Publicitat
Publicitat

INFORME DE LES NACIONS UNIDES

Canvi climàtic: més conflictes i pobresa

L’ONU alerta en un informe que els efectes de l’escalfament global ja es noten arreu i estan dificultant l’accés als aliments i a l’aigua

Els efectes de l’escalfament global són “severs, generalitzats i irreversibles”. Ho diu l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) -una xarxa científica de l’ONU- en el que suposa l’estudi més extens i contundent que s’ha fet mai sobre aquest tema. Les conclusions són preocupants. Els més de 500 científics que han participat en aquest informe estan convençuts que el canvi climàtic portarà més pobresa, més conflictes violents i més migracions. Carme Llasat, directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) de la UB, es mostra d’acord amb les conclusions d’aquest estudi. “El canvi climàtic ja és un fenomen irreversible perquè encara que aturéssim els gasos d’efecte hivernacle no aturaríem la inèrcia dels impactes de l’augment de temperatura”, explica l’experta.

Saleemul Huq, un altre dels científics que participen a l’informe, explica: “Abans d’aquest document ens pensàvem que sabíem el que estava passant. Ara tenim una evidència aclaparadora de què està passant i és real”. Per ell, la ignorància “ja no serveix com a excusa”.

Conflictes i migracions

La població es desplaçarà a la recerca d’aigua i cultius

L’augment de la temperatura del planeta, l’increment del nivell del mar i el desglaç dels pols tenen un impacte brutal en els ecosistemes naturals, en les collites i els fenòmens naturals extrems. L’estudi de l’IPCC alerta que tot això farà que algunes zones siguin pràcticament inhabitables i obligarà els seus habitants a emigrar cap a altres zones, cosa que pot originar conflictes violents i fins i tot guerres civils. Carme Llasat ho explica: “El canvi climàtic ja es tracta en les reunions de seguretat internacional perquè l’experiència del passat ens ha ensenyat que quan algunes zones del planeta es queden sense aigua ni cultius la gent se’n va, i això pot generar conflictes de seguretat”.

Més pobresa

Els més castigats: els països en vies de desenvolupament

“Hi ha una conclusió que tots els científics que hem participat en l’informe de l’ONU compartim i és que el canvi climàtic afecta més els països pobres”. Ho diu Marta G. Rivera, una de les autores de l’informe de l’IPCC i professora de la Universitat de Vic. L’estudi apunta que, segons el Banc Mundial, els països pobres necessitarien 100.000 milions de dòlars a l’any per fer front als efectes del canvi climàtic, però aquesta xifra va ser titllada de “poc realista” per molts països rics, que van aconseguir que finalment la quantitat no aparegués en el resum de l’informe fet especialment per a líders polítics. Segons Rivera, és evident que els països pobres “són els que tenen menys capacitat per adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic”, des de la falta de cultius i l’augment del preu dels aliments fins a fenòmens naturals extrems com inundacions i tifons.

Menys cultius

El blat i el blat de moro, els més afectats per l’escalfament

L’escalfament global i la falta d’aigua està afectant seriosament els cultius d’arreu del món i l’informe alerta que si aquest augment puja més de dos graus tindrà un impacte molt negatiu sobre els principals cultius -com el del blat i el blat de moro- en zones tropicals o de clima temperat, on els preus es podrien disparar. És la primera vegada que un estudi de l’IPCC posa tant d’èmfasi en aquest aspecte, que consideren crucial per lluitar contra la fam al món. “Hem detectat una gran sensibilitat dels mercats als fenòmens meteorològics extrems, ja que s’han vist períodes de clars augments del preu dels cereals just després d’algun d’aquests fenòmens”, alerta l’estudi.

“El canvi climàtic ha canviat el mapa mundial de conreus”, diu Carme Llasat, de la UB, que tot i això suggereix: “Cal buscar solucions que permetin adaptar-nos a aquesta nova situació, en lloc de només preocupar-nos”. L’experta en posa un exemple: “L’augment de les temperatures ha permès cultivar raïm i productes d’horta al nord d’Europa, quan abans només es podia fer al sud. Doncs ara cal buscar alternatives de conreu al sud perquè ja no es podran exportar aquests productes”. “Ens hem d’adequar a les noves situacions”, afegeix.

Ecosistemes amenaçats

La biodiversitat marina i terrestre està en joc

L’estudi ho deixa ben clar: “Les onades de calor, les sequeres, les inundacions, els ciclons i els incendis forestals tenen un impacte molt negatiu en alguns ecosistemes” que en aquests moments estan “amenaçats”. Si l’escalfament del planeta continua, moltes espècies, com les que hi ha a l’Àrtic, podrien desaparèixer. Els autors de l’informe deixen molt clar que la pèrdua d’ecosistemes s’inclou en la llista de riscos importants que comporta el canvi climàtic. “Correm el risc de perdre els ecosistemes marins i de les costes, la biodiversitat i tot el que això suposa per a les persones que viuen a les costes, sobretot per a la pesca tant al tròpic com a l’Àrtic”. D’altra banda, també alerta del risc de “pèrdua d’ecosistemes terrestres i la seva biodiversitat”, que també està vinculada a formes de subsistència en molts punts del món.

Més actuació dels governs

Les ONG i els experts demanen més implicació

L’informe va rebre ahir el suport de diverses ONG, que van fer un comunicat conjunt. Oxfam International va fer una crida a “l’acció urgent” dels governs, mentre que, per la seva banda, Greenpeace demanava als líders polítics que “accelerin la transició cap a les energies netes i segures per evitar amenaces més greus sobre la seguretat humana i per protegir boscos, oceans i espècies naturals”. Marta G. Rivera, coautora de l’informe, apunta que “fa falta que els governs es posin les piles i entenguin que els problemes del canvi climàtic s’han d’afrontar tenint en compte el context de cada zona”. I afegeix: “No és el mateix una àrea pobra, amb poques infraestructures i molta contaminació, que una zona rica i plena de zones verdes”. Aquesta experta recorda que el canvi climàtic “és un problema a llarg termini que requereix solucions a curt termini i que moltes vegades no donen fruits en una única legislatura”.