Normalització i aprenentatge; converteix-te en el seu guardià al menjador!

El desplegament que demana un menjador escolar amb un o més nois amb algun tipus d’al·lèrgia o intolerància comença al despatx de les nutricionistes. Allà, explica Juani Antequera, coordinadora del menjador de l’Escola Pinya de Roses de Blanes, “planifiquen el menú basal i confeccionen les derivacions del menú escolar base: celíacs, diabètics, hipocalòrics, sense lactosa, sense carn de porc, peix, ou...” La Mar, la cuinera, elabora diàriament tots els menús i, un cop cuinats, “primer serveixen amb els estris exclusius les dietes especials i després la resta”. Els usuaris que mengen una dieta diferent tenen uns estalvis decorats per ells i, a més, revela Antequera, “tots plegats es converteixen en guardians del menjador” per supervisar que tot està bé.

En qüestions de salut cal ser tan exhaustius com sigui possible, i més si parlem d’entorns escolars i de reaccions, com una al·lèrgia alimentària, que pot posar clarament en risc la vida de qui la pateix. Cal tenir en compte que, segons la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC), actualment dos milions de persones a l’Estat són al·lèrgiques a algun aliment i que, durant l’última dècada, a més del creixement pel que fa a nombre d’afectats, també ha augmentat la gravetat dels símptomes relacionats amb aquest tipus d’al·lèrgies.

Conscients de la importància de la situació i de com cal que siguin d’extremadament curosos no només els infants que pateixen una al·lèrgia o intolerància alimentària sinó també els responsables del menjador escolar, on diàriament dinen milers d’alumnes catalans, Scolarest -la marca per al sector educatiu de Compass Group- ha posat en marxa el projecte Converteix-te en el seu guardià, del qual entre els mesos d’abril i juny farà partícips els més de 138.000 alumnes que dinen diàriament en els menjadors escolars que gestiona la companyia.

TASCA DE TOTS

Com més alerta i més informats estiguem, menys riscos correrem. Aquest és un principi que coneixen perfectament els infants i adolescents intolerants a algun tipus d’aliment i les seves famílies, però que ara, gràcies a Scolarest, també seguiran fil per randa tots els professionals que intervinguin a l’hora de dinar dels més petits, incloent-hi personal de cuina i de servei, educadors i companys d’escola. El missatge central del projecte és clar: que la protecció dels nens amb al·lèrgia o intolerància alimentària és tasca de tots i, per això, cal conscienciar tothom de la importància de seguir de manera estricta les pautes marcades, una premissa que coneix de ben a prop Juani Antequera, coordinadora del menjador de l’Escola Pinya de Rosa de Blanes des de fa 15 anys: “Al llarg dels últims anys hem viscut un creixement molt important d’alumnes amb al·lèrgies alimentàries i intoleràncies o que sol·liciten dietes de caràcter ideològic, cultural i religiós, fet que exigeix un control molt exhaustiu dels protocols i dels seus acompliments”. Actualment, al centre se serveixen 25 menús associats a dietes especials.

Un control que requereix d’una formació per parts de tots els professionals que treballen en el marc del menjador. Perquè, tal com destaca Antequera, “treballant amb infants és necessària una formació continuada i adequada per donar valor a la tasca que desenvolupem diàriament”, un assessorament que l’empresa posa al seu abast curs rere curs “per tal d’acomplir els protocols i reunir la sensibilitat necessària per erradicar riscos associats a les al·lèrgies i intoleràncies alimentàries”.

Una tasca compartida que Begoña Sánchez, directora de qualitat, nutrició, seguretat alimentària, prevenció i medi ambient de Compass Group, també posa en valor: “Una coordinació adient entre tots ens assegura un millor control i, en aquest sentit, és fonamental que les responsabilitats de cadascuna de les persones que intervenen en el procés estiguin ben definides i que s’asseguri una bona comunicació entre elles”. Per a Sánchez, una de les claus d’un bon control “és no deixar res a la improvisació i entendre que la seguretat al menjador és tasca de tots”.

