Sebastià Alzamora guanya el premi Lletra d’Or per ‘Sala Augusta seguit de Llengua materna’

PalmaLa memòria dels presos de Can Mir i la d’una mare que cosia sabates continuen donant reconeixements a Sebastià Alzamora. L’escriptor de Llucmajor ha guanyat el Lletra d’Or al millor llibre publicat en català el 2025 per Sala Augusta seguit de Llengua materna (Proa). La distinció, anunciada aquest dilluns, arriba poc més d’un mes després del premi Nacional de Poesia, que el Ministeri de Cultura li va concedir el 15 de setembre pel mateix volum. Amb aquest nou guardó, el llibre ja n’acumula cinc.

El Lletra d’Or s’afegeix al premi de la Crítica, el Crítica Serra d’Or, el Josep M. Llompart dels premis Cavall Verd i el Nacional. Són reconeixements a un volum format per dos poemes extensos que uneixen la història de Mallorca amb la memòria familiar de l’autor. El jurat d’aquesta darrera distinció ha justificat l’elecció amb una glosa de Xènia Dyakonova que destaca que l’obra fa riure i plorar i que “parla dels morts d’una manera justa”.

El cinema que havia estat una presó

El primer poema pren el nom de la sala de cinema de Palma construïda al solar de Can Mir, una antiga fàbrica convertida en presó durant la Guerra Civil. Allà, els republicans empresonats varen patir condicions infrahumanes i molts varen esperar que els duguessin a executar. Alzamora parteix d’aquest indret per recuperar la memòria de les víctimes de l’aixecament franquista del 1936.

El descobriment d’aquell passat va posar en marxa l’escriptura mentre l’autor treballava en la novel·la Reis del món. El cinema on havia anat tota la vida amagava una història de repressió que desconeixia. El poema va créixer a partir d’aquell impacte, segons va explicar a l’ARA amb motiu del premi Nacional.

La segona part, Llengua materna, s’acosta a una altra memòria: la de la infantesa i la feina de sa mare com a rivetera. El record d’acompanyar-la a entregar les sabates a la fàbrica és l’origen d’un poema que també ret homenatge a les dones que varen sostenir les famílies fent feina per a la indústria mallorquina del calçat. La mort de sa mare, la tardor del 2021, després d’emmalaltir de covid, va transformar el text durant el procés d’escriptura.

“La mort de la mare va acabar transformant el poema i tot el llibre”, explicava Alzamora a l’ARA el setembre passat.

Cinc reconeixements a una mateixa obra

La relació entre aquestes dues memòries ja havia estat destacada pel jurat del premi Josep M. Llompart, que el març va reconèixer el caràcter commovedor i compromès del llibre i la unitat que formen les dues parts. Ara, el Lletra d’Or hi afegeix el reconeixement d’un dels guardons més singulars de les lletres catalanes.

El jurat d’aquesta edició està integrat per Borja Bagunyà, Míriam Cano, Xènia Dyakonova, Andreu Gomila, Àngels Gregori, Llucia Ramis i Pau Sif. Com és tradició, el joier Carles Capdevila lliurarà pròximament a l’autor un botó de solapa d’or amb la lletra grega fi, símbol clàssic de l’equilibri.

El premi defensa la independència del criteri literari i situa la qualitat dels textos al centre de la distinció, al marge de consideracions comercials. Alzamora s’incorpora així a un palmarès que inclou Salvador Espriu, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Joan Fuster, Carme Riera i Baltasar Porcel. En les darreres edicions l’han rebut Teresa Pascual, Irene Solà i Victoria Szpunberg.