Publicitat
Publicitat

Viure sense sexe: la asexualitat comença a sortir de l'armari

Parlem amb asexuals romàntics, que poden tenir parella i enamorarse, i amb asexuals aromàntics, que ni tan sols volen compartir la vida amb algú

"El coit és el càstig per la felicitat d'estar junts". "El coit amb la persona estimada pot portar a la pèrdua de l'amor". La primera és una frase que Frank Kafka va escriure als seus Diaris , entre el 1910 i el 1923; i la segona, una afirmació que va fer a la seva estimada, Milena. L'autor de La metamorfosi és només un dels molts personatges que al llarg del temps han mostrat rebuig al sexe. D'artistes com Salvador Dalí -amb el seu "El sexe no és per a mi"-, Isaac Newton, Frédéric Chopin, Immanuel Kant o, fins i tot, el dictador Adolf Hitler també s'ha dit moltes vegades que eren asexuals. Algunes vegades, fins i tot ells ho han dit obertament. Morrissey, el líder de The Smiths, va afirmar que no podia imaginar el seu cos responent a estímuls sexuals i, de fet, les seves cançons Pretty girls make graves i Will never marry es poden considerar com un cant a la asexualitat.

Contràriament al que molta gent pensa, la asexualitat no té res a veure amb el celibat, que és una opció voluntària. Un asexual, en canvi, és algú que no experimenta cap tipus d'atracció sexual. Els pocs estudis que encara hi ha sobre aquesta orientació -així la defineixen molts- assenyalen que només un 3% de la població mundial és asexual.

David Jay és una d'aquestes 213.463.200 persones i és també el fundador de la comunitat d' asexies més gran del món, AVEN (The Asexual Visibility and Education Network), amb més de 80.000 membres.

Una adolescència difícil

Ell es va adonar que era asexual quan tenia només 13 anys: "Els meus amics parlaven de com d'atractius eren els seus actors preferits, i esperaven que jo fes el mateix. Però no podia, no trobava res dins meu que pogués donar sentit a tot allò. No era capaç de sentir si una celebrity era sexi o no. Em vaig espantar molt, vaig pensar que estava espatllat i que mai podria connectar amb ningú", explica a l'ARA des de Califòrnia, ja amb 31 anys.

Relacions de parella

Segons Jay, el fet d'autodenominar-se asexual és una eina que té sentit només si pot ajudar a entendre's a un mateix. "Jo era algú realment espantat socialment. A mi, identificar-me com a asexual m'ha fet preguntar-me qui sóc i com vull que sigui la meva vida íntima. Ara sento que sé com construir una relació i com crear amistats per ser feliç; no tindria res d'això sense la meva identitat asexual", subratlla el fundador d'AVEN, que aquest estiu ha celebrat el segon aniversari amb la seva parella, també asexual.

"Encara que no hi hagi sexe, tenim un gran nivell d'intimitat. Hi ha confiança, compromís, i tenim moltes converses sobre la nostra relació. No m'atreu la sexualitat de l'altra persona, però sí que hi ha atracció per la seva intel·ligència, la seva bondat o la seva simpatia. Aquestes són les coses que m'enamoren i que fan que la nostra relació funcioni", conclou David Jay.

El més difícil per a ell va ser aprendre a relacionar-se amb la gent d'una altra manera: "Tan bon punt vaig aconseguir estar còmode amb mi mateix, vaig trobar una manera alternativa d'establir relacions íntimes i connectar amb la gent", recorda, i posa com a exemple que, ara, quan algú li parla de com de sexi és un actor, ja no se sent incòmode, perquè ho pot portar al seu terreny i contestar: "Doncs jo, si pogués tenir una llarga conversa amb una celebrity , triaria aquella altra".

Asexuals romàntics

Els asexuals que tenen parella es denominen a ells mateixos asexuals romàntics: poden enamorar-se i estableixen vincles realment forts amb els seus companys. Aquells que no estan interessats ni en el sexe ni en l'amor, per contra, s'autodenominen asexuals aromàntics.

La Marta, una catalana membre d'AVEN, és un cas entremig. "M'agraden els nois i em sento atreta per ells, però fa deu anys que no m'enamoro i no tinc especial interès a tenir parella. Si sorgeix amb un asexual, doncs sorgeix. S'ha de deixar fluir. Però si no surt, tampoc patiré", explica, i afegeix que alguns d'AVEN la definirien com a aromàntica per dir això.

Per a ella, qui ho té més difícil són els asexuals romàntics, aquells a qui sí que els interessen les relacions amoroses. "Si no troben una parella asexual, els romàntics estan destinats a estar sols, perquè... quina persona sexual és capaç de deixar de banda les seves necessitats? ¿O quin asexual seria capaç de condemnar així la seva parella?", opina. Segons la Marta, hi ha asexuals romàntics que sovint poden acceptar tenir relacions: "Però són els mínims i, si estàs tenint un gest d'amor amb la teva parella sexual però per a tu és un patiment, no té sentit", argumenta.

De totes maneres, per a aquesta catalana, la principal dificultat d'una persona asexual és viure en un món tan sexualitzat. "Sembla que si no t'interessa el sexe tens una malaltia, o encara has de madurar". Amb aquesta idea és molt difícil que els asexuals surtin de l'armari: "S'amaguen, i jo sempre dic que amagar qui ets desgasta moltíssim".

La Marta s'ha trobat amb tot tipus de reaccions quan ha explicat que és asexual. "Des del tòpic que encara no he trobat la persona adequada fins que asexuals només ho poden ser les plantes, passant pel també molt típic: «A la teva edat jo pensava el mateix i mira'm ara»".

Sortir de l'armari

Actuament, la comunitat asexual està lluitant -sobretot als Estats Units- per ser inclosa al col·lectiu LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transexuals), un reconeixement que, segons ells, facilitaria moltíssim el procés de conscienciació de la societat sobre l'existència d'aquesta altra realitat. A Catalunya, encara que la asexualitat és més visible que a la resta de l'Estat, explica la Marta, no hi ha un moviment gaire fort de la comunitat asexual: "Es fan trobades entre asexuals, parlem sobre el tema i fem una mica de debat... Però encara costa perquè hi ha molta gent que no està d'acord a fer visible la asexualitat o que té vergonya de veure's cara a cara amb els seus iguals", conclou.