Publicitat
Publicitat

Les ondulacions del cor

Publicada per primer cop l'any 1816, Adolphe és una de les mostres més representatives del Romanticisme literari francès. Benjamin Constant (1767-1830) hi explica la tempestuosa relació sentimental entre Adolphe i Ellénore. Ell és un jove de bona família, intel·ligent i noble. També és, però, inexpert i aviciat, i té un caràcter feble. Acabat d'arribar a la petita cort d'un príncep alemany, la desgana i l'abúlia se'l mengen. Per escapar de l'ensopiment, es proposa seduir una dona bonica i aparentment inabastable. Deu anys més gran, ella és l'amistançada oficial d'un comte, i és tinguda per una dona reservada i generosa.

El conflicte de la novel·la esclata quan, després de guanyar-se l'amor d'Ellénore, Adolphe deixa d'estimar-la. Conscient de tots els sacrificis i renúncies que ella ha fet -ha abandonat el comte i s'ha exposat a la vergonya d'un escàndol social terrible-, ell no s'atreveix a parlar-li clar i a dir-li que no vol seguir amb la relació. S'hi sent massa en deute i té por de fer-li mal. Tot i les bones intencions que el motiven, Adolphe és massa pusil·lànime per ser honest. I els dubtes el turmenten. En aquest sentit, es podria dir que Adolphe no és la figura romàntica de l'obra. Aquest paper més aviat li correspondria a Ellénore, enamorada d'una manera arravatada, incondicional i, a la fi, tràgica.

Narrada des del punt de vista d'Adolphe, el millor de la novel·la és la riquesa de detalls i matisos amb què s'hi descriuen les ondulacions d'un cor jove: la volubilitat de l'estat d'ànim, les contradiccions del pensament, la malaptesa en el dia a dia. Els lectors hi trobaran a faltar, potser, que l'argument s'estructuri i es desenvolupi en escenes. Gairebé no n'hi ha.

A Benjamin Constant no li interessen els fets. Només les conseqüències -emocionals i psicològiques- que els fets provoquen en els protagonistes. Per això la novel·la és d'un intimisme malaltissament introspectiu. El dramatisme de la història, emfàtic i inflamat, resulta una mica tremendista i arcaic, però desprèn una força genuïna i conté una veritat humana inqüestionable. La traducció de Josep M. Muñoz Lloret ajuda a apreciar-ho.