Milers de ciutadans reclamen a Roma una Europa social i solidària

RomaSi, com diu el papa Francesc, als 60 anys la UE està en crisi existencial, és evident que els seus ciutadans estan dividits sobre com cal afrontar-la. Ahir van desfilar pels carrers de Roma fins a sis visions diferents d’Europa.

En la meitat de les manifestacions, prevalia la idea que el problema és el retard amb què la UE camina cap a la unió somiada als inicis. En l’altra meitat, ja no es detectava cap fe en una solució i només es respirava ànsia per acabar amb el projecte europeu. Tots els manifestants es mostraven insatisfets amb les polítiques europees. Fins i tot a les files més europeistes, les del Moviment Europeu, ahir se sentien missatges crítics. El Moviment va concentrar unes cinc mil persones a les onze del matí a la Bocca della Verità, la famosa màscara de pedra de la qual es deia antigament que podia pronunciar oracles. Als manifestants, però, ahir no els calia l’ajut dels déus per detectar el camí a seguir: la via, deien amb fermesa, ha de ser “més Europa, no pas menys”. “Una Europa millor”, això sí.

Narcis George, un jove danès, explicava que les receptes per rellançar la UE estan recollides en la “Constitució europea dels ciutadans” que un grup de 150 líders de diverses sensibilitats polítiques va acordar fa dues setmanes a Estrasburg. Aquesta Convenció Europea de la Joventut va acordar “simplificar la UE” amb una divisió clara de poders, i “construir un autèntic estat del benestar europeu on tots els ciutadans tinguin les mateixes oportunitats d’educació o sanitat”.

“Volem una Europa federal, amb elecció directa del president de la Comissió Europea, i amb llistes europees a l’Europarlament”, afirmava Andrea Amara, estudiant de 21 anys del Comitato Ventotene, que recorda l’illa italiana on un dels pares fundadors d’Europa, Altiero Spinelli, empresonat pel feixisme, va imaginar la futura unitat d’un continent destruït per la guerra.

El seu company Lorenzo Tromfi explica que era euroescèptic fins fa poc, però la crisi del deute italià va fer que s’adonés que “els polítics locals disparen contra la UE per tapar els propis errors”.

Mesures de seguretat

A quarts de dotze del matí, a la manifestació li costava d’arrencar. Claudia Zorzi, de Verona, explicava que els autocars tenien problemes per superar les intenses mesures de seguretat. Segons Zorzi, “l’Europa d’avui no agrada a ningú”. Afegia, però, que “la solució no és tornar enrere, cap als antagonismes entre estats que van portar a dues guerres mundials, sinó dotar la UE d’un govern comú que afronti unit reptes com la immigració”.

Dues hores més tard, aquesta Marxa per Europa conflueix al Coliseu amb els manifestants també europeistes de La Nostra Europa, que engloba sindicats i associacions. Un manifestant increpa, megàfon en mà, el ministre de Justícia, Andrea Orlando: “Retiri el decret contra els immigrants i vingui després a manifestar-se!” Gianluca Piazza, estudiant de biotecnologia a Verona, coincidia que “els problemes d’Europa no es resolen aixecant murs”. Amb Lorenzo Varponi, també estudiant, coincidia que “el problema és que la UE ha engegat polítiques d’austeritat que han creat inseguretat i han obert la porta als populismes”. “Som una potència comercial, però falta un sistema de drets socials per a tots”.

Euroescèptics i optimistes

Lluís Crespo, estudiant de polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, reconeixia que des de Catalunya es veu la UE “com una cosa aliena” però que “quan viatges per Europa t’adones de les oportunitats que t’ofereix”. “Sense Europa, jo no estaria estudiant a Roma”, afegeix. Jordi Santandreu, del Consell Català del Moviment Europeu, concloïa que el problema és que “encara no s’ha fet una autèntica integració europea”.

Davant l’optimisme dels ciutadans que, ornats amb estrelles i cors blaus pintats a la cara, pensen que el millor d’Europa encara ha d’arribar, a la manifestació Eurostop de la tarda hi regna el pessimisme sobre la possibilitat de redreçar les polítiques europees. “La Unió Europea no és reformable -opinava Francesca Bertini, estudiant de lletres de Torí-. L’única solució és trencar-la”. I a partir d’aquí, “cal mirar al propi país, però no des de posicions sobiranistes, com fan els partits d’ultradreta” que ahir també es van manifestar contra la UE, “sinó en diàleg amb altres països amb els mateixos problemes”.

Un dels organitzadors de l’Eurostop, Nico Vox, afirmava que els manifestants volen un Italiexit, a l’estil britànic. “La UE ha violat la Constitució italiana, que defineix el país com un estat social, perquè ha obligat a introduir l’equilibri pressupostari i això impedeix dur a terme polítiques per a la dignitat de la gent”. “Polítics, banquers i euròcrates: la paciència s’ha acabat”, deia una pancarta. “La nostra Europa comença on acaba la vostra”, clamava una altra.

De sobte, la policia carrega per separar els manifestants en dos blocs. Després de moments de tensió, la manifestació acaba sense incidents. També acaba el naufragi d’una embarcació amb bandera europea en ple riu Tíber: una simulació d’ONGs com Save the Children, Amnistia Internacional o Metges Sense Fronteres per denunciar la insolidaritat de la UE amb el drama dels refugiats, un dels aspectes més discutits de la política exterior de la UE.