Publicitat
Publicitat

ALIMENTACIÓ

Cacaolat reneix i fa el salt a l’Àsia

El batut obté beneficis abans d’impostos, comença a vendre a Taiwan i aviat arribarà al nord d’Àfrica

El 2013 va ser l’any en què Cacaolat va marcar-se l’objectiu de recuperar les vendes que tenia abans que la fallida de Nueva Rumasa dugués l’empresa a un pas de la desaparició. L’objectiu s’ha aconseguit i, tot i que els números definitius encara s’estan auditant, l’empresa avança que Cacaolat torna als beneficis operatius (abans del pagament d’impostos, interessos i amortitzacions) per primer cop en els últims anys. La facturació prevista, de 45 milions d’euros, va superar-se lleugerament i la quota de mercat a Catalunya, de més del 50%, és la més alta que ha registrat mai l’empresa.

El 2014 Cacaolat s’ha fixat uns reptes igual d’ambiciosos o més. La marca catalana ha engegat l’expansió internacional i ja ha començat a vendre’s a Taiwan, posant un primer peu per exportar al mercat asiàtic, on ja té contactes amb dos països més. “Al Japó hi tenim un molt bon contacte i dos més de molt interessants a la Xina, però aquests acords volen el seu temps”, va explicar el director general de l’empresa, Francesc Lluch, en una entrevista a l’ARA. De moment, des del port de Barcelona ja han sortit tres contenidors rumb a Taiwan, on el producte ha agradat i han repetit, va afegir.

De Lisboa a Moscou

El pla d’internacionalització mira també cap al sud i la companyia està a punt d’arribar al mercat marroquí i algerià. En paral·lel, s’ha començat a vendre a Portugal, a l’àrea metropolitana de Lisboa i també a Moscou es comença a sondejar el consumidor rus.

L’objectiu, segons Lluch, és “engegar relacions comercials que puguin ser duradores i garantir un creixement a mitjà i llarg termini”. Les converses amb possibles distribuïdors estan vives a altres grans mercats europeus, però el director de Cacaolat va preferir no concretar més per no esguerrar acords que podien tancar-se la setmana passada durant la fira Alimentaria.

“L’exportació ha de ser una de les grans palanques de creixement de l’empresa”, va dir Lluch. Per a aquest 2014 preveu un augment de vendes del 30%, similar al que van registrar l’any passat. El mercat espanyol també hi jugarà un paper important. Per primer cop es pot dir que el batut es pot trobar a tot l’Estat, però ara toca guanyar volum especialment a les zones turístiques, que resulten estratègiques per al consum.

Les dues companyies copropietàries de Cacaolat, Damm i l’embotelladora de Coca-cola, Iberian Partners (abans Cobega), ajuden a trencar el gel amb els distribuïdors espanyols. El fabricant de batuts de xocolata utilitza els seus contactes per a una primera aproximació a nous clients. “Després els arguments perquè ens comprin o no són nostres”, va explicar.

L’ambició de Cacaolat, segons Lluch, no és irracional. Malgrat les dificultats del mercat interior, veu molt recorregut per a la marca. Tot i la caiguda del consum a Espanya en els últims anys, Cacaolat ha aconseguit créixer i, partint de nivells baixíssims, ha guanyat quota de mercat “a costa de tothom, la marca blanca inclosa”, va afegir.

El Cacaolat ‘light’ i més

El batut de xocolata creat l’any 1933 ha conservat al màxim la recepta original, segons defensen els directius de l’empresa. Però la marca comença a experimentar per primer cop amb nous productes, com la versió light del producte que s’ha presentat a Alimentaria. La recepta ha eliminat matèria grassa i els sucres s’han substituït per estèvia, un edulcorant d’origen natural que està estenent-se com la pólvora a la indústria alimentària. “Que ens consti, som el primer batut al món que incorpora estèvia”, va dir Lluch.

L’objectiu és repescar els consumidors que, sobretot per qüestions calòriques, abandonen el consum de Cacaolat. “Hem detectat que a partir dels 25 anys ja no ens eren tan fidels i hem apostat per un producte que s’adeqüi a les necessitats d’aquest col·lectiu”, va dir el director de la companyia. Aquest batut, que es diferencia de l’original per un etiquetatge en què el fons és negre i no groc com l’habitual, ja s’ha començat a distribuir tant als supermercats com al canal de restauració.

La marca ha anunciat que prepara nous llançaments de productes i que espera que el següent arribi ja a la tardor, tot i que no dóna pistes del producte amb què està treballant.

Si les vendes acompanyen, l’empresa confia a poder ampliar lleugerament la plantilla de la fàbrica de Santa Coloma de Gramenet a finals d’any. En aquest centre, que havia estat una antiga fàbrica de Damm, s’hi concentren tant la fabricació com la logística i les oficines de Cacaolat, on hi treballen en total prop de 200 persones.

El batut de xocolata fundat per la família Viader en una petita granja de Barcelona fa més de 80 anys va estar a punt de desaparèixer quan el grup empresarial dels seus amos, Nueva Rumasa, de la família Ruiz-Mateos, va entrar en concurs el 2011. Clesa, una de les empreses del conglomerat, era la màxima accionista de Cacaolat, que també fabrica la llet Letona.

Va cadre un llarg rosari judicial per aconseguir salvar la unitat productiva i garantir que la fabricació continués i els llocs de treball se salvessin. Hi va haver moltes ofertes per quedar-se amb el batut, que fins l’any passat es feia a la històrica fàbrica del carrer Pujades, al Poblenou. Finalment, el jutge va atorgar l’empresa a l’aliança formada per Damm i Cobega el 2012.

3 preguntes a Francesc Lluch, DIRECTOR GENERAL DE CACAOLAT 

“No notem cap boicot, més aviat guanyem fans arreu del món”

Com respon el mercat espanyol a un producte tan identificat amb Catalunya com el Cacaolat?

No hem notat cap boicot, sinó més aviat missatges positius. La marca, que té el major nombre de fans a Catalunya, també n’està guanyant a altres llocs d’Espanya i del món.

¿Temeu que l’efecte fan entorn del Cacaolat passi?

Tenim més de 130.000 fans a Facebook i la progressió en els últims dos anys ha estat espectacular. El que procurem fer és dotar de valor aquesta marca i donar arguments que ens diferenciïn de competidors.

Veneu més a l’estiu o l’hivern?

Afortunadament les campanyes històriques han quallat i el Cacaolat no té estacionalitat, i això és bo.