Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Els inspectors de l'ONU no visiten els llocs de la massacre

Israel assegura que té evidències de l'ús d'armes químiques a Síria

L'equip d'experts que l'ONU té a Damasc des de diumenge no va visitar ahir els barris de Damasc, on, segons l'oposició, el règim de Baixar al-Assad va matar centenars de persones en bombardejos amb armes químiques dimecres. La reunió d'emergència del Consell de Seguretat es va acabar a la matinada sense acord per exigir a les autoritats sirianes l'accés als llocs dels fets (la Xina i Rússia van vetar una resolució en aquest sentit) i amb el suport de 37 països, el secretari general Ban Ki-moon va demanar a Damasc que autoritzi el pas dels inspectors. L'equip liderat pel suec Ake Sellström només té mandat per visitar tres poblacions on el règim i els rebels s'acusen mútuament d'haver fer servir armament químic la primavera passada.

Els inspectors s'allotgen en un hotel situat a 15 minuts del districte de Ghoutha, un dels llocs on s'han ubicat centenars d'imatges i vídeos difosos dimecres pels rebels sirians amb les imatges de la massacre. Però l'ONU recorda que no es poden moure sense consentiment de les autoritats sirianes i que la seguretat dels inspectors no està garantida. El règim no permet l'accés dels inspectors però continua negant que les seves tropes hagin fet servir armes químiques.

Mentre experts consultats per diversos mitjans internacionals asseguraven ahir que les imatges poden correspondre a un atac amb gas sarín o un altre agent nerviós, el president francès, François Hollande, va parlar de "l'ús probable d'armes químiques". Alhora Israel -que es considera el més ben informat sobre l'opac arsenal químic del règim d'Al-Assad- va assegurar que té informació d'intel·ligència que acreditava l'ús d'armes químiques. El ministre d'Afers Estratègics, Yuval Steinitz, va dir a Radio Israel que "hi ha dades que acrediten l'ús d'armes químiques i, per descomptat, no és la primera vegada que es fan servir".

La línia vermella s'esvaeix

L'ús d'armes químiques va ser la "línia vermella" que va marcar tot just fa un any el president nord-americà, Barack Obama, davant del règim de Damasc. Gairebé 50.000 morts després no sembla que la massacre de dimecres hagi de suposar un punt d'inflexió. El cap de l'estat major de l'exèrcit nord-americà, Martin E. Dempsey, va deixar-ho clar en una resposta a un congressista demòcrata sobre les opcions obertes: "A Síria avui no es tracta d'escollir entre dos bàndols, sinó entre molts. I crec que el costat que nosaltres escollim ha d'estar disposat a defensar els seus interessos i els nostres quan la balança s'inclini del seu costat. I avui, cap d'ells ho està".

El ministre d'Exteriors francès, Laurent Fabius, va defensar que caldrà buscar "altres vies" si el Consell de Seguretat no ofereix una sortida i va afirmar que, si es confirma l'ús de gas sarín, "caldrà respondre per la força". Va descartar, però, l'enviament de soldats sobre el terreny. Fonts de la Unió Europea van reconèixer a l'agència Reuters que hi ha tres alternatives: lliurar armament als rebels, atacs aeris puntuals o l'establiment d'una zona d'exclusió aèria, com es va fer a Líbia, que suposaria un atac inicial contra les defenses antiaèries sirianes.

Turquia va denunciar Damasc d'haver-se "saltat totes les línies vermelles", i la comunitat internacional per la seva passivitat en una guerra que ha deixat més de 100.000 morts, dos milions de refugiats i quatre milions de desplaçats interns.

Sobre el terreny van continuar els bombardejos sobre els districtes de Damasc controlats pels rebels. Fonts dels Comitès Locals de Coordinació, una de les principals faccions rebels laiques, van relatar a l'ARA per Skype atacs amb artilleria pesant als barris de Jobar i de Zamalka.

Des de la primavera el règim sirià protagonitza una ofensiva de reconquesta que li ha permès guanyar importants posicions als rebels. Tot i que es calcula que ha perdut la meitat de les seves tropes (que s'estimen en uns 110.000 soldats), l'exèrcit sirià s'ha vist reforçat amb els milicians xiïtes libanesos de Hezbol·lah i amb les forces de xoc iranianes, a més de xiïtes iraquians, en una guerra que adopta cada dia que passa un caràcter més sectari.

Al juny les tropes del règim van conquerir la ciutat estratègica de Qusair, prop de la frontera libanesa, mentre estrenyen el setge a Homs. En canvi, no han pogut avançar sobre Alep, on els rebels mantenen la resistència. El nord i l'est estan sota control de diverses faccions opositores, però allà es lliura una altra guerra dins la guerra: les zones del Kurdistan sirià pateixen des de fa setmanes una ofensiva jihadista que ha desencadenat una nova onada de refugiats cap a l'Iraq. A Damasc, el règim ha reforçat la seva posició. Si l'estiu passat semblava que els rebels estaven a punt de lliurar la batalla final per la capital, ara estan lluny de poder assaltar els baluards del règim. A més, Al-Assad ha guanyat un aliat polític amb el retorn al poder dels militars a Egipte.