En paraules de Sánchez, el projecte Converteix-te en el seu guardià s’instrumenta a través de “missatges senzills i directes que fan reflexionar sobre la importància d’estar alerta, no abaixar la guàrdia i comprendre que la tasca de tots i cadascun dels implicats és clau”. Un projecte que Scolarest no només posa a l’abast de les 720 escoles de les quals gestiona el menjador, sinó també de la resta de centres escolars. “A mesura que anàvem definint els continguts de la campanya, ens vam adonar que podíem aportar el nostre granet de sorra perquè tots els menjadors escolars siguin una mica més segurs”, afirma Sánchez, que afegeix la següent reflexió: “¿Si vostè sabés que una cosa, per petita que sigui, pot contribuir que un cuiner, en algun lloc, verifiqui millor l’etiqueta d’un ingredient, o que un nen entengui que no ha de compartir el seu menjar perquè no és segur per al seu amic, ¿no ho compartiria?” La resposta sembla clara, oi?

FORMACIÓ I INFORMACIÓ

El resultat de tot plegat és una campanya que treballa a l’entorn de tres línies clau, la importància de seguir les pautes marcades durant la preparació i el cuinat de les dietes; la transcendència d’una correcta vigilància durant el servei dels plats en el menjador, i treballar de valent en la conscienciació, sensibilització i formació de totes les persones presents en el menjador. Una aposta de la qual es beneficia, entre altres nois i noies, la Lucía (la protagonista de la fotografia del reportatge), que va ser diagnosticada com a celíaca als tres anys i mig i que, amb el temps, com explica el Manolo, el seu pare, “s’ha anat adaptant a la nova alimentació amb molta dedicació i coneixements”. I no només ella, sinó també la resta de la família.

“Avui en dia ja no hi ha gaire problema per trobar aliments sense gluten”, explica el Manolo, per a qui la dificultat ve quan has de sortir fora a menjar, “que no sempre trobes plats adequats a aquesta alimentació, una situació que s’afegeix a la facilitat d’una possible contaminació dels aliments pel sol fet d’entrar en contacte amb qualsevol estri de cuina, manipulació, etc.” Actualment la Lucía té 10 anys i, per tant, els seus pares encara controlen força el que menja, però, amb l’adolescència a tocar, al seu pare li preocupa “el moment que la nena hagi de prendre les seves pròpies decisions”, fet que requerirà per la seva part “un grau de maduresa molt gran que la faci ser receptiva a totes aquelles decisions que haurà de prendre pel seu compte”.

Un camí que va començar fa temps, amb la informació i formació de la nena en la matèria, conscienciant-la d’allò que pot i no pot prendre, de preguntar/llegir sempre la composició dels aliments, de reconèixer els símptomes d’una reacció al·lèrgica, de com cal reaccionar davant d’una d’aquestes reaccions, etc. “La meva filla ha pres una consciència molt gran, a més de la responsabilitat de no menjar coses que no pot, així com de les conseqüències que comporta no seguir una dieta correcta”, afegeix el Manolo. ¿Com ha incidit en tot plegat el control i seguiment que fan des de l’escola, tant les mestres com el personal del menjador? “El cert és que ens hem sentit molt acompanyats en tot moment”, afirma el Manolo, alhora que afegeix: “Pel que fa al personal del menjador, tothom n’és conscient i com a pare estic tranquil perquè tothom ho té molt controlat, tant a la cuina com les monitores. Respecte als mestres, la celiaquia ha esdevingut una malaltia tan comuna que tothom està sensibilitzat i sap com actuar”. I conclou que, “tot i que al principi la Lucía se sentia un xic diferent i incompresa pel sol fet de ser celíaca, amb el temps tant ella com els seus companys d’escola i amics han normalitzat la situació”.