Publicitat
Publicitat

FAMÍLIA

Afició als videojocs o addicció?

De quina manera podem distingir un ús lúdic i adequat dels videojocs per part dels nostres fills d’un comportament addictiu?

40 hores setmanals és aproximadament una jornada laboral completa en un adult. El temps de docència directa en alumnes d’Educació Primària és de 25 hores setmanals. Un estudi afirma que alguns adolescents passen fins a 54 hores a la setmana jugant, i és evident que cada cop hi ha una incidència major de problemes relacionats amb addiccions als videojocs.

No és nou que els videojocs siguin una de les maneres preferides entre els infants, i no tan infants, per entretenir-se, perquè ja fa anys que hi convivim. La novetat que existeix actualment en aquests jocs és la connectivitat amb altres jugadors i el fet que molts d’ells es juguen en temps real amb molts altres participants; la conseqüència d’això és que algunes vegades el jugador no pot decidir quan comença una partida o tampoc la durada i, per tant, tampoc decideix quan acaba.

Ens costarà poc admetre que sempre que podem ens agrada disposar de temps per gaudir d’allò que ens ve de gust: anar a córrer, llegir tranquil·lament o mirar una pel·lícula. I si poguéssim, ho faríem cada dia. Als infants els passa el mateix, també volen gaudir cada dia d’allò que els agrada, com nosaltres. La pregunta és: està bé que els nostres fills puguin jugar cada dia amb els videojocs, si això els entreté? La resposta sembla senzilla: si nosaltres podem (quan les obligacions ho permeten), per què ells no?

Efectivament, si el joc implica una estona de diversió en haver complit amb els deures i no hi ha problemes per, en arribar el moment, aturar el joc per anar a la dutxa o a sopar, no hi ha cap inconvenient que aquest tipus d’oci sigui diari.

El problema apareix quan els videojocs interfereixen en els hàbits diaris de l’infant, quan hi ha malestar intens i negativa quan s’ha de deixar el joc, o si per qualque motiu se li diu “avui no pots jugar”. També ens pot indicar que hi ha un problema quan s’abandonen altres activitats o fins i tot relacions amb companys.

A més d’una reducció en el temps invertit en els deures o en l’estudi, o en les relacions amb altres amics, en adolescents pot aparèixer una reducció de les hores de son. El fet és que hi ha un terme, el vàmping, per descriure aquesta modalitat de joc que implica estar connectat fins ben tard, període en què els adolescents troben un espai tranquil i sense interrupcions perquè els altres ja dormen. Ens hauria d’alertar d’aquesta pràctica trobar els nostres fills adormits amb algun dispositiu com la tauleta o el mòbil, o observar que durant el dia semblen més cansats, estan més nerviosos o irritables, o disminueixen el rendiment acadèmic.

Tot i això, jugar una mica cada horabaixa no derivarà necessàriament en un problema d’addicció. De fet, des del moment en què l’infant sap que té disponible cada dia allò que li agrada, fa que no tingui necessitat d’un afartament quan arriba el cap de setmana o de trobar moments per jugar d’amagat quan ningú no el controla. Hem de tenir en compte que avui en dia algunes modalitats de joc són un nou tipus d’interacció social, sense tenir en compte les mateixes xarxes socials, i poden afavorir la relació amb altres o fins i tot conèixer gent.

Com en altres obligacions, és molt recomanable definir amb el nostre fill les normes d’ús dels videojocs. Si decidim permetre que hi jugui cada dia, haurem de concretar quines tasques han de ser realitzades abans del moment d’oci i que seran condició necessària perquè pugui gaudir d’aquesta estona; és important que des de joves aprenguin que responsabilitats i oci són compatibles, i que podem fer allò que ens agrada quan hem atès les nostres obligacions. I si no complim obligacions, perdem l’oportunitat d’oci. Pot ser útil determinar fins i tot quin espai de la casa és l’adequat: el menjador o l’habitació, sempre que la porta sigui oberta.

Com que les hores del dia són limitades, el nostre joc tindrà estipulada una hora d’inici i també una hora límit, perquè després toca dutxa o sopar. I definirem com entenem que s’ha de produir el moment en què donam el joc per acabat. Si hi ha una cosa segura, és que no haurem de repetir cap vegada que poden començar a jugar... una altra cosa és quan l’informem que en cinc minuts ha de preparar la taula per sopar i s’ha acabat el joc. El que han de saber és que si a hora d’aturar i reprendre la rutina tot va bé, l’endemà ho tindran un altre pic; però si aturar implica negatives, baralles que afecten el benestar familiar, situacions que afecten els altres membres de la família, allò significa la pèrdua d’aquest privilegi per al dia següent, o potser per a aquella setmana.

Si ho pensam una mica, no interessa tant eliminar allò que els agrada, sinó que ho tinguin disponible per poder rectificar allò que no han manejat bé i aprendre a gestionar-ho de la millor manera, per ser capaços d’autoregular-se quan siguin grans.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF