Montoro anticipa que l'economia ha deixat de caure
El ministre d'Hisenda assegura que es tancarà l'any amb la inflació més baixa de la història d'Espanya
SantanderCristóbal Montoro és una persona que rarament dissimula i que acostuma a dir el que pensa sense embuts i amb certa tendència a l'arrogància. El ministre d'Hisenda considera que alguns mitjans de comunicació i organismes internacionals, així com certs sectors molt liberals del PP, tenen una imatge equivocada de la realitat econòmica d'Espanya i de l'estratègia del govern de Mariano Rajoy per reduir el dèficit públic.
Una suposada percepció errada que irrita profundament Montoro, que sembla que hagi optat per la pedagogia per combatre aquesta incomprensió. Almenys aquesta és la via que va escollir ahir en la seva intervenció en la inauguració d'unes jornades sobre economia a la Universitat Menéndez Pelayo de Santander, organitzades per l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE). Observat atentament pel president del BBVA, Francisco González, el titular d'Hisenda va voler deixar ben clar des de l'inici quines eren les dues grans tesis que volia rebatre, i en les quals va centrar gran part del seu discurs: va voler demostrar que "Espanya està sortint de la crisi", i que és absolutament fals que gran part de l'ajust pressupostari s'hagi fet a través de pujades d'impostos en lloc de retallades de despeses, com critiquen sectors del PP encapçalats per l'expresident José María Aznar, i també el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi.
Resposta a Aznar i Draghi
I per fer-ho, buscant enfortir els seus arguments, va optar per ensenyar, davant d'una audiència en què hi havia molts més periodistes que estudiants i cap empresari, tot tipus d'estadístiques. Una estratègia sorprenent -ja que el ministre acostuma a no llegir cap paper en les seves intervencions- i que, en definitiva, posa de manifest el mal que han fet a l'executiu del PP els retrets dels seus propis col·legues. "Les xifres són xifres; la resta, valoracions, i les xifres d'Espanya no acrediten de cap manera que l'ajust s'hagi fet via pujada d'impostos", va subratllar. Segons els gràfics desplegats, de l'estalvi registrat l'any passat per reduir el dèficit (del 9% al 7% del PIB si s'exclouen les ajudes a la banca), de la part corresponent a l'Estat, uns 29.500 milions es van obtenir gràcies a la reducció de les despeses i 10.800 gràcies als increments d'ingressos amb l'augment de l'IRPF i l'IVA.
En la defensa de la sortida de la crisi, Montoro també va tirar de dades. En concret, de tres indicadors que repeteix des de fa setmanes però que a Santander va analitzar amb deteniment: el superàvit de la balança exterior, la rebaixa del cost del deute exigit pels mercats (que va atribuir a un augment de la confiança per la disminució del dèficit) i la millora "automàtica" de la capacitat adquisitiva dels ciutadans per la rebaixa de la inflació. En aquest últim aspecte, va arribar a pronosticar que es tancarà l'any amb l'IPC més baix de la història d'Espanya -actualment el més baix és el del 0,8% del 2009-. El maig passat, però, va passar tot el contrari: la inflació va pujar tres dècimes, fins a l'1,7%.
I abraçant aquests tres factors i un altre -la millora de dos punts de la recaptació al maig-, el titular d'Hisenda va fer un pronòstic que pot ser transcendental i que mesurarà el grau de credibilitat de la Moncloa: "Això fa que pensem que l'evolució de l'economia en termes intertrimestrals està tocant fons, i que el segon trimestre pot ser un punt d'inflexió". És a dir, a partir del juliol el PIB deixaria de caure. Fins ara la fita es preveia per a finals d'any.
Es tracta d'un càlcul sens dubte optimista si es tenen en compte les previsions de la majoria d'ens i experts. En preguntar-li sobre això, Montoro es va mostrar ambivalent. D'una banda, va advocar per mirar "amb ulls de relativitat" les altres previsions, i va admetre que el seu era un "discurs en positiu"; però, de l'altra, va reconèixer que no es podrà "parlar del final de la crisi" fins que ja no es destrueixi ocupació.
I aquí recau la clau de tot plegat, perquè una cosa són les xifres i una altra la seva translació a la realitat. El gran dubte és si l'optimisme del ministre i el de Rajoy en les últimes setmanes tindran un efecte real en els ciutadans i les empreses, a través de la creació de feines. De moment, però, la realitat és una altra i força fosca: l'atur gairebé no baixa, el deute no deixa d'escalar i el crèdit continua en plena sequera.
