Xisco Gràcia: "Els anys 90 varen ser la dècada més tràgica als torrents de Mallorca"

PalmaEl barranquisme forma part de la història de la serra de Tramuntana, però també té una cara tràgica. Un estudi de Xisco Gràcia, Antoni Josep Sosa, Pau Balaguer, Francesc Xavier Bascuñana, Joan J. Fornós i Gabriel Santandreu ha reconstruït els accidents mortals ocorreguts als torrents de Mallorca entre el 1830 i el 2024. En total, 33 persones han perdut la vida en 29 accidents en gairebé 200 anys. El treball també repassa l'evolució dels rescats, des dels grups formats per voluntaris fins als actuals equips professionals. L'ARA Balears parla amb Xisco Gràcia.

Què sabem d'aquell primer accident documentat, l'any 1830?

— Molt poca cosa. El primer cas documentat d'una mort mentre es feia un torrent a Mallorca correspon a Antoni Bauzá, natural de Deià. La informació prové de Notas históricas, de Juan Mestre, de l'any 1963, que va fer un recull de les catàstrofes ocorregudes a Lluc. Es va intentar trobar més informació sobre el finat a l'Arxiu Municipal de Deià, però no va ser possible perquè no hi ha documentació anterior al 1875. Tampoc no s'ha pogut aprofundir en la recerca a l'Arxiu Històric del santuari de Lluc. Un incendi va destruir gran part de la informació.

En gairebé dos segles hi ha 33 morts en 29 accidents. Ha canviat el perfil d'aquests accidents?

— Sí, ha evolucionat molt. Abans que es popularitzassin els vestits de neoprè, els torrents clàssics es feien sobretot a l'estiu i els nivells d'aigua eren molt baixos. Antigament no hi havia morts per avingudes o crescudes d'aigua. Ara, en canvi, la majoria d'accidents mortals estan relacionats amb l'aigua.

Hi ha algun torrent especialment vinculat als accidents mortals?

— Sí. Hi ha una concentració clara. 14 de les morts corresponen al torrent de Pareis. És bastant lògic perquè és un torrent que fa molta gent, és molt conegut i ha estat molt freqüentat al llarg del temps.

Quina n'ha estat l'època més tràgica?

— Curiosament, els anys 90. Gairebé el 40% de les morts es varen produir entre el 1990 i el 1999. En aquella època hi va haver l'eclosió del neoprè i pot ser que, al principi, la gent no estigués tan preparada tècnicament. Amb el temps ha canviat un poc el perfil de les morts.

I quines en són avui les principals causes?

— Els grans grups són les caigudes i els accidents relacionats amb l'aigua, com les avingudes, les crescudes o els ofegaments. Però també hi ha hagut aturades cardíaques, hipotèrmia o fins i tot un cas de mort per deshidratació. El que veim és que, a mesura que passen els anys, hi ha més accidents relacionats amb l'aigua i les caigudes han anat disminuint.

Com es rescatava una persona accidentada en un torrent fa 50 o 100 anys?

— És un dels canvis més grans. Antigament els equips de rescat estaven formats sobretot per gent voluntària. Tampoc no hi havia mòbils i contactar amb els equips era molt més complicat. A partir de l'any 2000, es varen consolidar els grups de rescat dels Bombers del Consell de Mallorca i, l'any 2001, també el GREIM de la Guàrdia Civil. Al principi, però, tenien molt poc material.

Qui formava aquells grups de rescat voluntaris?

— Hi havia el Grup de Socors de Muntanya de la Federació Balear de Muntanya, que va participar en nombrosos rescats i va ser molt important. També hi havia el Grup de Rescat de Muntanya de la Creu Roja de Sóller. Eren grups amb molta gent, amb més d'un centenar de membres, i varen fer una feina molt important.

Què ha suposat la professionalització dels rescats?

— El canvi ha estat determinant. Des de fa relativament poc tenim la Milana, l'helicòpter dels Bombers de Mallorca, i ara també s'hi han incorporat sanitaris. Tot això fa que les possibilitats d'èxit d'un rescat siguin molt més grans que antigament.

Això vol dir que avui un accident que fa dècades probablement hauria acabat en mort té més possibilitats de sortir bé?

— Sí. Els mitjans, l'equipament i la rapidesa per arribar a una persona accidentada han canviat molt. Això és especialment important en un medi com els torrents, on el temps de resposta pot ser determinant.

Els torrents de Mallorca són avui més segurs?

— Els torrents estan millor equipats i la gent també va més ben equipada, però hi ha un altre problema: s'han popularitzat moltíssim. Hi ha gent que fins i tot no és excursionista habitual i fa torrents. I amb més gent també hi ha més probabilitat d'accidents. Sobretot s'ha de tenir molt en compte el temps i no fer un torrent amb mal temps o amb alerta.

Per què era important deixar aquest recull per escrit?

Hem intentat fer-ho amb el màxim respecte cap a les persones que han mort, perquè no s'oblidi la seva memòria i perquè serveixi perquè no torni a passar. També volíem que fos un homenatge als voluntaris que han participat en els rescats de muntanya i de torrents. Era important que quedàs per escrit. El que està escrit no es perd.