Publicitat
Publicitat

UNIVERSITAT TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT

L'assignatura pendent de la Universitat

Els investigadors i l'equip de govern de la UIB demanen més implicació social en la transferència de coneixements

La major part dels indicadors recollits els darrers anys sobre la recerca que es fa a la Universitat de les Illes Balears (UIB) són favorables: segona de tot l'Estat en recerca, sisena en productivitat científica i devuitena en innovació i desenvolupament tecnològic, segons l'U-Rànquing de la Fundació BBVA, realitzat entre 50 universitats públiques espanyoles. Però aquest bon posicionament no s'ha traduït, fins ara, en una transferència dels resultats obtinguts per part dels investigadors, de manera que la recerca arribi de forma "real i efectiva" fins a la societat, segons coincideixen a reconèixer tant els investigadors com els membres de l'actual equip de govern de la UIB, des d'on es proposa una major implicació en l'entorn social per aconseguir que la Universitat esdevingui "una palanca de progrés cultural, social i econòmic de les nostres illes".

Les patents i les empreses spin-offs sempre han estat considerades com a indicadors del percentatge de transferència del coneixement que realitza una universitat. Actualment, la UIB disposa de 49 patents i 4 empreses spin-offs reconegudes oficialment, a més d'una desena en tràmit de regularització. Cal tenir en compte que la Llei d'universitats (LOU) és bastant restrictiva a l'hora de definir una empresa universitària, tot i que deixa a les universitats un cert marge de maniobra per establir les seves pròpies interpretacions. La participació en el capital social d'aquestes empreses es pot fer de diferents maneres si la universitat no té un potencial inversor que ho possibiliti, com és el cas de la UIB, per exemple mitjançant la utilització dels laboratoris, ús temporal d'una patent, etc.

Pel vicerector d'Innovació i Transferència de la UIB, Jordi Llabrés, es tracta de créixer "més en qualitat que en quantitat", tot i reconèixer que, globalment, els indicadors de les universitats espanyoles estan molt per davall de la major part de les universitats europees. En opinió de Llabrés, "cal agilitar el pont de transferència; és vital que a la societat li puguem tornar el que ha invertit en nosaltres". En el mateix sentit, el vicerector d'Investigació i Postgrau de la UIB, Jaume Carot, defensa la recerca i la transferència del coneixement generat com a "funcions bàsiques de la Universitat, però també com a elements imprescindibles per fer avançar i millorar la societat".

En el darrer any, la UIB ha aconseguit 67 nous projectes de recerca finançats per via competitiva, la qual cosa ha suposat més de 5,5 milions d'euros concedits a través de l'Estat o amb cooperació internacional. En aquests moments, la UIB totalitza 234 projectes en curs.

Per Andreu Palou, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular i director del Laboratori de Biologia Molecular, Nutrició i Biotecnologia de la UIB, "no es tracta de gastar, sinó d'invertir en I+D, i això inclou saber seleccionar els objectius, fer la feina ben feta però també saber recollir els beneficis".

Fèlix Grases, director de l'Institut Universitari d'Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS), creu que l'antiga dicotomia "ciència bàsica vs ciència aplicada" ha quedat desfasada per un altre debat més actual, el que enfronta la recerca "de qualitat" amb la recerca "repetitiva". Mentre que la primera implica "un avanç que es traduirà en resultats transferibles amb patents", la segona "no aporta cap novetat, encara que aparenti complir amb els paràmetres de qualitat, ja que suposa repetir esquemes plantejats per altres científics".

Enric Tortosa, investigador de l'IMEDEA (centre mixt CSIC-UIB) i impulsor de diversos plans de gestió d'I+D a Espanya i a les Balears, afegeix un altre element de debat: el factor empresarial. En aquest sentit, opina que "ens hauríem de demanar si des del sector privat empresarial s'estan fent tots els esforços necessaris o si potser no hi ha una certa passivitat". Per altra banda, Tortosa apunta que convé tenir en compte que "la transferència és un problema molt estudiat en sistemes industrials però no tant en sistemes socioeconòmics amb baixa intensitat tecnològica com és el cas de les Balears".

Encara més crític és Maxi San Miguel, director de l'Institut de Física Interdisciplinari i Sistemes Complexos de la UIB (IFISC), que opina que "sovint donam per fet que el que falla a la transferència són els científics i la Universitat, però jo pens que en el pitjor dels casos la culpa s'hauria de repartir a mitges entre la UIB i les empreses. Hauríem de veure qui ha fet la feina com tocava fer-la. No deu ser que realment no hi ha on transferir, entre les empreses locals més preocupades en la mà d'obra barata?", es pregunta Maxi San Miguel.

Etiquetes