Publicitat
Publicitat

ESPIONATGE MASSIU

Rússia concedeix un any d'asil a Snowden

L'extècnic de la CIA ha abandonat l'aeroport de Moscou i té una oferta de feina

Des d'ahir, l'extècnic de la CIA Edward Snowden ha recuperat part de la llibertat que va perdre el 23 de juny, quan va aterrar a Moscou. Arribava de Hong Kong, on havia filtrat documents classificats que acusaven els Estats Units d'espiar les comunicacions dels seus ciutadans. Un mes i escaig més tard, el fugitiu, de 30 anys, ha rebut l'asil temporal que va sol·licitar a Rússia fa dues setmanes. El document li permet viatjar lliurement per tot el país durant un any.

Snowden va aconseguir burlar la gran massa de periodistes que des de feia dies esperaven la seva sortida. Una fotografia difosa a les xarxes socials demostrava que, com un viatger més, havia abandonat l'aeroport en taxi. Sense cridar l'atenció. Ara bé, no ho feia sol. Anava acompanyat de qui ha estat la seva ombra des que va sortir de Hong Kong: l'assessora jurídica de Wikileaks Sarah Harrison. I la jugada els ha sortit perfecta. Ningú va esbrinar on va passar la seva primera nit de llibertat .

"És l'home més buscat del planeta. Què creieu que farà? Ha de pensar en la seva seguretat i no puc dir on ha marxat", va afirmar el seu advocat rus, Anatoli Kutxerena, en resposta als periodistes.

De Snowden només se sap el que Wikileaks ha publicat a la seva web. En un comunicat de premsa, el portal de filtracions fundat per Julian Assange estén l'agraïment del fugitiu a Rússia i li atribueix la següent cita: "Durant les últimes vuit setmanes hem vist com l'administració Obama no ha mostrat cap mena de respecte per les lleis nacionals i internacionals, però al final, la llei ha guanyat".

Les reaccions no van trigar. La Casa Blanca va dir que estaven "extremadament decebuts" per la concessió d'asil de Rússia. El seu portaveu, Jay Carney, va assenyalar que Rússia no va avisar l'administració del president Barack Obama de les seves intencions.

La decepció de Washington

"Vam deixar clar de manera privada i pública que hi havia una gran justificació legal per a l'expulsió de Rússia i el retorn als Estats Units [de Snowden]. Això és el que vam discutir amb Rússia i amb altres països que consideraven concedir asil a Snowden", va afegir Carney en roda de premsa.

Tot i que els Estats Units han demanat l'extradició de Snowden en reiterades ocasions, el Kremlin les ha denegat sempre. Fins i tot va rebutjar la petició enviada pel fiscal general nord-americà Eric Holder, en què assegurava que l'extreballador de la CIA no rebria la pena de mort.

Per la seva banda, Assange, que des del primer moment va posar Snowden a l'empara de Wikileaks, va aplaudir l'actuació de Rússia i va referir-se al govern nord-americà. "Aquesta és una altra victòria de la lluita contra la guerra que Obama va declarar als informadors. Hem guanyat la batalla, però la guerra continua".

I és que, amb l'asil a la mà, Washington ja no podrà extradir Snowden ni tan sols a través d'un procés judicial.

La seva estada a Rússia està condicionada al fet que deixi de fer filtracions i abandoni les seves activitats contra els Estats Units. Aquesta premissa la va posar el president rus, Vladímir Putin, quan va deixar entreveure que el Kremlin estaria disposat a concedir l'asil temporal a Snowden. Tot i que això anava en contra dels plans inicials del perseguit, en veure que la seva sortida a Llatinoamèrica es complicava va acceptar les condicions de l'home fort de Rússia.

Oferta de feina al 'Facebook' rus

Ara bé, el que sembla que no li faltarà a Snowden és feina. Poc temps després trepitjar sòl rus, va rebre la primera oferta de feina. Després de denunciar el govern nord-americà per haver controlat els seus ciutadans a través d'internet i xarxes socials com Facebook, Snowden podria acabar treballant com a programador a VKontakte, un Facebook a la russa que compta amb uns 200 milions d'usuaris.

"Crec que per a l'Edward seria interessant treballar en la defensa de les dades personals dels milions d'usuaris nostres", va publicar el fundador de VKontakte, Pàvel Dúrov, en la seva pàgina personal.