Balears 05/10/2015

Alejandro Feliu al fiscal: “A vostè li deu sonar a xinès, però les societats en paradisos fiscals són habituals”

El principal acusat per blanqueig de capital en una de les peces de l'operació Llampec es defensa dient que va ser el client qui va marcar la fórmula opaca per comprar xalets a Mallorca

4 min
Alejandro Feliu, en primer terme, s'enfronta a una petició de 16 anys de presó per blanqueig de capitals. Al fons, el notari Alberto Herranz, també acusat.

Per molt que el fiscal anticorrupció Joan Carrau ha intentat aquest dilluns que el veterà misser Alejandro Feliu confessàs que el propòsit d'operar amb alguns clients amb societats pantalla radicades en paradisos fiscals era el d'eludir la tributació i el d'ocultar la identitat real dels interessats, el misser ha intentat convèncer la secció segona de l'Audiència que únicament "feia el que em demanaven els clients i no investigava la procedència dels doblers".

Feliu, un dels socis del despatx que ja va ser condemnat en diferents ocasions per operacions similars, s'enfronta a la pena més forta que mai li han demanat per un sol cas: 16 anys de presó per blanqueig de capital i per cooperar en el delicte fiscal d'un ciutadà britànic.

I és que el cas té tots els ingredients. A més d'Alejandro Feliu i la seva secretària, des d'aquest dilluns seuen a la barra el presumpte defraudador Peter Brian Bradley, el notari Alberto Herranz, qui a més de fedatari públic va ser secretari general del PP de Balears, i Alejandro Bellapart, un altre presumpte col·laborador de les operacions il·lícites.

Bradley només ha contestat les preguntes del seu lletrat, Fernando Mateas, i ha admès que va ser empresonat i inhabilitat per a l'administració d'empreses al Regne Unit per haver estafat i provocat un perjudici d'11 milions de lliures, que la Fiscalia apuja fins a 45. Ha dit que cobra una pensió i que mai va donar instruccions al bufet Feliu ni a ningú de simular preus, i que el que figura a les escriptures públiques és el que realment es va pagar.

Però la Fiscalia Anticorrupció assegura que una cosa era el que deia la documentació i una altra la que es va pagar, que eren quantitats molt més altes, com queda acreditat en algun document privat intervingut pels investigadors. Per exemple, en el cas d'una de les compres per les quals acusen la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en nom d'Hisenda, és la d'un xalet a la urbanització Sol de Mallorca. L'operació va consistir que Bradley va adquirir la propietat mitjançant societats pantalla radicades al Panamà, que havien estat fundades per encàrrec d'Alejandro Feliu mateix, segons l'acusació.

La Fiscalia arriba a la conclusió que el bufet va posar a disposició del ciutadà britànic "societats per eludir la seva responsabilitat de pagar els impostos i per també evitar que la seva dona s'assabentàs que disposava de doblers, ja que se n'estava separant", ha assegurat Joan Carrau. "Quin altre sentit pot tenir que el Sr. Bradley fes servir sis societats si no és el d'ocultar-se ell i el patrimoni?", ha demanat insistentment Carrau. Feliu només ha sabut repetir que "es feia poques vegades, a petició sempre dels clients. És el seu problema", ha assegurat, i ha volgut llevar-hi ferro. "Sé que li deu sonar a xinès, però és més habitual del que es pugui pensar", ha etzibat.

Per si fos poc, Feliu ha explicat que en realitat 1,8 milions d'euros era molt bon preu per la propietat, perquè "ni tenia llicència, ni tampoc la piscina es podia legalitzar", tot i que ha recordat que "ja havia prescrit" qualsevol possibilitat d'enderrocar la propietat.

Alejandro Feliu i Alejandro Bellapart, segons el fiscal, aportaren els mitjans com a societats basades en paradisos fiscals per amagar la fortuna de Bradley a Hisenda i a la seva dona. En total, durant tres exercicis fiscals, Bradley va pagar 200.000 euros a l'Agència Tributària, malgrat que en realitat hauria d'haver-hi abonat més de 3 milions d'euros.

Gràcies als artificis i a fer servir societats instrumentals, Bradley va aconseguir fer fins a tres operacions d'adquisició d'aquestes societats radicades a Panamà o Costa Rica, que eren les propietàries de diferents xalets o solars.

No tributà enlloc

Recorda el fiscal en el seu escrit d'acusació que Bradley és resident fiscal a Espanya i que no es pot acollir al tractat entre ambdós estats per evitar la doble tributació, perquè en el seu cas "no va tributar ni a Espanya ni al Regne Unit".

Pel que fa a la participació del notari i expolític del PP Alberto Herranz, el fiscal entén que hauria d'haver avisat d'una operació sospitosa de blanqueig de capital, ja que en el seu despatx una societat amb capital social de 6.000 euros va adquirir una propietat valorada en 1,8 milions. Anticorrupció acusa Herranz de còmplice per no advertir les autoritats sobre una actuació que era clarament irregular a efectes de tributació. "Va ometre el seu deure legal d'avisar", assegura el ministeri públic, que li demana 16 mesos de presó i 5 anys d'inhabilitació com a notari.

En una segona operació, el 2003, Bradley va adquirir la societat Acantus de Bari, constituïda pel també acusat Alejandro Bellapart. Tenia com a propietat un xalet a Portals. El preu públic era d'1,4 milions, però documents privats esmenten prop d'un milió més. La mateixa mecànica: adquirir una societat 'off-shore', en paradís fiscal, per comprar en realitat la propietat sobre la qual l'empresa té els drets.

Per la seva banda, la secretària d'Alejandro Feliu, també acusada perquè la feren figurar en una de les operacions, ha declarat que no va sospitar perquè tot es va signar davant d'un notari que no l'hauria deixat signar "si [alguna cosa] hagués estat malament". M. A. Ferragut ha afegit que mai havia tingut problemes amb la justícia fins que la van detenir en l'operació Llampec.

L'operació Llampec, de la qual forma part aquesta peça que ha començat a jutjar-se aquest dilluns, va posar al descobert tota una trama de societats en paradisos fiscals organitzada pel Bufet Feliu i que va moure centenars de milions d'euros, especialment els anys de traspàs cap a l'euro com a moneda única. Molt capital B van fer servir societats ocultes a Hisenda per intentar blanquejar-se. La fórmula sempre era la de comprar propietats a la costa mallorquina, sobretot al Ponent.

La destrossada costa d'Andratx va ser objecte de tot tipus de malifetes per amagar doblers negres, fins i tot amb la venda d'un mateix solar a dos propietaris diferents. De tota aquella trama, la Fiscalia Anticorrupció en va armar una contundent acusació que principalment va acabar en acords de conformitat.

José, Miguel, Alejandro i Gabriel Feliu (que va ser advocat de Michael Douglas i Diandra i que va gestionar els interessos de la ja exesposa de l'actor durant la separació), els socis del despatx, acumulen condemnes menors en termes de presó i enormes pel que fa al pagament de multes, després d'acords de conformitat amb els quals de moment han eludit entrar a cap centre penitenciari. Ara, Alejandro s'enfronta a una petició de 16 anys.

stats