Els edificis ben conservats, el principal patrimoni de cada poble i ciutat

Un dels principals patrimonis de les ciutats, potser sovint ho oblidam, són els edificis. Més enllà de l'arquitectura més emblemàtica, el conjunt dels habitatges és el que fa habitable una ciutat en tots els sentits. Els carrers de Palma i el centre en particular han millorat de manera considerable els darrers anys, però no cal perdre de vista que la situació de degradació d'algunes barriades és encara avui molt important.

Des del punt de vista estètic, econòmic i fins i tot de convivència, és lloable la iniciativa d'Urbanisme de Cort d'endurir els controls pel que fa a les comunitats de propietaris que incompleixin la normativa que els obliga a superar l'antiga ITE, ara Avaluació de l'Edificació.

I també Urbanisme encerta incorporant-hi altres paràmetres com l'eficiència energètica, ja que la normativa europea obliga els estats membres a haver certificat aquest aspecte a partir de 2020, cosa que a Espanya i a Balears en particular és d'impossible compliment.

Però hi ha un detall que no pot passar desapercebut als governants. Les normes es fan perquè es compleixin i, actualment, la morositat a les comunitats és molt important. I ho és perquè, a banda d'alguns que sistemàticament practiquen la insolidaritat amb la seva comunitat emparats per una justícia encara massa lenta, la crisi ha fet estralls. Moltes famílies han deixat de pagar les despeses ordinàries de la seva finca perquè els ve just sobreviure.

Avui mateix, el sindicat CCOO ha tornat a referir-se al nombre creixent de treballadors pobres a les Balears, persones que figuren com a contractades en les estadístiques laborals però que amb allò que reben no poden arribar a final de mes. És difícil pensar que aquesta gent pugui prioritzar en aquests moments despeses extraordinàries per a la millora dels edificis.

Per això, a més d'una normativa del tot correcta per part d'Urbanisme, Cort, la resta de municipis i el Govern autonòmic han de plantejar-se com poden ajudar les comunitats de propietaris a mantenir els edificis en bon estat. Les ajudes que existien durant el temps de bonança ara són pràcticament inexistents i, en el cas que s'adjudiquin, es cobren fins amb dos o tres anys de retard. Aquesta situació no té res a veure amb la promoció turística i la bona imatge que tant agrada predicar a l'Executiu.