Publicitat
Publicitat

Pollença reuneix el millor disseny industrial internacional

La Setmana del disseny clausura la segona edició amb èxit

Un cadira de Rogier Martens que és un carretó portàtil, un banc de Lluís Clotet que aconsegueix pràcticament ser transparent i un de ferro d’Alfredo Häberli que és una obra d’art. Al costat, unes cadires d’Alberto Liévore col·locades damunt les rajoles hidràuliques que Carme Pinós dissenyà per Huguet Mallorca. La segona Setmana del disseny de Pollença ha reunit alguns dels millors dissenyadors industrials de renom internacional.

‘Food Design’

L’arquitecte Josep Quetglas i el pioner amb food design Martí Guixer foren els encarregats de donar el ‘sus’ a les jornades. Guixer, que ha exposat a museus tan importants com el MoMa de Nova York o el centre Pompidou de París, és un dels referents del nou disseny d’aliments. La idea per ell és que el menjar es pot convertir en un objecte funcional, ergonòmic i comunicatiu. També creà espais com el restaurant Muta de Madrid, un camaleònic local que canvia d’aspecte segons la proposta culinària que s’hi faci en aquell precís moment.

Per contra, la visió filosòfica de l’arquitecte i intel·lectual Josep Quetglas. Ell, a més de debatre sobre què és i què no és el disseny, fou capaç de construir una història de l’estètica i del paisatge a través del tassó de l’arquitecte austríac Adolf Loos i de la copa d’Alvaro Siza.

Bancs i bancs

La segona jornada la protagonitzaren dos autors que representen dues èpoques i dos punts de vista contraposats i alhora extraordinaris. L’arquitecte català Lluís Clotet explicà com aconseguí dissenyar el Banc Catalano. Aquest banc pràcticament transparent que s’ha convertit en un dels grans clàssics del mobiliari urbà ja té 40 anys, però continua sent un dels dissenys més lloats que s’han fet a Espanya. Clotet, guardonat amb el Premi Nacional d’Arquitectura, explicà com ell i el seu equip s’inspiraren en el famós banc de trencadís que Gaudí dissenyà per al Parc Güell.

Poc té a veure amb el banc que presentà Rogier Martens. Aquest jove dissenyador d’Utrech presentà el Wheelbench. Un banc portàtil que es transporta com si fos un carretó. També mostrà la cadira per a infants Trotter/Magis, que segueix el mateix concepte, i el banc Treebench, que es ferma als arbres i que canvia de lloc segons les necessitats.

Rajoles

La visió més productiva del disseny anà a càrrec de Biel Huguet. El propietari de la fàbrica de rajoles hidràuliques Huguet explicà com treballen per aconseguir que les rajoles siguin un producte d’avantguarda amb projecció internacional. En els 18 anys que du Biel Huguet al capdavant de la fàbrica, ha treballat amb dissenyadors i arquitectes de la talla de Sybilla, Alberto Liévore, Juli Capella, Carme Pinós, Herzog and de Meuron o Barozzi Veiga. Amb aquests darrers enguany han guanyat el premi Mies Van der Rohe d’arquitectura per la Filharmònica de Szczecin. Les properes col·leccions les signaran Elies Torres i Lluís Clotet.

Liévore i Riera

Un dels moments més esperats fou la conferència d’Alberto Liévore. Nascut a Buenos Aires, Liévore fa anys que decidí viure a Mallorca. Premi Nacional de Disseny al 1999, és un dels dissenyadors més prolífics, sobretot en el sector mobiliari. Autor de l’emblemàtica cadira Catifa per la casa Arper, ha aconseguit vendre fins a 300 mil unitats arreu del món en un any. Per Liévore, dissenyar és una manera de mirar i de cercar significats. La seva carrera l’ha duit a concloure que, quan hi ha majors dificultats, l’ingeni és major i que darrere un bon producte sempre hi ha un bon client.

Amb la mateixa perspectiva de qui fa anys que treballa en el món del disseny parlà Mireia Riera. Pionera del disseny, considera que encara avui és difícil trobar creatives exercint. Riera formà part de l’escena d’avantguarda del disseny barceloní. Presidenta de l’editora internacional catalana BD des dels seus començaments, ha volgut combinar les propostes més insòlites amb la modernitat dels dissenys clàssics, com són els de Dalí o Gaudí.

La seducció d’Häberli

Un altre dels creatius que captivà el públic fou Alfredo Häberli. El qui és un dels dissenyadors més carismàtics del moment ha treballat per firmes com Volvo, Camper, Kvadrat, Alias o BD Barcelona. L’obra que presentà a Pollença fou el seu emblemàtic banc El Poeta. El 2014 Häberli rebé el prestigiós Gran Premi de Disseny suís.

Guillem Ferrer i Carme Pinós

L’activista i director de la Fundació Educació per la Vida, Guillem Ferrer, durant anys es dedicà al disseny de sabates. Amb una forta conscienciació social, és l’autor d’un documental que analitza com es podria evitar que aquest producte fos tan contaminat com és. Convençut de no voler formar part de la globalització, treballa en projectes que tenen la premissa d’aconseguir que el disseny no sigui excloent dels qui tenen doblers, sinó que sigui assequible a tota la població.

L’arquitecte Carme Pinós, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, aconseguí captivar el públic amb el seu projecte Nimo: retallar i plegar. Un exemple més de l’enginy i la capacitat creativa que s’ha pogut veure aquesta setmana al Club Pollença.

Les jornades es varen clausurar amb l’entrega d’una rajola Huguet a tots els assistents.