector d'Obra per part del CIM de la via Palma-Manacor; Gonzalo Aguiar, exdirector insular de Carreteres; Gabriel Mestre, vigilant d'obra, i fins a set empresaris i alts executius de la UTE que va construir la Palma-Manacor seuran a la banqueta i seran jutjats pels presumptes delictes continuats de malbaratament de doblers públics, suborn, falsificació documental i frau a l'administració, i seran jutjats per un tribunal popular.

La magistrada del Jutjat d'Instrucció número 5 de Palma ha tancat la investigació del cas i l'ha traslladada a les parts per procedir a jutjar uns fets que considera provats. Segons la jutgessa, els funcionaris i polítics del Consell de Mallorca es varen prevaler de la seva posició per desviar una part important del pressupost per a profit particular.

Aprofitant aquestes circumstàncies i de comú acord amb els responsables de la UTE, els acusats Jaime Mascaró, gerent de la UTE; José Javier Navarro, cap de Producció de la UTE, i Jerónimo Gutiérrez, cap d'obra de la UTE, i "guiats per l'ànim d'obtenir un il·lícit benefici econòmic", idearen operatives que consistien en fets tan greus com apoderar-se de fons públics del Consell que en teoria havien d'anar a parar a la carretera.

Aquest frau es fonamentà a "realitzar obres de reforma dels seus respectius domicilis particulars utilitzant empreses que facturaven i cobraven el preu de les obres a la UTE adjudicatària", segons la interlocutòria de la jutgessa.

També afirma la magistrada que exigiren doblers a particulars i a empreses "titulars d'establiments oberts al públic ubicats als laterals de la carretera, ja sigui per a la realització d'obres d'entrada a aquests establiments o per altres motius", a més de l'exigència directa de comissions i percentatges a compte de les despeses de part de les obres.

Així, la magistrada constata com els tècnics del Consell demanaven comissions a determinats empresaris que tenien magatzems o restaurants, i només feien les obres de sortida de la nova carretera si es pagava l'esmentada comissió.

En total, es calcula que el perjudici a l'administració pública per aquestes pràctiques va ser de 41 milions d'euros.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF