Angulema referma el compromís amb la llibertat d’expressió

AngulemaAls aparadors de les botigues, a les parets dels carrers, a les solapes dels professionals i dels vianants, en tota la papereria i marxandatge del festival... “ Je suis Charlie ” és i serà el símbol identificatiu de la 42a edició del Festival Internacional de la Bande Dessinée d’Angulema, que acaba avui després de quatre dies d’intensa activitat. La professió del còmic i de l’humor gràfic i els visitants que han omplert els carrers i les carpes d’actes han plantat cara a la por i han respost amb fermesa “Sí a la llibertat d’expressió”. I ho han fet també acceptant amb resignació les llarguíssimes cues que s’han format a l’entrada de tots els espais tancats que oferien activitats (carpes, museus, centres d’art, ajuntament). Cues que el cap de setmana s’han multiplicat de manera espectacular.

La seguretat ha sigut una altra de les fites marcades pels responsables d’Angulema i, tot i que en alguns casos l’efectivitat podia ser més que dubtosa, els visitants han entès perfectament que era necessària. De fet, el Musée de la Bande Dessinée plantejava un doble control, i és que el seu interior encabia un dels actes més destacats del festival: l’exposició dedicada al setmanari Charlie Hebdo. Realitzada amb molt poc temps de marge, la mostra defineix molt clarament la carta d’identitat d’aquesta revista satírica. Tenint en compte que la solidaritat podria haver deixat de banda el coneixement del que realment ha sigut i és Charlie Hebdo, aquesta exposició posa tots els punts sobre les is.

En un llarg i molt divulgatiu recorregut cronològic marcat per les cobertes dels exemplars originals de la revista, uns textos ens avisen de com i per què va néixer el setmanari, de la seva filosofia, del seu humor ferotge i lliure i del paper que està acomplint en la societat francesa. Charlie Hebdo no és només una revista que posi en qüestió el poder, sigui polític, social o religiós, és també una publicació que ha reivindicat el progrés i la llibertat en qüestions socials, ètiques i ecològiques, i que mai s’ha casat amb cap partit polític concret.

Protagonista a Angulema de diversos actes que han condemnat l’atemptat del 7 de gener i que han reivindicat la llibertat d’expressió, Charlie Hebdo es planteja ara la seva continuïtat. Després del número 1.178, aparegut el 14 de gener i que ha tingut una tirada de set milions d’exemplars (als quals se n’han afegit 300.000 més aquesta setmana), la direcció del setmanari ha assegurat que necessiten una mica de temps per refer-se, però que la continuïtat de la revista està assegurada i que podria tornar als quioscos a mitjans de febrer, mantenint la seva filosofia de sempre. Això sí, amb un gran suport de la societat civil, que a més de diverses iniciatives solidàries per ajudar Charlie Hebdo i els familiars de les disset víctimes dels atemptats, ha respost ampliant les subscripcions a la revista de 10.000 a 80.000 persones, cosa que implicarà un augment de la seva tirada habitual de 50.000 exemplars.

Exposicions per a tots els gustos

Però no tot ha estat relacionat amb Charlie Hebdo a Angulema. Enguany, el festival ha tornat a seduir aficionats i curiosos, professionals i lectors de còmics, amb centenars d’iniciatives que van des de les propostes oficials fins a altres d’alternatives, moltes amb l’ull posat en el jovent. Exposicions, concursos, premis, conferències, trobades amb editors, espais de lectura... sembla evident que aquest any la direcció del festival ha entès perfectament que el futur del còmic recau, en bona part, en la divulgació d’aquest art entre la infància i la joventut.

Dies com dijous o divendres han servit per veure professors i alumnes compartint espais en les exposicions del festival, desenvolupant treballs relacionats amb els personatges i autors de les mostres. Una d’aquestes exposicions ha sigut, precisament, de les més originals en l’edició del 2015. Es tracta d’ El món màgic dels Mumin, protagonitzada per una família de trols bons que semblen hipopòtams creada el 1945 per l’autora finlandesa Tove Jansson. Desenvolupada en format de novel·la, conte il·lustrat, còmic i dibuixos animats, aquesta sèrie, encara en actiu, gaudeix d’un èxit inusual als països escandinaus, però també a França. La mostra, amb una espectacular i molt ben desenvolupada escenografia, té molt en compte que s’adreça als més petits, fins i tot a l’hora de penjar els dibuixos originals, situats a l’altura dels ulls dels nens i les nenes que, encantats, gaudien d’aquesta lúdica proposta. Recentment Coco Books ha publicat una edició de Mumin en català.

