Publicitat
Publicitat

Grècia anuncia el retorn als mercats enmig de protestes

Atenes prepara la visita de la cancellera alemanya, Angela Merkel

Quatre anys després que Grècia es convertís en l’epicentre de la crisi de deute a Europa, el govern va anunciar ahir amb triomfalisme el retorn als mercats financers internacionals. Atenes està ultimant la venda de bons a llarg termini per primera vegada des del rescat del país, ara fa quatre anys. El ministeri de Finances va explicar que s’ha posat en contacte amb els bancs internacionals “per a una emissió de bons imminent a cinc anys”, sense donar detalls sobre el volum i el calendari de l’emissió de deute. La premsa grega parlava de 2.500 milions d’euros que es posarien al mercat avui.

L’anunci marca almenys un canvi simbòlic per a Grècia, que no es pot finançar als mercats des de l’abril del 2010, quan el país estava a un pas de la fallida. El primer ministre grec, Andonis Samaràs, va saludar el retorn als mercats com una història d’èxit. El conservador acollirà demà la cancellera alemanya, Angela Merkel, que visitarà Atenes per analitzar la situació de l’economia grega i del conjunt de l’eurozona. En contrast, ahir els grecs van tornar a sortir als carrers en una vaga general per denunciar els plans del govern, que d’acord amb la troica pretén acomiadar milers de funcionaris en els pròxims mesos.

En els últims mesos altres països de la zona euro que van necessitar rescats internacionals durant la crisi, com Irlanda i Portugal, també han tornat als mercats amb indicis que els inversors estaven disposats a creure que els pitjors problemes de la zona s’havien acabat. Els bons irlandesos i els portuguesos van trobar compradors, i els rendiments -o tipus d’interès efectius- dels bons d’aquests països, així com d’altres de l’eurozona, han caigut en picat des de la crisi, un signe de la confiança dels inversors, que ha suposat alhora una benvinguda rebaixa dels interessos del deute per als governs.

Però entre l’optimisme financer i la desesperació de milions d’aturats grecs -i d’altres països de la UE- hi ha un abisme. La vaga general va reunir els funcionaris i treballadors del sector privat grec que tenen la sort de conservar la feina. “Aquesta és la nostra resposta a les polítiques sense sortida que han espremut els treballadors i han portat la misèria al poble grec -deia un comunicat del sindicat GSEE-. Estem en vaga i lluitem per posar fi a l’austeritat”. La vaga va paralitzar el transport ferroviari i marítim i va deixar amb serveis mínims escoles i hospitals.

Els economistes tenen molts dubtes sobre la recuperació econòmica grega. Els inversors -sobretot els fons nord-americans i britànics, les empreses de gestió d’actius i empreses de capital privat- han mostrat un gran interès a tornar a Grècia. “La gent ha d’anar amb compte a l’hora de pujar al carro de la història d’èxit grega”, diu Jens Bastian, membre del grup de treball de la Comissió Europea per a Grècia fins l’any passat. “Sí , hi ha un potencial de pujada a Grècia, però també és considerable risc a la baixa”, apunta.

Ara ja no es tem la sortida de Grècia de l’eurozona. Però en aquests cinc anys el país ha perdut gairebé una quarta part del seu PIB. La previsió del Fons Monetari Internacional és que el país tanqui l’any amb un creixement del 0,6%.