Publicitat
Publicitat

DEMOGRAFIA

La tendència del fill únic es consolida a l'Estat

Un 30% dels ciutadans no tenen germans: un 87% de les dones són mares però les llars amb un fill creixen

Espanya és a la cua d'Europa en matèria de natalitat. La taxa de fecunditat el 2012 va ser d'1,3 fills per dona davant de la mitjana d'1,6 de la Unió Europea. Ara bé, a diferència d'altres països amb baixa natalitat -Itàlia i Alemanya-, hi ha poques dones que optin per renunciar a la maternitat. L'explicació per entendre els índexs de natalitat estatals és la baixa progressió cap al segon fill i fills posteriors. Així ho apunta l'estudi El dèficit de natalitat a Europa. La singularitat del cas espanyol, de la col·lecció d'estudis socials de la Fundació La Caixa, presentat ahir a Madrid. El 87% de les dones tenen fills, però cada vegada són més les que només en tenen un. El percentatge de dones nascudes el 1965 amb un sol fill (27,6%) gairebé multiplica per quatre el de les nascudes el 1940 (7,4%).

En alguns països, com Suècia, el nombre de fills ha estat força estable per a totes les generacions nascudes durant el segle XX. A l'Estat, mentre que les dones nascudes el 1900 van tenir una mitjana de 3,4 fills, les nascudes el 1965 -l'última generació que havia completat el cicle reproductiu el 2011- van fixar una mitjana d'1,6 fills al llarg de la seva vida. Les previsions apunten que el nombre de fills de la generació de dones nascudes el 1975 continuarà sent baix (1,4 fills).

L'estudi exposa que la xifra de dones que no tenen cap fill és més baixa que en altres estats europeus. Un 13% de les dones nascudes el 1965 no han tingut fills al final del seu cicle reproductiu, en comparació al 9% de les nascudes el 1940. A Àustria o al Regne Unit -on la falta de fills es concentra entre les dones d'alt nivell educatiu, a diferència de l'Estat, un fet més generalitzat- el percentatge se situa a l'entorn del 20%. L'informe detecta que la diferència entre la quantitat de fills que la majoria de ciutadans voldria tenir (2,2) i els que realment tenen suposa un "dèficit de benestar profund", segons Gosta Esping-Andersen, coordinador del treball i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Els experts que han elaborat l'estudi identifiquen polítiques públiques que tenen una influència positiva en la fecunditat: les polítiques de conciliació -la durada i l'organització de la jornada laboral-, les polítiques de benestar -les inversions en escoles bressol- i les polítiques d'igualtat de gènere.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF