Misc 12/04/2014

'La fúria de viure': Carta a Vicent Andrés Estellés

i
Albert Om
2 min

Descobrir Estellés sempre és una sorpresa. És difícil trobar algun altre poeta que barregi amb tanta naturalitat els morts, les putes i l’arròs al forn. La fúria de viure, en plena postguerra al País Valencià. “Jo he vingut per a morir només, i veig, pertot, motius de vida, encara”.

Alguna cosa en el teu físic erudit i humil em recorda Manuel Vázquez Montalbán i el compromís miop que compartíeu. A primer cop d’ull, també podries passar per un d’aquells mossens que dirigien el col·legi religiós del poble. L’aire bonifaci i capellanesc xoca amb una poesia tan vital i tan amarada de sexe. Vaig conèixer els teus versos, quan tenia 17 anys, gràcies a la veu aspra d’Ovidi Montllor. Avui em fan enveja els que estan a punt de llegir-te per primer cop.

No saben que es trobaran una poesia que s’olora. La vida quotidiana de la gent humil. El vi, les albergínies i el pimentó torrat tallat en tires; el carrer, els nens, les mamelles d’una dona prenyada, un tramvia que passa, el cadàver d’un gos, el fred, el futbol, el rosari, els cabarets, la nit, una parella que va al cinema, l’avi de cos present, dos cossos que es refreguen i uns amants que es besen i rodolen per terra, perquè no n’hi havia dos com ells a València ni dues cames com les d’ella. “Només un mot que t’ho diria tot: vida. Només. Amb això, bastaria...”

Montserrat Roig -compromís, sensibilitat, sensualitat- t’ho comentava en una entrevista el 1978 i encara ara seria vàlid: els valencians teniu un concepte més lúdic de l’existència que els catalans. I això, la llibertat de fruir, tu la vas fer compatible amb un alt grau d’implicació social. La victòria definitiva de la dictadura hauria sigut veure com els que van perdre la guerra renunciaven a viure. No t’ho vas permetre mai. En un escenari de tragèdia, espai per al plaer, i el sexe que s’obre pas enmig de la desolació. L’alliberament col·lectiu, però també el personal.

Vint-i-un anys després de la teva mort, encara hi ha molt gent que et llegeix i que et recorda. Avui els lectors de l’ARA poden comprar un llibre-CD amb una antologia de poemes teus, seleccionats pel músic Borja Penalba i l’actor Francesc Anyó. Ja ho veus, no ens oblidem del fill del forner de Burjassot, que feia versos. Un obrer de la paraula, popular i culte, alhora. “Ací em pariren / i ací estic. / I com que em passen certes coses / ací les cante, ací les dic”.

P.D.

M’oblidava de dir-te que dimarts la republicana Marta Rovira et va citar al Congrés de Diputats. No va ser el seu millor discurs ni potser tampoc és el teu vers més destacat, però en el diari de sessions quedarà escrit això: “No podran res contra un poble unit, alegre i combatiu”.

stats