D’exposicions, entre les oficials i les presentades per editorials, autors, galeries privades i organitzacions de tota mena (com l’Església catòlica o els tribunals de primera instància), n’hi ha tantes que necessites almenys dos dies per veure-les amb calma. I per a tots els gustos, perquè tant els amants dels comic-books (Jack Kirby), com del manga per a adults (Jirô Taniguchi), la historieta de gènere francòfona (el guionista Fabien Nury), les vinyetes fetes a la Xina (Pavillon Chine) o el còmic d’autor per a adults seriós i humorístic (Alex Barbier i la revista Fluide Glacial, que compleix 40 anys de vida) poden trobar el seu espai a Angulema.

Això sí, la mostra que possiblement quedarà més gravada a la ment d’aquells que s’han acostat aquests dies a l’Espai Franquin de la ciutat és la titulada Calvin et Hobbes. En efecte, estem parlant de la sèrie de premsa que, a part de ser publicada en format de llibre a casa nostra per Ediciones B, apareix cada dia des de fa molts anys al diari La Vanguardia. És una sèrie que el nord-americà Bill Watterson va realitzar entre els anys 1985 i 1995, fins que va decidir que ja havia fet i dit tot el que havia de fer i dir sobre aquests dos singulars personatges i va decidir penjar el llapis per dedicar-se a la pau del retir i a la pintura. Watterson, l’autor del cartell del festival d’Angulema del 2015 com a guanyador del gran premi de l’any passat, ha sigut el seu propi comissari en aquesta mostra que ha sorprès tant els fans d’aquest nen i del seu tigre de peluix que cobra vida quan estan sols com els simples curiosos que s’apropaven a l’exposició. Amb una presència de més de 150 originals, Watterson explica tant les arrels del seu grafisme i els autors de còmics que el van dur a convertir-se en professional com les interioritats de la creació de la seva sèrie, amb una especial dedicació a la relació entre aquests dos entranyables personatges i el seu entorn.

No és fàcil ser autor de còmics

Un altre dels aspectes molt presents en aquesta edició del festival d’Angulema ha sigut la denúncia de la precària situació de la professió d’autor de còmics. Precària, esclar, des de la perspectiva del mercat francòfon. Liderats per la branca dedicada a la historieta del Sindicat Nacional d’Autors i Compositors (SNAE), els creadors han volgut reunir a Angulema tots els sectors de la professió (llibreters, editors, autors, distribuïdors) per fer una valoració de la situació actual, en el que ells mateixos han batejat com els Estats Generals del Còmic. La realitat és que la producció de llibres de còmics a l’entorn francòfon s’ha multiplicat per deu en els últims vint anys (5.410 novetats al 2014), la qual cosa ha provocat un excés de producció que difícilment poden assumir les llibreries i una reducció de les tirades mitjanes i de les vendes.

El ressò social de la historieta a França, Bèlgica o Suïssa ha provocat la creació en aquests últims anys de moltes noves carreres d’autors, i en aquests moments no és gaire factible viure només de la historieta per a molts dels, sembla, més de 1.500 professionals de l’escriptura i el dibuix del còmic que formen part de la indústria francòfona. Per complicar encara més les coses, el ministeri d’Afers Socials francès vol que els historietistes passin de pagar un mínim molt baix com a import per finançar la seva pensió complementària, a pagar el 8% del total dels seus ingressos anuals, cosa que per a molts autors suposaria guanyar al mes com a mitjana una quantitat que estaria per sota del salari mínim a França (que, atenció, és de 1.458 euros). En realitat, es tracta d’un problema que va més enllà dels ingressos mensuals i que afecta tota la indústria de la historieta. Un problema que, per cert, tenim a casa nostra des de fa molts anys quan es tracta de parlar de còmic nacional de producció pròpia.