Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Un plantejament confús en el vesper sirià

Els Estats Units, França i el Regne Unit estan a punt d'atacar Síria. Asseguren tenir proves que el règim d'Al-Assad va atacar la seva pròpia població civil amb armes químiques ara fa uns dies, consideren que aquesta agressió és inacceptable i es proposen castigar-la. És pertinent preguntar-se què busca ara Occident amb aquesta intervenció tenint en compte que serà limitada en el temps (s'ha parlat d'un atac de dos dies) i en l'abast (objectius governamentals sirians), i que arriba després de cent mil sirians morts, que quantifiquen una atrocitat que ja fa temps que era inacceptable. Part de la resposta és en una declaració poc meditada del president Obama ara fa un any, quan davant les primeres preguntes sobre si els Estats Units no haurien d'aturar l'horror sirià va voler guanyar temps situant l'obligació moral d'intervenir, la línia vermella, en l'ús d'armes químiques per part d'Al-Assad. Obama, doncs, està agafat per la seva paraula. Però, al mateix temps, la dinàmica de la guerra civil siriana ha mostrat al món que els anomenats rebels són grups heterogenis, alguns dels quals molt pròxims, si no part integrant, del jihadisme i d'Al-Qaida. Fer caure Al-Assad per entregar el poder a grups amb qui Estats Units està en guerra és un contrasentit que explica la falta de fermesa observada fins ara, i la contenció amb què està a punt de desencadenar-se el càstig a Al-Assad. Per això, el mateix govern britànic ha admès obertament que es tractaria de fer seure Al-Assad a negociar, però que no pretén un canvi de règim. La sensació d'encongiment és encara més gran si és té en compte que ni l'ONU ni la Lliga Àrab donen suport a l'atac: Nacions Unides a causa de Rússia, principalment, i els països àrabs perquè, tot i condemnar l'ús d'armes químiques, pretenen amagar les seves diferències d'interessos sota l'argument que seria millor portar Al-Assad (a qui ja van expulsar de l'organització) davant la justícia. El resultat d'aquest confús panorama és que Síria continua dessagnant-se, tres potències militars es disposen a intervenir-hi limitadament i el secretari general de l'ONU cita Lennon amb allò de donar una oportunitat a la pau. Res que tranquil·litzi el món.