Paula Pascual: "Hauríem de tenir més accés als psicòlegs"

PalmaPaula Pascual és de Palma i just acaba de cumplir els 14 anys. La setmana passada va ser a Madrid en un acte del govern espanyol en representació del col·lectiu de menors i joves de l'Estat. Pascual forma part del Consell de Participació de la Infància i Adolescència, i ella i el seu company Jorge van ser triats per sorteig entre els 34 menors que conformen l'organisme per participar en aquest acte. La palmesana, que té una discapacitat visual, va defensar la necessitat d'invertir més en salut mental i, a més, va fer una crida a la creació d'espais per a infants, menors i joves amb necessitats especials. Pascual va fer el discurs davant el president del govern, Pedro Sánchez; la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, i la ministra de Sanitat, Carolina Darias, entre altres autoritats.

En quin moment decidiu unir-vos al Consell de Participació de la Infància i Adolescència?

— M’hi vaig unir perquè em va sorgir l’oportunitat. Vaig pensar que com que els menors no podem votar, està bé tenir espais en què puguem defensar el nostre punt de vista. Al consell som 34 persones, de llocs diferents. Hi ha diversitat, i això és important.

En el discurs vau defensar que calen més espais per a infants, menors i joves amb necessitats especials.

— Sí. A mi, per exemple, m’agradaria fer esport. Però hi ha molts pocs grups que en facin per a gent amb discapacitat. No tots els llocs estan adaptats, a vegades falten monitors… Potser s’hauria de plantejar afegir treballadors, fer més grups. Però els que tenim alguna discapacitat també hem de poder gaudir de l’esport. 

Què diríeu que és el que preocupa als joves, segons els contacte que heu tingut amb altres menors al Consell de Participació de la Infància i Adolescència?

— Una cosa que ens preocupa al Consell és la salut mental. Pensam que és molt important. Entre el coronavirus, la guerra d’Ucraïna… estam en un moment sensible. A part del moment actual, per a la gent amb discapacitat els psicòlegs són molt importants. No és fàcil acceptar que tens una discapacitat i que hi ha coses que potser no podràs fer com els altres joves. Hauríem de tenir més accés als psicòlegs, no tothom ho pot pagar. Els que són públics estan saturats i els privats són molt cars. És un problema.

Com us vau sentir fent el discurs, a Madrid, davant el president de l’estat espanyol, Pedro Sánchez, i altres autoritats? 

— Estava molt nerviosa, però vaig estar orgullosa. Va ser una experiència molt bona, enriquidora… I poder parlar amb les autoritats, com ara el president, no ho oblidaré mai. 

Acabau de fer 14 anys i encara és prest per decidir, però què us interessa, què voldríeu fer? 

— M’agradaria fer coses per ajudar la gent que ho necessita, ajudar els nins, donar forma a les meves idees… Tractar les preocupacions i punts de vista dels nins. M'agradaria ser psicòloga, crec que amb això hi té a veure el fet de voler ajudar els altres. És cert que no pensam igual que els adults, però és important que es tingui en compte el que pensam.

No s’escolta als infants? 

— És una cosa que cada vegada va a millor, però falta que es prenguin decisions sobre el que ens afecta.