Ignasi Ribas Garau: "Molts d’articles de l’Estatut d’Autonomia no s’han aplicat"
Misser, membre de la Comissió dels Onze i el consell de savis que redactaren els textos
PalmaIgnasi Ribas participà en l’anomenada Comissió dels Onze, encarregada d’elaborar l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia que va veure la llum el 25 de febrer de 1983 i es publicà l’1 de març. També va formar part de l’equip de juristes que redactà la reforma estatutària que es publicà el 2007. Fou membre del PCIB, president de l’Obra Cultural Balear i tot un referent en matèria jurídica a les Illes Balears.
Quins problemes té l’encaix de la reforma del 2007 amb la Constitució espanyola?
Jo no hi veig cap conflicte, encara que sens dubte una reforma constitucional propiciaria una millora de l’aplicació de l’Estatut. Al contrari, la qüestió és que molts articles del text jurídic del 2007 no s’han aplicat. El nomenament del Síndic de Greuges n’és un exemple clar. Altres comunitats autònomes sí que tenen un ‘defensor del poble’, com ara Catalunya. El text jurídic mallorquí va aprovar-ne la creació, la llei de la Sindicatura de Greuges desenvolupa aquesta idea i, no obstant això, no s’ha arribat a nomenar mai. M’imagín que una part del problema és que de moment no hi ha acord per fer-ho al Parlament.
El text jurídic s’ha duit a la pràctica, en termes lingüístics?
Rotundament, no. Tot el que té relació amb les altres comunitats autònomes de parla catalana està regulat tant a l’article cinquè com a la disposició addicional segona de l’Estatut. És palès que, implícitament, aquest text va ser aprovat per partits polítics que a vegades s’han mostrat reticents a la qüestió. Ara bé, el 1983 es va reconèixer que el mallorquí era català. “La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la llengua castellana, el caràcter d’idioma oficial”, diu el text del 2007. Això suposa que, sobre el paper, es defensa una protecció del català com a llengua pròpia de les Balears. No obstanaixò, les competències lingüístiques en l’àmbit de l’ensenyament no són una competència plena de la Comunitat Autònoma, ja que l’Estat es reserva la potestat de la legislació bàsica. Més tard, també es va dir que l’òrgan decisiu per interpretar la nova reforma en matèria lingüística era la UIB, però aquesta institució no ha fet tot el que podia fer.
Segons la reforma del 2007, tots tenen el dret a conèixer i a usar la llengua catalana i ningú pot ser discriminat per causa de l’idioma. Què significa, en termes pràctics?
Els articles quart i cinquè de l’Estatut del 2007 suposen un avanç indiscutible, encara que en aquest punt es va generar debat. Aquest text apunta al deure del coneixement de l’idioma català, això és el fet que ningú pugui apel·lar a la seva ignorància de la llengua per no utilitzar-la. És molt significatiu el fet que aquest article fos tombat a l’Estatut català de la mà del Tribunal Constitucional, a diferència del mallorquí. Això apunta que els termes ‘constitucional’ i ‘inconstitucional’ no són utilitzats sempre de la mateixa manera per a totes les comunitats autònomes i que existeix, efectivament, un tracte diferencial. A banda d’aquesta disposició, així mateix, el nou estatut estableix que les institucions han de garantir l’ús normal i oficial dels dos idiomes i que han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement, tasca que tampoc no es du a terme en tota la seva amplitud.
Quina aplicació ha tingut l’Estatut respecte a la transferència de competències o el finançament?
L’Estatut del 2007 realment dona un marge molt ampli per fer aplicar les lleis, tant pel que fa a la insularitat com pel que fa al finançament, i, tanmateix, s’han transferit moltes competències als consells que, al cap i a la fi, estan separats per la mar. Tot i això, el règim especial de la insularitat no s’ha realitzat. Per altra banda, la Declaració de drets, deures i llibertats està molt condicionada per la Constitució. Hi ha drets socials que no tenen una protecció judicial, com ara la sanitat pública, les pensions o l’habitatge. Aquests no són drets fonamentals i per això vam afegir-los a l’Estatut per als ciutadans de les Illes. Una reforma constitucional també hauria d’emparar aquests drets de caràcter social i més encara després de les retallades, que han implicat un retrocés important.
