Publicitat
Publicitat

TRASPLANTAMENTS

El polèmic ús de la xarxa per trobar donant de medul·la

Sanitat encén les famílies en recomanar no fer crides massives

Què no faries per un fill? Quan a uns pares els comuniquen que el seu fill necessita un trasplantament de medul·la òssia per sobreviure, activen tots els mecanismes que tenen a l'abast per trobar un donant compatible tan aviat com sigui possible, si a la família no n'hi ha cap. Això inclou fer crides massives a la xarxa. És el que va fer Silvia Álvarez, la mare de Leo Lluch, de dos anys i mig, un nen bombolla. La seva medul·la no produeix defenses i des dels set mesos agafava una infecció rere una altra, un fet que va obligar a ingressar-lo durant gairebé un any en una cambra aïllada. "La meva prioritat era trobar un donant per al Leo, i et mous per trobar-lo. Després t'adones que així també estàs ajudant el Pol, la Martina, el Lucas... altres malalts que estan esperant una donació", argumenta Álvarez. La del Leo no és l'única família que recorre a la solidaritat viral.

Internet va ple de peticions similars de pares que busquen desesperadament trobar un donant compatible per salvar la vida del seu fill. La crida que ha fet la família del Mateo, un nen de tres mesos que necessita un trasplantament urgent de medul·la òssia per superar una leucèmia, ha revolucionat les xarxes socials aquest agost. Esportistes com Mireia Belmonte, Rafa Nadal i Iker Casillas s'han sumat a la crida que els pares han fet a Twitter i Facebook, i amb la qual han aconseguit que 22.000 persones hagin expressat el seu desig de ser donants.

El fenomen no és nou però davant la dimensió que ha agafat el cas del Mateo l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) espanyola ha sortit al pas i ha recomanat no fer crides massives ni campanyes mediàtiques: "La probabilitat de trobar així un donant és molt petita". I recorda que ja hi ha un registre espanyol i un altre de mundial de donants de medul·la òssia que aplega en total 22 milions de donants potencials, que ja estan "classificats i disponibles". "El més lògic és recórrer a ells", diu l'ONT. "Si l'única possibilitat que el meu fill continués viu era una trasplantament, em sorprèn que el primer que em diguin és que no faci una crida. És ridícul i una ofensa personal", assegura Álvarez.

La petició té un perquè. Tant l'ONT com l'Organització Catalana de Trasplantaments (Ocatt) sostenen que aquestes crides es tradueixen en només uns centenars o milers més de donants "i la probabilitat estadística que algun sigui compatible és mínima", ja que "es troba un donant compatible entre 40.000 donants potencials", explica Ruth Barrio, del registre de trasplantament de cèl·lules progenitores de l'Ocatt. Buscar donant en el registre oficial és "més senzill i ràpid". L'experiència els diu que la inversió econòmica que es fa en fer les proves a les persones que s'han mobilitzat per la càrrega emotiva d'un cas concret no es tradueix després en donants reals. "Si no són compatibles, després no volen inscriure's en el registre o, si ho fan, després els truques perquè hi ha un possible receptor i diuen que no. Busquem donants conscienciats", afegeix Barrio. A més, Pere Montserrat, director de l'Ocatt, recorda que la llei espanyola no permet fer donacions nominals, ja que les donacions són anònimes: "No puc demanar una medul·la només per al Mateo perquè potser no sigui compatible amb ell però sí amb el Pere".

Però els familiars insisteixen que gràcies a les seves crides altres malalts també se'n beneficien. "Com més donants, millor. Si no és per al Leo, serà per a un altre", diu la seva mare. El Leo no va trobar cap donant de medul·la compatible entre 22 milions de persones però sí de cordó umbilical. Torna a somriure. "Ara ja surt al carrer i comença a relacionar-se amb altres nens".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF