Publicitat
Publicitat

AMÈRICA CENTRAL

Nicaragua cedeix a la Xina els drets d'un canal interoceànic

El govern de Daniel Ortega vol trencar el monopoli de Panamà

Nicaragua va fer dijous un pas per fer realitat un somni nacional. Va concedir a una empresa de Hong Kong els drets per construir un canal a través del país valorat en 30.000 milions d'euros que podria competir amb el de Panamà, si és que s'acaba construint.

Els experts diuen que, tot i que el procés de negociació liderat pel president Daniel Ortega ha estat ràpid, l'oposició d'activistes pel medi ambient i els costos de construcció podrien enviar el pla a la llarga llista de propostes fallides per poder construir el canal nicaragüenc.

"«No passarà», aquesta va ser la meva primera reacció -va dir Noel Maurer, un professor associat de la Harvard Business School que va ajudar a escriure un llibre sobre el canal de Panamà-. Dir-ne quimera seria massa fort, però jo parlaria d'una inversió molt dolenta".

Els reptes per a tots els que han intentat planificar un canal sempre han estat enormes, i el projecte actual és, com a mínim, ambiciós. Requeriria fer-se camí per uns 290 quilòmetres de frondosos terrenys tropicals -gairebé tres vegades la longitud del canal de Panamà- i després fer passar un mar virtual per una sèrie de rescloses prou profundes per a vaixells de càrrega.

La llei aprovada -que atorga una concessió de 50 anys a la Societat d'Inversió i Desenvolupament Canal de Nicaragua, amb base a Hong Kong i propietat d'un emprenedor de Pequín- no detalla la localització del canal. La llei va ser presentada al Congrés la setmana passada i els seus partidaris han mostrat més entusiasme que detalls.

En anteriors propostes per construir un canal transoceànic, la més recent el 2006, Nicaragua ha suggerit dos llocs: seguir el riu San Juan, a prop de la frontera amb Costa Rica, o a través d'àrees de drenatge de grans dimensions que actualment ajuden gran part de l'agricultura del país. Les dues són problemàtiques, segons el professor Maurer.

Diversos tractats internacionals han sostingut que un canal prop de Costa Rica necessitaria l'aprovació d'aquest país, cosa poc probable donades les recents disputes de terres amb Nicaragua.

Un canal a través de les àrees de drenatge seria més car i elevaria més encara les preocupacions pel medi ambient i les disputes per l'aigua. Algunes d'aquestes preocupacions ja es veuen. El Moviment per Nicaragua, una coalició de grups de la societat civil, es va oposar al pla en una carta en què deia: "Nicaragua no està en venda. És de tots els nicaragüencs; no és la propietat privada d'Ortega i de la seva família".

Panamà, al davant

Tal com passa des de fa segles -aproximadament des que el 1825 va fer-se la primera proposta de construir un canal a Nicaragua- Panamà va uns passos al davant. El seu recent esforç per poder acollir vaixells de càrrega de més capacitat situa el projecte panameny com una opció més atractiva que la nicaragüenca. Molts experts diuen que Nicaragua ho tindrà complicat per convèncer inversors que hi ha prou vaixells perquè un segon canal a l'Amèrica Central tingui sentit.

"Encara que ja tinguin els 30.000 milions, confiar en un augment en el trànsit de vaixells és molt especulatiu", va dir Maurer. Altres experts estan d'acord amb ell i subratllen que les esperances d'Ortega i els seus de tenir un canal que veuen com el camí per sortir de la pobresa persistent al país probablement es tornaran a esvair.

"Que el Parlament hagi aprovat el projecte no vol dir que l'empresa hagi trobat els inversors necessaris per fer-lo realitat", va dir Geoff Thale, director del programa de l'Amèrica Llatina de Washington Office, un grup en defensa dels drets humans, i va afegir que "com passa amb la majoria de grans aventures comercials anunciades a so de bombo i platerets" la probabilitat d'èxit és molt minsa.