Publicitat
Publicitat

ABANS D'ARA

Un altre front (1938)

De l'article de Lluís Nicolau d'Olwer (Barcelona, 1888 - Mèxic, 1961) a Revista de Catalunya (gener 1938). Temia que la República espanyola no respectés Catalunya en cas de guanyar la guerra.

[...] La sublevació militar feixista, feta en nom d'uns interessos tardanament camuflats d'idees, fou un alçament contra la Llibertat, contra la Intel·ligència -contra Catalunya també. El capitost militar que el primer d'octubre del 1936, en el Paranimf de la Universitat de Salamanca, després d'insultar Catalunya, va respondre a una rèplica d'Unamuno amb el crit de "¡Muera la inteligencia!", va definir, millor que cap proclama ni declaració oficial, el caràcter veritable del nou Estat espanyol. [...]

Un dels principals greuges que els sublevats retreuen contra la República és que ella, trencant la tradició monàrquica de l'unitarisme castellanista, satisfeia -ni que fos en tímid inici- els desigs de llibertat col·lectiva dels pobles al·lògens. Per això Catalunya ha estat una peça angular de la guerra, i la recent instal·lació del Govern Central a Barcelona reconeix i subratlla que la guerra cal dirigir-la, per a guanyar-la, de Catalunya estant. En dos dies Catalunya va liquidar el conflicte a casa seva i va empènyer tot seguit les milícies enllà de les fronteres d'Aragó. Si arreu d'Espanya la subversió militar hagués estat vençuda igualment de pressa, no haurien patit, mesos i mesos, ni la república democràtica el contracop dels qui aprofitaren la guerra per a una revolució partidista, ni Catalunya la depredació sistemàtica de la seva economia i del seu patrimoni espiritual.

El cert és que si de la victòria Catalunya no sortís enfortida ni la República orientada vers l'organització federativa i democràtica, la pau només seria una treva i els poders oligàrquics aviat reprendrien força. [...]

Catalunya no és sols un territori; és una nació creada i mantinguda pel sentiment de solidaritat d'uns homes que parlen la mateixa llengua, pensen a través d'ella i alenen esperances comunes perquè mantenen records comuns. Catalunya pot ésser-ho tot, menys no catalana. Trist guany el seu, si, a l'hora de la victòria damunt l'adversari, es trobés vençuda per dins, la seva personalitat destruïda o minimitzada!