Publicitat
Publicitat

FINANCES SECTOR PÚBLIC

Rajoy descarta més ajustos tot i el dèficit descontrolat

L'Estat ha consumit en mig any tot el límit del 2013, però Montoro preveu complir gràcies als ingressos

Amb un dèficit públic estatal del 3,3% del PIB el maig del 2012 -dues dècimes per sota de l'objectiu anual, del 3,5%-, Mariano Rajoy es va veure obligat a comparèixer l'11 de juliol de l'any passat al Congrés de Diputats per anunciar un nou paquet d'ajust de 65.000 milions d'euros fins al 2014 per tal de redreçar els desequilibris pressupostaris i garantir que compliria el límit del 2012. Un any després, tot i que la situació és encara pitjor, els arguments del president espanyol són diferents: l'administració central ja ha arribat al juny al límit de dèficit per a tot el 2013 (3,8%), però descarta aprovar noves retallades de despesa o apujar impostos.

Portes enfora, al ministeri d'Hisenda asseguren no tenir cap dubte que l'Estat tancarà l'any sense esgotar el 3,8%. La seva tesi és que la xifra del juny (l'última disponible) no és representativa per les transferències a la Seguretat Social i el calendari de devolucions d'impostos, i que a partir d'aquest juliol la recaptació ja ha augmentat per les noves alces en els impostos sobre alcohol, tabac, medi ambient i societats. I també per la recuperació del consum, cosa que, preveuen, mantindria estable fins al desembre la xifra del 3,8% de dèficit, expliquen fonts del departament que comanda Cristóbal Montoro.

No obstant, alguns experts discrepen de l'optimisme d'Hisenda. Uns dels més crítics són els economistes de Fedea, una fundació vinculada al Banc d'Espanya i a grans empreses del sector financer. Juan Rubio, investigador de l'organisme i catedràtic d'Economia a la Duke University (EUA), considera que serà "impossible" que el conjunt de les administracions espanyoles compleixin l'objectiu de dèficit públic per aquest any (que és del 6,5% del PIB) si l'Estat abona la paga de Nadal als funcionaris i actualitza les pensions d'acord amb la inflació. El diagnòstic de Rubio és que, per no superar el límit del 3,8%, l'executiu central hauria de repetir el 2013 una segona part de l'any "igual de bona" en nivell de despesa que la del 2012, quan precisament va treure una paga extra als treballadors públics i va congelar les pensions als jubilats. Pel que fa als ingressos, l'economista no preveu cap augment significatiu de la recaptació.

Amb la supressió de la paga de Nadal, Hisenda va obtenir un estalvi de 5.210 milions (el 0,5% del PIB), que no tindrà aquest any, ja que el govern del PP està decidit a complir la seva promesa i abonar l'extra de desembre, segons les mateixes fonts. I amb la no revalorització de les pensions, l'Estat va deixar de gastar 3.800 milions, tenint en compte la diferència entre l'alça de l'1% de les prestacions aprovada a començaments del 2012 i la inflació de novembre, que va ser del 2,9%. Hisenda també descarta tornar a congelar les pensions aquest any i, de fet, segurament no haurà ni de revaloritzar-les. El motiu és que la previsió de l'executiu és que l'IPC se situï a finals del 2013 en l'1%. Per tant, no hi hauria cap increment del cost de la vida perquè Rajoy va apujar un 1% el valor de la majoria de prestacions a l'inici del 2013.

La recaptació cau un 7,1%

A finals del 2012 l'administració central va disposar d'una altra ajuda essencial per abaixar el seu dèficit, malgrat que va acabar superant l'objectiu anual en sis dècimes: l'increment de l'IVA. L'alça, en vigor des del setembre, va reportar ingressos extres de 2.300 milions, segons el ministeri. Ara, l'única recaptació addicional de què disposa per a la segona part del 2013 són els 1.000 milions que espera obtenir de les alces en la tributació del tabac, l'alcohol, els gasos fluorats i les grans empreses. De fet, fins al juny els ingressos de l'Estat han caigut un 7,1% interanual, mentre que les despeses han crescut un 1%. Així, tot apunta que sense nous ajustos caldrà un miracle per complir el sostre de dèficit del 3,8%.