Maó ja és Maó-Mahón
La castellanització de la denominació oficial de la capital de Menorca està en vigor des d’ahir
Palma.El canvi de la denominació oficial de Maó ja és legal. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) donà ahir oficialitat a la discutida resolució del Consell de Menorca de canviar la denominació del municipi de Maó pel de Maó-Mahón, en publicar la modificació de la inscripció corresponent en el Registre de les Entitats Locals de l’Estat, després que la Direcció General de Coordinació de Competències amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals donàs el vistiplau el 23 de desembre passat al nou nom.
Es tracta, en definitiva, de la darrera passa d’una decisió polèmica feta sota l’empara de la modificació de la Llei de normalització lingüística del 1986 mitjançant la reforma de la Llei de funció pública aprovada el juliol de 2012 pel Govern de José Ramón Bauzá. La norma estableix que els topònims de les Illes Balears poden tenir com a forma oficial “la catalana o la castellana i la catalana conjuntament”.
Va ser l’octubre de 2012 quan el ple de l’Ajuntament de Maó va acordar canviar el topònim per Maó-Mahón, després d’haver tombat més de 450 al·legacions, la pràctica totalitat de les quals demanaven mantenir la forma catalana. El 18 de novembre de l’any passat, el Consell Executiu del Consell de Menorca donà validesa a la nova forma Maó-Mahón, acord que poc després va ser ratificat pel ple de la institució insular. El canvi es va fer aleshores sense l’aval de cap informe favorable i només per la voluntat del Partit Popular. De fet, la màxima autoritat en la matèria lingüística, la Universitat de les Illes Balears -que per llei ha d’assessorar l’administració en aquests casos-, va fer un dictamen contrari a la bilingüització del topònim.
El canvi de topònim era una promesa electoral del Partit Popular, que va accedir a governar el Consistori a les eleccions del maig de 2011 per primera vegada en la història de la democràcia.
Un referèndum que no existí mai
Tot i que l’equip de govern municipal encapçalat per Àgueda Reynés havia promès que faria un referèndum per canviar el nom de la ciutat -que només preteina incloure les opcions Mahón-Mahó o Mahón-Maó i, en cap cas, només Maó-, tanmateix, amb la reforma de la Llei de funció pública no li calgué la veu dels ciutadans per acontentar els sectors anticatalanistes com Iniciativa Cívica Mahonesa, propers als postulats del Círculo Balear.
Maó és l’únic municipi de les Illes Balears que s’ha acollit a la mutilació de la Llei de normalització lingüística per castellanitzar el topònim. El canvi de Palma per Palma de Mallorca es féu en virtut de la Llei de capitalitat.
