Manacor exigeix saber català per fer feina a l’Ajuntament

ManacorL’Ajuntament de Manacor exigirà el coneixement de la llengua catalana per optar als llocs de feina reservats a funcionaris de l’administració local amb l’habilitació de caràcter nacional. Aquesta proposta aprofita una escletxa de la Llei de funció pública aprovada pel Govern Bauzá, que va relegar el català a mèrit per treballar a l’administració pública. “Entenem que són llocs de feina transversals, que afecten tot l’Ajuntament i que, per tant, qui les ocupi ha de saber català”, va indicar la portaveu de l’Ajuntament, Catalina Riera.

La modificació afecta tres places laborals: secretari, interventor i tresorer, que són les que assigna l’Estat per concurs de mèrits. La iniciativa s’aprovarà previsiblement durant el ple extraordinari que es durà a terme dimarts que ve.

Batle del PP

L’aprovació d’aquesta mesura pren especial rellevància perquè és una proposta de batlia i, per tant, de Pedro Rosselló, considerat de l’ala més bauzanista del Partit Popular. Això no obstant, no és una proposta política, sinó que prové dels tècnics de l’Ajuntament. De fet, ja estava preparada abans del canvi de govern al Consistori manacorí, segons confirmà el batle anterior, Miquel Oliver (MÉS-Esquerra).

Diversos ajuntaments s’han acollit a les excepcions que preveu la Llei de funció pública per poder demanar el català com a requisit en els llocs de feina que ofereixen. Això no obstant, l’anterior equip de govern de Manacor (MÉS-Esquerra, PSOE i Volem) va convocar aquest estiu una borsa de feina per a zelador municipal sense fixar com a requisit el català. Aleshores, justificà que no el podia exigir perquè el Consistori no tenia aprovat el catàleg de relació de llocs de feina. Ara bé, altres ajuntaments que tampoc no el tenen aprovat sí que han continuat exigint el coneixement de llengua pròpia, com és el cas d’Artà.

Els ajuntaments poden aprovar per acord de ple o decret de batlia excepcions que esquiven la llei aprovada pel Govern Bauzá. El seu articulat estableix que el català podrà ser requisit en sis supòsits, entre els quals hi ha els d’ocupar llocs de funció pública docent o fer feines que tinguin com a funció principal l’atenció al públic.

Encara en vigor

El Govern té previst derogar la modificació de la Llei de funció pública perquè el català torni a ser requisit per accedir a una feina de l’Administració. Mentre no ho fa, algunes administracions locals continuen oferint llocs de feina sense exigir coneixements de la llengua pròpia. Dos casos recents són el de Vilafranca (governat pel PP amb majoria absoluta), que creà una borsa de feina per cobrir places de personal docent substitut a l’escoleta municipal, i Felanitx (governat per un pacte entre Bloc, El Pi i PSOE), que va obrir una borsa de feina d’administratiu en què tampoc no feia falta saber català.

La modificació de la Llei de funció pública, feta efectiva l’any 2012, va ser la primera gran ofensiva del Govern Bauzá a la llengua catalana. Bàsicament, eliminava l’obligació d’utilitzar el català a l’administració i als funcionaris.