El govern mexicà deixa de buscar els joves d’Iguala

Ciutat De Mèxic“Aquesta és la veritat històrica dels fets”, va sentenciar el procurador general, Jesús Murillo Karam, fa pocs dies, en una extensa i expectant roda de premsa, en què va assegurar que els 43 joves estudiants de magisteri, de l’escola rural Raúl Isidro Burgos d’Ayotzinapa, van ser assassinats la nit del 26 i 27 de setembre per sicaris del càrtel dels Guerreros Unidos, perquè els van confondre amb membres d’un grup oposat. Posteriorment van ser incinerats a l’abocador de Cocula i les seves cendres van ser escampades en bosses al riu San Juan, a Guerrero, segons les autoritats judicials.

Familiars dels joves desapareguts neguen aquesta versió oficial i critiquen la celeritat del govern a l’hora de voler donar un cop de carpeta al cas quatre mesos després, i més, quan s’ha violat el pacte entre víctimes i autoritats d’informar primer els familiars de les conclusions de la Procuradoria General de la República (PGR), abans de fer-les públiques.

El cas dels joves d’Ayotzinapa és un dels més polèmics i intricats a què s’ha enfrontat la societat mexicana, no només per la magnitud de la tragèdia, sinó per la quantitat d’especulacions i teories que sobrevolen el que va passar aquella nit del 26 de setembre del 2014 a la població d’Iguala. El sumari de la PGR recull, en més de 80.000 pàgines, les 386 declaracions dels 99 involucrats, més de 487 proves de peritatge i gairebé 153 inspeccions de la Policia Ministerial. També hi ha les proves d’ADN que el govern mexicà va enviar a la universitat austríaca d’Innsbruck. De les 17 mostres que hi va enviar -d’entre més de 60.000 restes òssies trobades a l’abocador- només van poder determinar el perfil genètic d’un dels estudiants, Alexander Mora Venancio.

Però l’ADN també ha sigut un punt de discòrdia entre familiars, especialistes i govern. L’equip argentí d’antropologia forense, que treballa en el cas per petició expressa dels familiars dels joves, ha reiterat diversos cops que ells no van estar presents quan els pèrits de la PGR van trobar les bosses amb les suposades restes dels estudiants. Expliquen que quan els argentins van arribar a la vora del riu per prendre les mostres, les bosses ja estaven obertes i en una “àrea de neteja”. Aquest fet ha aixecat moltes suspicàcies contra les autoritats, ja que obre la teoria que la PGR podria haver modificat les proves. La realitat és que Murillo Karam basa tota la seva investigació en les declaracions autoinculpatòries dels presumptes sicaris que van participar en la matança, i no pas en les proves científiques. Hi ha 42 estudiants que encara no han aparegut.

Carta d’Amnistia Internacional

En aquesta direcció, Amnistia Internacional va enviar una carta oberta a Murillo Karam en la qual expressen la seva preocupació pel fet que la “veritat històrica” del cas es basi en declaracions de detinguts que han reportat tortures sota custòdia policial i demana al procurador que investigui si els declarants van patir vexacions verbals i físiques. També exigeixen una investigació sobre el batalló 27 de l’exèrcit mexicà a Iguala, ja que hi ha la sospita creixent dels familiars i d’organitzacions socials que els seus soldats van participar en els fets del 26 de setembre, ja fos per acció o per omissió.

El govern mexicà ha aclarit que el cas no està tancat i que encara queden diverses ordres de detenció, però la recerca dels joves ha conclòs. Els familiars dels estudiants, però, continuen reclamant que els tornin vius els seus fills.

L’eco del “Vius se’ls van endur, vius els volem” arribarà fins a la jornada electoral del 7 de juny, amb unes complicades eleccions a Guerrero a les quals camperols, mestres i estudiants han cridat al boicot.