La presidenta

Cristina Fernández sempre remarca que ella va començar en política abans que el seu marit, l’expresident Néstor Kirchner, que va ser cap d’estat de l’Argentina abans que ella i que va morir el 2010 de manera sobtada quan descansava a la residència familiar d’El Calafate, a la Patagònia. Tot i tenir una llarga carrera política i deixar clar que ella és ella, més enllà del seu marit -quan era viu molt sovint se’n parlava com una ombra seva-, l’advocada i presidenta es fa dir “de Kirchner”, i així se la presenta en tots els actes oficials presidencials. “ Con todos ustedes, la presidenta de los 40 millones de argentinos, ¡la doctora Cristina Fernández de Kichner! ”, crida sempre la locutora de la Casa Rosada. Un detall més que la defineix: no suporta que li diguin “president”. Ha de ser “presidenta”.

AMB 61 ANYS, SI ALGUNA COSA NO LI FALTAés seguretat en ella mateixa. Una seguretat que es pot interpretar com a arrogància, com quan, el setembre del 2012, va ser convidada per la Universitat de Harvard, als EUA, per pronunciar una conferència a l’Institut de Ciències Polítiques. Allà va deixar caure: “He sigut una advocada exitosa i sóc una presidenta exitosa”, va afirmar davant la cara de sorpresa dels estudiants presents a la conferència. Cristina Fernández és de la Plata, la capital de l’enorme província de Buenos Aires, gairebé tan gran com l’estat espanyol. Aquesta ciutat està situada al sud de la capital federal argentina, la ciutat de Buenos Aires. Hi va viure fins que es va enamorar del seu “company de vida i de militància”, com anomena el seu home, l’expresident Néstor Kirchner, originari del sud de l’Argentina -Río Gallegos, una de les zones més australs del país-. Tots dos van anar a viure allà quan es van llicenciar en dret a la Plata. I també és on van créixer els seus dos fills, Máximo (37 anys) i Florencia (25 anys). La presidenta argentina abandona Buenos Aires i la residència presidencial de Los Olivos sempre que pot i s’escapa a El Calafate, on hi ha la coneguda glacera Perito Moreno. Allà hi té una casa. “És el meu lloc al món”, ha manifestat més d’una vegada. Es dedica a cuidar el seu jardí, una de les seves grans aficions, i a passejar per la ciutat, que fins no fa gaire era un poble però que ha crescut moltíssim en l’última dècada a causa del turisme. De fet, com que sempre que pot vola de la capital federal argentina fins a allà -entre les dues localitats hi ha 2.760 quilòmetres-, utilitza els avions de la flota presidencial per fer-se portar els diaris en les seves versions en paper per llegir-los el cap de setmana. Ho han denunciat diversos mitjans de comunicació per demostrar els excessos de l’administració kirchneriana.

ENTRE LA CLASSE POLÍTICA ARGENTINA TAMBÉ es recorda Cristina Fernández com una diputada i senadora combativa. Així ho destacava el diari Página/12, que el 2007 va titular: “La legisladora que no va voler ser la recluta Fernández”. Aquest text recorda que l’ara cap d’estat argentina mai s’ha mossegat la llengua, i menys encara quan va haver d’alçar la veu per demostrar que estava en contra del que deia el seu grup parlamentari. “Jo no sóc la recluta Fernández per obeir les ordres d’Augusto Alsino”, va etzibar el 1997 quan va ser expulsada del grup parlamentari per haver desobeït les ordres del seu titular. Va ser expulsada de totes les comissions parlamentàries que integrava, i això, per ella, va ser un acte “feixista i una represàlia”. Aquests últims mesos Fernández de Kirchner ha tornat a demostrar el seu caràcter fred i calculador arran de la polèmica per la mort en circumstàncies poc clares del fiscal Alberto Nisman quatre dies després d’haver acusat la presidenta d’haver encobert l’Iran en relació a l’atemptat terrorista comès contra la mutualitat israeliana de Buenos Aires el 1994. Cristina Fernández va firmar un precipitat acord amb el govern iranià que segons el fiscal suposava la impunitat dels presumptes autors. La presidenta assegura que ella ha sigut la víctima del seu propi servei d’intel·ligència i ha anunciat una reforma d’aquest organisme, però l’afer encara té molts interrogants oberts.

ELS SEUS PARTIDARIS LA COMPAREN AMB EVA PERÓN, Evita, la dona de l’expresident Juan Domingo Perón, el pare del peronisme, un corrent polític capaç d’aglutinar des de l’extrema dreta fins a l’extrema esquerra. Quan Fernández compareix en públic des de la Casa Rosada sempre ho fa al darrere d’una escultura precisament de la gran icona argentina.