Publicitat
Publicitat

Els mercaders al temple

Un amic m'envia una foto d'un grup de noies entrant de matinada en una furgoneta. Em diu que surten del Teatre Principal i que es veu que van cap a una altra festa o a acabar en un altre lloc la que ja han començat. Una ciutat com Barcelona té tota mena d'oficis i professionals de totes les disciplines, sempre disposats a atendre el client local i també el passavolant. La capital catalana ha passat de ser el brou de cultiu de morts accidentals d'anarquistes a ser el paradís de vides accidentades de turistes.

No tinc fusta de posar-me les mans al cap per qualsevol cosa i, com que es veu que el grup de noies no eren subsaharianes amenaçades per cap ritual animista, no penso fer cap judici moral. No sé si eren putes. Jo no he anat mai de putes, però es veu que és un negoci pròsper fins i tot en temps de crisi. En aquesta part baixa de la Rambla, a més, sempre s'hi ha fet teatre i hi ha hagut putes, que es veu que de vegades va junt. Albert Boadella ho explicava molt bé -no sé si citant algú altre o de collita pròpia- quan deia que, des del punt de vista de la societat benpensant, això del teatre "és una història de cabrons, putes i maricons". El Principal, en canvi, ha estat durant segles un cas estranyíssim d'equipament cultural, no només a Barcelona, sinó en l'àmbit espanyol, beneït de cap a peus.

El teatre -essencialment el parlat- va ser una pràctica gairebé prohibida durant segles a tota la cristiandat. Hi va haver una certa tolerància amb el teatre mut, considerat un art firal, que va donar lloc a la Commedia dell'Arte i a les pantomimes franceses, i, altrament, només hi havia representacions de caràcter sacre -a l'empara de la jerarquia eclesiàstica- o en l'àmbit de les corts -en el cas d'Espanya i, per tant, de Catalunya, també sota vigilància del Sant Ofici-. Obert al públic en general, però, ni un sol teatre, ni una sola representació. La paraula era poder i, de poder, només n'havien de tenir uns.

Barcelona, però, ha estat moltes vegades una ciutat dels altres. És per això que al segle XVI va aconseguir que es concedís un privilegi reial a la ciutat perquè, de la mà conjunta del braç civil i l'eclesial, hi pogués haver un teatre obert al públic, la missió del qual havia de ser fer calaix per sostenir l'Hospital de la Santa Creu. Per això se'n va dir Teatre de la Santa Creu. En època de desamortització de béns de l'Església, el Teatre de la Santa Creu en va quedar al marge en ser catalogat com a bé d'interès general, la primera vegada que una sala d'espectacles rebia aquesta consideració.

Les anècdotes d'aquest teatre són innombrables, com ara el canvi de nom, en passar a dir-se Principal després que al mateix carrer hi obrís el Liceu, com el fet d'haver tingut l'honor d'inaugurar la il·luminació de gas, com els incendis i reconstruccions que s'hi han succeït o el fet d'haver tingut un rellotge a la façana que tocava quarts i hores quan li semblava, cosa que provocava un enuig terrible als barcelonins.

Al Principal s'hi van fer les primeres projeccions de cinema, hi va actuar Fregoli i totes les grans estrelles del teatre, el circ i la música del XIX. Va acabar sent símbol de la ciutat i els seus ciutadans i, durant la Mancomunitat, es va fer un projecte de reforma i de gestió que, batejat com a Teatre de la Ciutat, havia de complir la funció de teatre nacional català. Durant la Guerra Civil, el teatre va ser cau d'anarquistes i comunistes i, després de la desfeta, va ser confiscat pels nacionals.

Una de les característiques que distingeixen el Principal d'altres teatres és que té moltes portes i taquilles separades. Això és perquè hi havia una porta per als eclesiàstics, una per a homes, una altra per a dones… Ara les taquilles s'han convertit en aparadors. En un hi ha llaunes de caviar iranià, de molta categoria.

Entro a la pàgina web del Principal i veig anunciada la temporada d'òpera, trobades amb els artistes, activitats escolars… Ui, error, és la web del Principal de Palma. Busco la del Principal de Barcelona: " Lío en la Rambla. Club Restaurant Cabaret ". Hi ha una sèrie de paraules com fuckndestroy , so cool , el DJ Fonsi Nieto (que es veu que era motorista)...

Vés a saber, potser les coses han de ser d'aquesta manera. La veritat és que a l'empara de la crisi s'ha generat una mena de tot s'hi val. A mi, francament, que li posessin una samarreta del Barça a Colom no em va semblar tan malament. El que em preocupa és la mentalitat que hi ha darrere, que es justifiqués per diners i no per un atac de rauxa. El que em molesta és la imatge dels mercaders al temple, en aquest cas en un temple del teatre barceloní, en un edifici que ha acollit espais com la Cúpula Venus i que sembla ben bé que s'estigui convertint en el panteó d'una part de la història de la ciutat.