Publicitat
Publicitat

Maria Loboda: "La realitat és que em poden ajudar a fer, però no a pensar"

Instal·lada per uns dies a la barriada de Santa Catalina, a Palma, l'artista de Cracòvia (1979) ha obert un parèntesi mallorquí als quatre mesos intensos de vida a Madrid

Instal·lada per uns dies a la barriada de Santa Catalina, a Palma, l'artista Maria Loboda (Cracòvia, 1979) ha obert un parèntesi mallorquí als quatre mesos intensos de vida a Madrid. Afirma que viu on té la feina: Londres, Berlín, Nova York, Madrid... Només en els dos darrers anys, Maria Loboda ha mostrat les seves obres a la Documenta de Kassel, al Palais de Tokyo de París, a la galeria Maisterravalbuena de Madrid i, entre d'altres, ha tingut un espai específic en la darrera edició de Frieze Projects a Nova York. Ara té la feina a Madrid, perquè el 25 de setembre inaugura individual al Reina Sofia (MNCARS), una exposició que, amb el títol Les feres , tracta d'esbrinar què passaria si ficàssim un animal salvatge en un museu.

Una fera en un museu? Fa por només de pensar-hi.

La por és incontrolable i mai saps per què la sents. La visió d'alguns animals, fins i tot l'abstracció de segons quin animal, ens posa en tensió. També ens hi posa veure com uns simples guants negres toquen un objecte. Habitualment són situacions inesperades, que succeeixen al lloc on no imaginàvem. Per això, per a Les feres , faré servir espais inusuals del Reina Sofia.

Considerau positius els moments de tensió?

Consider especialment significatius aquests espais o moments de tensió, una tensió que té un punt de violència, perquè ens descobreixen a molts de nosaltres mateixos i ens ajuden a entendre que el món és bastant d'aquesta manera.

És d'aquests moments que beu el vostre treball?

Jug sovint amb conceptes oposats que, tot i que quan els present poden semblar harmonies, gairebé tot d'una t'adones que t'has de mantenir en alerta. A mi mateixa m'agrada estar en situacions que no comprenc, que em són desconegudes i que em posen en tensió. És una manera d'aprendre. Tal vegada per això, no trob gaire sentit a treballar tancada a l'estudi. Viatj constantment i visc al lloc on tenc feina. Així conec la cultura, la gent i les seves contradiccions.

L'art també és ple de contradiccions?

L'art et permet no estar dins un espai tancat i quadrat, no té lloc en un espai sense sortida. Quan era petita, a Polònia, vivia un ambient artístic i vaig entendre que l'art pot donar i dóna llibertat a la gent. L'art no té regles, així que és un llenguatge democràtic.

Així, tot és art?

No. No tot és art. Tot és poesia.

Treballau més amb el pensament que no en la realització?

Estic molt més interessada a pensar que no a fer. Pensar, llegir, escriure, investigar... Això és el que em preocupa i en el que jo treball. A més, la realitat és que em poden ajudar a fer, però no a pensar. I, honestament, no som gaire hàbil fent les coses, però treball amb gent que és molt propera a mi i que m'entén perfectament. En tot cas, som molt pragmàtica i res no s'escapa del meu control.

S'ha definit la vostra obra com a metafísica. Hi estau d'acord?

És absolutament metafísica. No necessit tocar l'obra. Això sí, necessit que estigui estretament relacionada amb la bellesa. No sent que sigui contradictori definir la meva obra com a intel·lectual i visual alhora. Com que m'interessen molt els processos de transformació -jo mateixa vull canviar, vull aprendre contínuament-, observ molt la química i la ciència en general. I crec, com Raymond Chandler, que l'art ajuda la ciència perquè no sigui dogmàtica ni inhumana, i la ciència ajuda l'art perquè no sigui ridícul.

No us importa que les vostres peces necessitin sovint una explicació?

Crec fermament en el poder del llenguatge. Treball amb el llenguatge. I no don importància al fet que les meves obres puguin necessitar ser explicades. De fet, no m'importa no entendre una obra d'art a primera vista. És més, sovint, si l'entenc a la primera, pot deixar d'interessar-me. Jo sempre ho qüestion tot, sempre deman i em deman a mi mateixa. No vull que una obra m'agradi o que només m'agradi. Li exigesc altres coses.

Exigiu misteri?

El misteri crida poderosament la meva atenció, tant per a l'art com per a les experiències vitals. D'aquí, de Mallorca, on ja vaig passar un mes el 2009, perquè la meva parella tenia un projecte de residència al Centre Cultural Andratx, d'aquí -deia- ador la serra de Tramuntana, precisament perquè és misteriosa i inspiradora.

La natura també fa part important de la vostra obra.

M'agraden les cultures en què la natura hi juga una part important. Em fix molt en com la natura es transforma en cultura, i això ho not de manera intensa a la serra de Tramuntana. Tenc molta curiositat pels recursos naturals. A Mallorca, hi ha llocs molt misteriosos, llocs gairebé secrets. Són els que a mi m'agraden. Per això, no entenc el concepte de vacances com la majoria de la gent que veig per aquí.